El risc de pobresa baixa 8 dècimes a Catalunya, però encara afecta 1 de cada 4 habitants
- Tot i que la taxa de pobresa ha baixat, la privació material i social severa ha augmentat 1 punt
- La majoria d'enquestats s'han de privar de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada
- La població de menys de 16 anys segueix sent la que té la taxa AROPE més elevada (32,6%)
El risc de pobresa o exclusió social a Catalunya ha disminuït 8 dècimes aquest 2021, respecte a l'any anterior i se situa en un 25,9% a Catalunya. Tot i aquesta baixada, segons l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), la pobresa encara afecta un de cada quatre habitants. Una situació que continua sent crítica i alarmant.
La taxa que mesura aquest risc de pobresa (AROPE), inclou el canvi metodològic introduït per Eurostat per recollir els objectius de l’Agenda 2030 de la UE. Aquesta taxa, mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social severa o amb baixa intensitat en el treball.
Segons indiquen les dades, si bé la taxa de pobresa baixa una mica, la privació material i social severa ha augmentat 1 punt percentual i passa del 8% al 9%. Per tant, cal destacar que tot i que la pobresa ha baixat la privació material i social és molt severa.
Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE)
Privació a les llars
Pel que fa als indicadors de nivell de privació de les llars, que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida, les privacions més freqüents registren una disminució en la proporció de persones que les pateixen, en relació amb l'any anterior.
Un 32,9% dels habitants enquestats ha declarat no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 700 euros (33,4% l'any 2020), i un 27,8% ha afirmat no poder permetre's una setmana de vacances a l'any (30,6% en 2020).
D'altra banda, la privació que ha experimentat l'augment més gran ha estat la que es refereix a la capacitat de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada, 6,5 punts percentuals més respecte del 2020 (passa del 9,4% en 2020 al 15,9% en 2021).
Privacions de les llars
Per contra, ha augmentat el nombre de persones que viuen en llars i que afirmen arribar amb facilitat o amb certa facilitat a final de mes. Aquesta és la situació del 57,4% de la població el 2021, mentre que era del 54,9% l’any 2020. Encara que aquesta xifra hagi baixat enguany, cal recordar que l'IPC s'ha disparat i se situa en la taxa més alta dels darrers 37 anys.
Els indicadors de desigualtat, també s'han reduït l'any 2021. Aquests mostren que el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,4 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desfavorides, mentre que l'any anterior era del 6,0.
Els menors de 16 anys tenen la taxa AROPE més elevada
Per edats, la població de menys de 16 anys segueix sent la que té la taxa AROPE més elevada (32,6%), amb un descens de 3,5 punts en relació amb l’any anterior. La taxa de la població de 16 a 64 anys (26,2%) ha disminuït 0,1 dècimes i, finalment, el grup de més de 65 anys (19,1%) ha disminuït 1 punt percentual respecte a l’any anterior.
Les persones de més de 16 anys de nacionalitat estrangera presenten una taxa AROPE del 51,7% (amb un descens de 9,8 punts respecte a l’any anterior), mentre que en el cas de les persones de nacionalitat espanyola, aquestes mostren una taxa d’un 20,8% (amb un augment de 0,9 punts respecte a la de l’any anterior).
Segons la composició de la llar, la taxa AROPE augmenta en 3 punts percentuals a les llars sense fills dependents i se situa en el 23,3%, mentre que a les llars amb fills dependents disminueix 4,4 punts percentuals i se situa en el 28,6%.
En relació amb l’activitat econòmica, els aturats són les persones que assoleixen una taxa AROPE més elevada, del 62%, mentre que la taxa en el cas de les ocupades és del 16,3%.
Prestacions socials
Les transferències socials, incloses les pensions, han fet pujar la renda inicial de les famílies un 42,7% mentre que l'any anterior el van fer en un 33,5%.
El 76,7% de les llars catalanes han rebut, almenys, un tipus de prestació social (per vellesa, desocupació, supervivència, ajudes a les llars, malaltia o invalidesa, entre altres).
Les prestacions per atur, que inclouen les ajudes concedides en el marc dels expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) posats en marxa arran de la crisi econòmica provocada per la covid-19, són les que han augmentat en major mesura, en 24 punts percentuals respecte del 2019.
