Judith Colell: 'Per arribar a la paritat al cinema falten molts anys'
Noms Propis- Judith Colell és una directora i guionista de cine optimista, tot i que coneix tan bé el sector que n'avalua molt bé les mancances
- Reivindica a Noms propis els directors grans i experimentats, i que les dones, grans i joves, tinguin cada cop més a dir en cinema
- Per Colell, dirigir l'Acadèmia del Cinema Català i escriure nous guions és del tot engrescador: el seu cap és ple de projectes
FRANCESCA PUIG
Judith Colell es queixa: falta molt perquè treballin tantes dones al cinema com homes, els actors se n'han d'anar a Madrid per aconseguir feina, li cal una bona empenta al cinema en català, les actrius de més de 50 semblen invisibles... La directora ens dibuixa a Noms propis un panorama que si no fos pels seus projectes i el seu optimisme faria plorar fins i tot l'script.
Colell és Premi Nacional de Cinema per 'Elisa K' i actualment també dirigeix l'entitat que atorga els Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català i prou que s'ho mereix: la seva carrera professional és de llibre, o millor de guió: va començar portant els cafès.
La directora que volia ser actriu de terror
De joveneta, Judith Colell volia fer-nos por, volia ser actriu de pel·lícules de terror! Però el seu èxit ha estat darrere la càmera, tot i que quan la van portar de jurat al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges va gaudir d'allò més tot el dia veient monstres i éssers paranormals.
Com que va començar de meritòria, ha fet mil coses diferents al món del cine, s'ha format a Catalunya i també als Estats Units i creu que ara Barcelona passa ara per un bon moment pels treballadors del cine perquè hi ha moltes sortides entre la comunicació audiovisual, les plataformes, les sèries, la publicitat... Considera importantíssim marxar a l'estranger per amarar-se de diversitat, aprenentatges i mirades que no són les nostres. I fer un màster!
Tampoc ha rebutjat llocs de treball que semblaven lluny del seu objectiu i anima els joves a entrar al món de la imatge sense manies, perquè tot revertirà en la percepció que tindran del món real o del fantàstic, que tot s'hi val a la pantalla. Parlant de fantasia, el que veu malament la directora de les cintes de terror és el seu univers tan masculinitzat.
Colell reivindica molt perquè ho creu possible
Per Judith Colell, les pel·lícules de por, el seu gènere preferit, són un món on les dones tenen molt poca presència, darrera les càmeres sobretot, pel pas dels anys en què aquesta categoria l'han escrit i dirigit homes. És la seva primera queixa/reivindicació, però en venen moltes d'altres.
A Colell li sembla que han de passar molts anys fins que en cinema treballin tants homes com dones, tot i que per les noves fornades d'actrius o directores no ho sembli. Els seus referents van ser Pilar Miró i poc després, Isabel Coixet. Ara es fixa també en Laura Mañà i Carla Simón.
Una altra pega és que la feina s'ha de trobar a Madrid, i que cal fer feina de valent per aixecar el cinema català, perquè ara els professionals són un tant per cent molt baix i sense les institucions, com la que dirigeix, no es podrà revertir la situació. També ens explica com va ser el moment que va deixar l'acadèmia de cine espanyola, i què s'hi feia d''alegal', que no 'ilegal', puntualitza.
Tant del cinema com de la publicitat, Judith Colell es queixa de 'l'adoració exagerada per la joventut'. Diu que hi ha moltes dones i també homes grans amb molta experiència, un valor que cal aprofitar, perquè 'només els directors consagrats de 60 anys endavant, triomfen'. La culpa la tenen les productores, opina, perquè creuen que obtindran molt més èxit apostant per gent jove, actors novells, directors novells....
No és un món fàcil, sinó molt dur, però que li ha donat moltes satisfaccions. El cine, per Judith Colell, ha de rebre sempre ajuts, i al nostre país està mal vist. Ni aquí ni als Estats Units s'entén un cinema sense subvencions perquè no funciona, diu. De Hollywood es plany que ens colonitza: 'ja celebrem més Halloween que la castanyada', es queixa.
L'Acadèmia, molt més que els Premis Gaudí
Per la directora, cal fer saber que l'Acadèmia del Cinema Català és molt més que el lliurament dels Premis Gaudí Ens explica que el Cicle Gaudí porta cine en català a tot el territori, i impulsa el nostre cinema sobretot a les poblacions on ja no tenen sala de projeccions. Enguany han arribat a un centenar de localitats, també a Andorra i a la Catalunya Nord.
A més, l'entitat fa tasques d'educacií i alfabetització audiovisual, una feina que demana moltes hores i coordinació. La intenció de Judith Colell és que l'any que ve els Premis Gaudí es lliurin a una població que no sigui Barcelona, per descentralitzar. El dolent del càrrec és que la gent la critiqui pel que guanya: 'S'equivoquen, és voluntari'.
Projectes reeixits i d'altres que vindran
De la pel·lícula que la directora se sent més orgullosa és 'Elisa K', Premi Nacional de Cinema i que va ser nominada com a millor pel.lícula catalana als Gaudí i com a millor guió adaptat, de la novel·la de Lolita Bosch, als Goya. Colell la va codirigir amb el seu marit, el guionista Jordi Cadena, i abans de marxar ems exlica com el va conèixer, el retrobament temps més tard i l'enamorament. Amb ell diu, porta 'tota una vida'.
Judith Colell ens deixa amb la il·lusió de tornar a veure avist els seus projectes a la pantalla gran. De moment escriu un guió sobre els 'passadors' de jueus pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. Segur que serà un altre èxit!
