Sebas Lorente: "El culpable que vagi en cadira de rodes soc jo"
- El conferenciant i escriptor explica que l'accident que el va deixar en cadira de rodes no el va canviar: "Em va canviar la forma de viure"
- Sebas Lorente diu que "no és tan greu" la seva vida amb cadira de rodes. "No tinc dret a queixar-me de res"
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
El formador, conferenciant i escriptor, Sebas Lorente, ha recordat, sense retrets, com va patir l'accident de trànsit que el va deixar en cadira de rodes fa 40 anys: "Tenia vint anys i sortíem d'una discoteca, havíem fet el de sempre: beure i beure més. El meu amic es va adormir mentre conduïa i es va encastar contra un arbre". Lorente no en culpa a l'amic de l'accident: "El culpable que vagi en cadira de rodes soc jo" i afegeix que ningú li va posar una pistola al pit per pujar al cotxe: "em vaig ficar al cotxe, el meu amic no és culpable". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, Lorente diu que l'accident no el va canviar, "va canviar la manera com vivia".
En el Dia Mundial de la Seguretat Viària, explica què li va passar pel cap quan va tenir l'accident: "Vaig pensar si em moriria i com seria la mort". Sebas Lorente recorda que després de l'impacte va cridar i va veure una imatge dels seus pares somrient.
"Això no em pot passar a mi"
Sebas Lorente relata que al seu amic que conduïa el cotxe no li va passar res i ell es va quedar paraplègic: "Em vaig adonar que no podia moure les cames. Em va passar pel cap que podia haver quedat paraplègic, i vaig dir-me que no, que això no em pot passar a mi".
"Els joves cometen menys errors que els seus pares"
El conferenciant diu que els joves ja creixen amb la idea de la seguretat viaria i que cometen menys errors que els seus pares. Lorente diu que a les seves conferències hi ha joves que li pregunten si les poden veure els seus pares: "És que anem a dinar a fora el diumenge, pren cervesa, vi, una copa, i després agafem el cotxe". Sebas Lorente reconeix que els fills no diuen res "perquè són els seus pares" i que no només és cosa de joves.
"No tinc dret a queixar-me de res"
Sebas Lorente diu que la seva vida segueix "no és tan greu" per haver d'anar en cadira de rodes i que continua endavant: "No tinc dret a queixar-me de res. Només puc estar donant gràcies fins a quedar-me afònic". Reconeix que la gent que no ha passat per una experiència com la seva se'l miren amb incredulitat i recorda que fa una vida força normal i que fins i tot pot jugar al golf amb els seus fills.
