Los Manolos ens presenten el senzill 'Bum bum'
- El grup ens presenta un nou tema, parlem de la seva irrupció en el panorama musical i de què va suposar Barcelona 92.
- "Som un producte segurament, però ha de prevaldre la faceta artística", diu el component Xavier Calero.
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
Los Manolos ens presenten el seu darrer senzill Bum bum: "Ens hem basat en la capacitat de les mares dels 'boomers' de superar les coses cantant i ballant". En una entrevista al Cafè d'idees de Gemma Nierga a Xavier Calero i Andreu Hernández, recordem com va ser la seva irrupció al panorama musical, els seus grans èxits i la participació en els JJOO de Barcelona 92.
Música després d'una època difícil
El guitarrista del grup Xavi Calero ha explicat que es tracta d'un tema que arriba "amb la voluntat de fer cantar i ballar", després d'una "època difícil" a causa de la pandèmia i el confinament. "Ens hem basat en la capacitat de les mares dels boomers de superar les coses cantant i ballant. Volíem agafar aquest testimoni i continuar en la nostra línia de posar una mica d'alegria", ha detallat.
El nou videoclip ve acompanyat d'una estètica dels anys vuitanta, com ha remarcat el membre Andreu Hernández, bateria i percussionista. Es tracta d'un tema homenatge a la resistència que hi ha hagut tot aquest temps, en certa manera.
És senzill que parla de la 'tia Pepi', una gran ballarina que va existir i va deixar de ballar en un moment determinat, segons ha relatat Calero: "Era una gitana del barri del Portal. Va començar amb el Peret en el duo Montenegro", però després de casar-se va deixar de ballar.
Però, un cop va deixar la relació, va tornar a cantar i ballar, fins a l'època dels patriarques, i fins a finalment morir fa uns pocs anys. "Voliem personalitzar aquesta força que tenen les dones a superar aquestes coses difícils i que són un exemple", ha destacat el bateria.
All my loving, Amics per sempre i Barcelona 92
Fa més trenta anys ja que van arribar Los Manolos al panorama musical de casa nostra, despuntant amb temes com All my loving. "Venim d'una tradició musical de molts estils i vam barrejar aquesta cançó dels The Beatles. La vam fer en rumba, no s'havia fet mai una cosa així. The Beatles eren un referent i la rumba era una cosa com de broma. Era una cançó que feia ballar, el que va fer que fos un èxit", ha recordat el guitarrista.
"89-90 erem com el grup modern de Barcelona", ha afegit el percussionista, recordant una època en la qual anaven amb "mala llet" contra el modern del moment. "Tota aquesta gent ens va acollir. Anàvem reivindicant tot el contrari", ha destacat.
Fruit d'aquest èxit de l'All my loving, llançat oficialment enregistrat en un disc de 1991, Los Manolo van poder arribar a tenir un paper clau en els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Calero ha recordat com els van trucar del COE i van haver de preparar un conjunt de cançons, quan encara no s'havia ni fet l'Amics per sempre.
Hernández també ha apuntat una anècdota, detallant com un dels directius de la discogràfica els va dir que no hi participarien perquè no els interessava que hi participessin. Va ser una decisió d'un directiu que va ser reconduïda pel director.
"Volien marcar un temps nou. És un paler compartir escenari amb el Peret", ha dit, afegint que "segurament" som un producte, però "ha de prevaldre la faceta artística". "Mai ens hem sentit un producte", ha destacat el bateria.
I en aquell 1992 també arriba l'aclamat Amics per sempre, que es va fer als Jocs Paralímpics. "En aquell moment no ens vam adonar del significat. És una cançó que ens ha superat. És com un himne a l'amistat, un valor universal. Nosaltres no hi serem i la cançó continuarà", ha argumentat Calero. En la línia, el percussionista afegeix que els ha fet "indestructibles".
Enguany se celebren els 30 anys d'aquell esdeveniment esportiu de gran magnitud. Calero diu que no hi ha una "gran efervescència" per rememorar-ho, però destaca que va ser un moment molt important. "No sembla que hi hagi molt interès a recordar això, a vegades per temes polítics", ha assegurat.
Tot i guardar un record positiu, Hernández assegura que realment no recorden molt el moment, ja que estaven immersos en un ritme professional molt alt. "No ens entràvem molt bé del que estava passant", ha dit, mentre ara tenen ganes de recuperar les ganes de viure després de la pandèmia, ha afegit Calero.
