Augmenten les malalties de transmissió sexual
- Les infeccions de transmissió sexual com la clamídia, la sífilis o la gonorrea han augmentat de manera contínua en els últims anys
- La relaxació en l'ús de preservatius i la moda d'unir sexe i drogues són claus per a explicar l'augment d'ITS
El creixement continu d'algunes infeccions de transmissió sexual, durant els últims anys, ha donat la veu d'alarma en alguns sectors mèdics. Segons els últims estudis de vigilància epidemiològica del Ministeri de Sanitat, entre 2016 i 2019, els casos de clamídia han pujat un 145 %. Entre 2009 i 2019, els de sífilis, en un 130 % i els de gonorrea en un 500 %.
Tampoc es queda enrere el Virus del Papil·loma Humà, que ha estat des de fa anys la més freqüent. A diferència de les altres, per a aquesta hi ha vacuna i per això des del Ministeri de Sanitat es recomana la vacunació de les nenes a partir de 12 anys, i recentment, dels nens.
Per a evitar els contagis per transmissió sexual, només caldria contemplar en les relacions sexuals l'ús de mètodes profilàctics com els preservatius, masculí o femení, o les bandes de làtex per al sexe oral. No obstant això, s'ha relaxat la prevenció i la sensació de perill davant infeccions per via sexual. Aquest és el cas de la sida.
VIH: de mortal a crònic
El Virus d'immunodeficiència adquirida (VIH) es va aïllar en 1983. Prèviament, els metges no sabien donar resposta per als casos de persones que morien perquè el seu sistema immunitari no responia davant diferents malalties. Finalment, es va descobrir que el VIH atacava precisament al sistema immune i que deixava sense defenses als qui es contagiaven, de manera que morien a conseqüència d'altres malalties oportunistes, com el Sarcoma de Kaposi, la tuberculosi, o la pneumònia.
A poc a poc, van aparèixer diferents medicaments antiretrovirals que ajudaven, en major o menor mesura, a què les defenses d'aquestes persones seropositives no baixessin massa. Quan els nivells descendien, o desapareixien per complet, es presentaven els quadres de sida, i habitualment posaven fi a la vida del pacient.
“En aquella època que et donés positiu era sinònim de mort“
Luis Canga té 72 anys. Va ser diagnosticat en 1987: "En aquella època que et donés positiu era sinònim de mort", recorda encara espantat Canga. Per a ell, tenir VIH va suposar un abans i un després en la seva vida personal i laboral: "Durant 10 anys vaig pensar que em podia morir en qualsevol moment".
Avui dia, el professor de Recerca de l'Institut de Salut Carles III i coordinador científic de la Unitat de VIH a l'Hospital Clínic, Pepe Alcamí, explica que encara no es disposa de vacuna per al VIH.
La vacuna del VIH és difícil d'aconseguir per la mateixa complexitat del virus, i per això és imprescindible que hi hagi un major finançament en recerca. "Per a una malaltia que causa 700.000 morts a l'any, l'any passat, continua sent necessari aconseguir una vacuna", diu Alcamí.
La ciència ha assolit, això sí, que les persones seropositives que segueixen un tractament siguin indetectables. Això és que el seu nivell d'anticossos en sang és tan baix que no poden contagiar el virus a les seves parelles sexuals.
Un dels mètodes per evitar contagis és l'ús de profilàctics com els preservatius tan masculí com femení Unsplash
D'altra banda, també la ciència ha facilitat que existeixin tractaments de preexposició que poden prendre aquells que mantindran relacions sexuals amb persones seropositives, per a evitar el contagi. Per a molts, l'existència d'aquest doble tractament justifica que no s'utilitzin mètodes profilàctics durant les relacions sexuals: ja no hi ha por de contagiar-se de VIH. "Aquests tractaments només eviten el contagi per VIH, però no eviten els de clamídia, sífilis, gonorrea, virus del papil·loma humà, etc.", explica Alcamí.
Sexe, drogues, i alguna cosa més
Les aplicacions mòbils que afavoreixen les relacions sexuals esporàdiques i la moda de barrejar sexe amb drogues o sexe químic (chemsex) són algunes de les noves tendències que han afavorit l'augment de les ITS. Alejandro no ha volgut donar-se a conèixer, però explica a Repor d'RTVE que ell va provar la metamfetamina durant una relació sexual.
“Perds el control i no fas servir condó“
En poc temps es va tornar dependent d'aquesta droga. La usava en relacions que s'allargaven durant dies, en les quals participaven diverses persones. "Les infeccions de transmissió sexual van arribar de seguida". I assegura: "Perds el control i no fas servir condó".
Alejandro fa dos anys que va començar un tractament per a aconseguir trencar amb l'addicció a les sessions de sexe i drogues: "Abans feia una sessió al dia, ara només dos o tres a l'any".
Després de cada sessió, Alejandro visita el Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d'Hebron per a fer-se proves i descartar possibles infeccions.
"L'increment de les ITS vol dir que tenim una major llibertat sexual com a societat", assegura Jorge García, Doctor en la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual del Centre Drassanes-Vall d’Hebron. "La pèrdua de la por al VIH és una cosa positiva: els pacients ja no moren amb VIH", detalla. Aposta pel tractament farmacològic per a evitar la infecció per VIH, i per a curar la resta d'ITS, i no tant per la prevenció profilàctica.
Contra la infecció: protecció i educació
En alguns centres com el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS) de Barcelona s'ofereixen tallers formatius en sexualitat per a adolescents. Entre altres aspectes, els informen sobre els diferents mètodes profilàctics per a evitar les infeccions de transmissió sexual, com els preservatius masculins i femenins i la banda de làtex. A més, se'ls ensenya a detectar els canvis que produeixen en el cos les diferents ITS (picor, secrecions, dolor), se'ls ofereix la possibilitat de realitzar-se algunes proves en el mateix centre, i se'ls recomana assistir al metge en cas de dubte.
Per a moltes ITS el tractament és senzill, però no totes es curen, com el virus d'immunodeficiència adquirida. Encara que gràcies a la ciència, les persones amb VIH avui poden viure una vida normal, i no transmetre la malaltia, cal recordar que no tothom té accés al tractament en el planeta. A banda de què a Espanya, els tractaments antiretrovirals són gratuïts gràcies al nostre sistema de salut pública, convé saber que no són barats i que impliquen una sèrie d'efectes secundaris que avui s'estudien en els pacients més majors. Per això, l'educació i els mètodes profilàctics continuen sent la principal barrera per a evitar la transmissió d'infeccions per via sexual en el món.
