Només un 17 % dels joves catalans s'han emancipat

• La taxa d'emancipació juvenil és la més baixa dels últims 20 anys
• Encara que Catalunya és on més joves s'han independitzat, aquest últim any és on menys ho han fet

La taxa d'emancipació juvenil és la més baixa dels últims 30 anys

Els joves catalans no poden estrenar pis. Ni estrenar-lo, ni llogar-lo, ni anar-se'n a viure a un de segona mà. D’entre els joves, només un 17 % viuen independitzats a Catalunya en aquest últim any, segons Sistema d'Indicadors sobre la joventut a Catalunya. Una xifra que representa la taxa d’emancipació més baixa dels últims 20 anys.

A l’últim informe sobre l’Estat de la joventut de l’Observatori Català de la Joventut qualifiquen la situació de "bloqueig" per dos factors acumulats any rere any com són la situació laboral juvenil i la configuració del mercat i polítiques d’habitatge.

Amb la tendència en descens, aquesta dada suposa un mínim històric. Des de l’esclat de la crisi del 2008, el percentatge de persones joves emancipades no ha parat de caure i ha passat d’un 32, 6 % l’any 2007 a un 20,4 % l’any 2020.

Cada vegada són menys els joves que es poden permetre viure fora de casa dels seus pares. A més, amb la pandèmia l’any 2020 la taxa d’emancipació juvenil ha tingut la caiguda interanual de més intensitat dels 20 anys analitzats, de 2,8 punts. De fet, aquest indicador ha caigut en 2021 més de tres punts percentuals, del 20,4 % al 17%, la qual cosa la situa com la més baixa des de 1999.

Precarietat laboral i difícil accés a l'habitatge

Entre les causes, l’estudi assenyala la precarietat laboral que dificulta que les persones joves puguin cobrir el cost d’un habitatge, de lloguer o encara menys de propietat. A més, de ser els més colpits per totes les recessions econòmiques.

El difícil accés a l'habitatge, especialment la de lloguer, el preu del qual s'ha disparat en els últims anys és un dels altres pals de paller. Amb les dades de lloguer com a referència, el cost d’un habitatge a Barcelona (978,9 euros mensuals de mitjana) és un 71% més alt que a la resta de Catalunya (571,2 euros). Aquestes diferències s’han anat eixamplant: l’any 2000 el cost d’un lloguer a Barcelona era 190 euros més car que a Catalunya, i l’any 2019 ja ho era 408 euros.

En aquesta línia, les possibilitats de lloguer dels joves tot i ser l'opció més assequible són gairebé impossibles. En el primer semestre de 2021, una persona jove que volgués emancipar-se en solitari a l'Estat dedicaria, de mitjana, el 81,9% del seu sou al lloguer o hauria d'ajustar-se a un habitatge de 29,3 metres quadrats com a màxim. Un cost teòric d'accés a l'habitatge que a Catalunya implicaria reservar el 96 % del salari individual per al pagament del lloguer. Un percentatges que, encara que s'hagi reduit per la pandèmia, continua trobant-se per sobre del 30,0 % recomanable com a límit al mercat.

Per una altra banda, en els darrers anys el preu del lloguer s’ha anat encarint més que el de compra. Per això, l'habitatge en propietat és una opció cada vegada menys habitual entre les persones joves emancipades: l’any 2017 ja només el 24,5% de les persones de 20 a 34 anys emancipades vivien en un habitatge en propietat, mentre que l’any 2007 el percentatge de persones propietàries era superior al 60%.

En aquest sentit, en cas de fer el pas de la compra, a Espanya es necessiten una mitjana de 47.002,20 euros d'entrada inicial (és a dir, d'estalvi). Aquesta xifra equivaldria a 3,7 vegades al salari que una persona jove a Espanya rep al llarg de tot un any, segons les dades de l'Observatori d'emancipació juvenil. A Catalunya suposaria el 59,3 % del sou dedicat a la quota hipotecària.

Catalunya i la resta de l'Estat…

Per primera vegada, en el segon trimestre de 2021 ja no eren Illes Balears i Catalunya, les dues comunitats amb una major proporció de persones joves emancipades, sinó Extremadura. Entre les comunitats amb majors reculades interanuals en l'emancipació residencial de la població jove es trobaven Catalunya (-4,6 punts), La Rioja (-6,4 punts), Castella-la Manxa (-4,6 punts).

Comparativament, les persones joves catalanes van ser les que més es van notar la reactivació posterior a la crisi econòmica de la COVID-19, sense aconseguir encara els nivells previs a la pandèmia. A Catalunya es van registrar les majors taxes d'activitat i ocupació del país durant el primer semestre de 2021, registrant un 60,8% i un 46,3% respectivament. Tanmateix, gairebé la meitat d'aquests llocs de treball van ser temporal i les jornades a temps parcial.

Els preus del mercat immobiliari es van reduir respecte a finals de 2020, encara que continuaven eren inaccessibles per al salari d'una persona jove. Les dificultats per a assumir el pagament de les despeses d'habitatge, juntament amb una gran incertesa laboral, s'han fet pales en les expectatives juvenils, llastrant els seus projectes vitals i posposant la sortida de la llar familiar.