El Parlament aprova la llei del català a l'escola
- ERC, Junts, PSC i els comuns voten a favor que el castellà sigui d'ús curricular
- El Consell de Garanties Estatutàries avala la nova normativa
- La dreta portarà la llei al Tribunal Constitucional
El Parlament ha aprovat la llei del català a l'escola per respondre la sentència del TSJC que fixa un 25% en castellà. Ho ha fet amb els vots a favor d'ERC, Junts, PSC i ECP, mentre que la resta de grups parlamentaris hi han votat en contra i el diputat de Junts Francesc Ten s'hi ha abstingut. La proposició de llei estableix que el castellà és "curricular" i es refereix al català a l'escola com a llengua "vehicular".
L'aprovació al ple del Parlament arriba després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que ha avalat la norma amb l'argument que "s'amplia l'ús del castellà" a l'escola. De fet, la llei s'havia d'aprovar en l'anterior ple de la cambra, però els partits de la dreta ho van aturar en recórrer a l'òrgan consultiu.
Com s'aplicarà?
El projecte de llei aprovat també estableix que l'ús de les llengües s'ha de determinar "exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada" per a cada centre educatiu. I, en aquest sentit, assenyala que s'ha de decidir d'acord amb el projecte lingüístic de cada centre tenint en compte la situació sociolingüística.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat la paraula per defensar que la llei "representa un acord de país" que és "obert" i vol sumar els que avui no hi són en la votació. I ha reivindicat que el Parlament no dimiteix de legislar. "Avui decidim perquè les lleis les aprovi aquest Parlament i no cap altra instància", ha afegit. Per a Aragonès, la llei aprovada situa el català com a "eix vertebrador" de l'escola catalana davant les "amenaces" dels darrers anys i ha fet un agraïment explícit al cap de l'oposició i líder del PSC, Salvador Illa.
Per la seva banda, Illa ha coincidit amb Aragonès que el consens d'avui "ha de ser obert" i, en aquest sentit, s'ha compromès a eixamplar el suport a altres formacions. Segons ha dit, la llei aprovada no hauria de ser un punt d'arribada sinó un "punt de sortida". I també ha volgut destacar que, per al PSC, "defensar el català no és atacar el castellà".
Per la seva banda, la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha demanat als partits de la dreta que deixin de mentir i de dividir. I, en aquest sentit, ha reivindicat que el castellà és "la llengua de tots i totes i no només de l'extrema dreta i de l'espanyolisme".
Sindicats educatius: en contra
La plataforma Pública i en Català considera que la llei del català a l'escola representa "un enorme pas enrere en la normalització de la llengua". COS, SEPC, CGT, USTEC i Intersindical asseguren que la proposició de llei "és un clar retrocés respecte del marc legal vigent" perquè suposa el "final legal" de la immersió lingüística i obliga a aplicar la sentència del 25% de castellà a les aules. "Deixa els directors al descobert davant d'una possible desobediència", ha dit la delegada d'ensenyament de la CGT, Marta Jové. Per aquest motiu, la plataforma reclama un comitè jurídic que afronti les possibles denúncies contra els equips directius i els docents que es neguin a complir la sentència.
La dreta portarà la llei al TC
El portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, ha assegurat que al seu grup "no li agrada" presentar querelles, però que ho faran contra qui hagi incomplert la sentència del TSJC per desobediència. A més, ha recordat que Vox també portarà la llei "tramposa" al TC: "Servim la ciutadania presentant querelles i, si cal, asseure'ls al banc dels acusats, i empresonant-los". I el president de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, ha assenyalat que avui s'evidencia un "nou capítol de traïció" del PSC cap al conjunt dels catalans. Segons ha dit, els socialistes es van presentar a les eleccions com a alternativa als separatistes i l'acord pel català suposa un "insult" a les classes treballadores.
El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha acusat socialistes i comuns de pactar amb el "separatisme més radical hispanòfob". "Tota la reforma indigna és un monument a la hipocresia del PSC i En Comú Podem de "trair" la Constitució.
El president del PPC, Alejandro Fernández, ha avisat als partits independentistes que "mataran el català de tan estimar-lo". "Vulnerant drets o incomplint la llei, així no milloraran l'ús social del català. En lloc de cohesió, tindran divisió. I en lloc de promoció positiva, tindran rebuig entre els joves per les imposicions. En lloc d'una llengua per a tothom, tindran una llengua només d'independentistes i per a independentistes", ha assegurat.
El decret del Govern
Paral·lelament, el Govern ha aprovat un decret llei per fer front a la sentència del TSJC que s'oposa obertament a fixar percentatges a l'escola, tal com ha fet el tribunal. A més, diu que el Departament d'Educació assumeix la responsabilitat "legal" dels projectes lingüístics dels centres. Quan el CGE emeti dictamen el ple del Parlament podrà votar-ne la convalidació.
El PSC, que forma part de l'acord de la llei, s'ha desmarcat del decret i ja ha anunciat que hi votarà en contra. Així doncs, el decret del Govern tirarà endavant gràcies als vots dels comuns.
