Les vacunes de Pfizer i Moderna es podrien congelar i no perdre eficàcia
- L'Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra descobreixen que les vacunes amb ARN missatger es poden tornar a congelar
- Això suposa donar una segona vida a les vacunes i fer-les arribar a la població amb falta de vacunació
- Davant l'augment dels contagis de covid de les últimes setmanes, Salut fa una crida a l'ús de la mascareta i a la vacunació
Davant la situació d'emergència sanitària per la pandèmia de la covid, Salut fa una crida a l'ús de la mascareta i a la vacunació. Una vacunació que ja va per la quarta dosi i que ha aconseguit un nou avenç que permetria evitar el malbaratament de vaccins. L'Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra han descobert que les vacunes amb ARN missatger es poden tornar a congelar, el que obre una porta a donar-los una segona sortida cap a països desfavorits.
Èxit a l'estudi amb animals
Va ser a la farmàcia de l'Hospital del Mar, preparant centenars de vials de vacunes contra la covid, que van adonar-se que s'estaven perdent moltes dosis perquè caducaven al cap de poc temps. Llavors, van portar a terme un estudi per comprovar si una vegada els vials es congelaven i es descongelaven, perdien o no els seus efectes.
Així, els investigadors van fer servir les restes descartades a centres de vacunació, però manipulades segons les especificacions. Una part es va injectar en ratolins de laboratori en condicions habituals, una altra es va tornar a congelar a -20 graus durant un mes i una tercera es van congelar a -80 graus abans d'injectar-les.
En tots els casos, els animals van desenvolupar la mateixa resposta immunitària contra el SARS-CoV-2, sense efectes secundaris destacables en els animals. I van veure que els vaccins podien durar un mes més. A la vegada, es van fer anàlisis d’estabilitat de l’ARN missatger, amb resultats totalment normals.
Evitar el malbaratament
Els investigadors defensen que el fet de poder tornar a congelar les vacunes pot suposar un enorme avenç i aprofitar al màxim la potencialitat de tots els vials reconstituïts. Així, es minimitzaria el seu malbaratament, donant-los més recorregut i fent-los arribar a la població amb poca infraestructura mèdica, a zones amb més pobresa i amb falta de vacunació.
Segons càlculs de l’Organització Mundial de la Salut, només a Europa i al Japó s’han perdut 240 milions de dosis i una part de les enviades als països en desenvolupament dins la iniciativa Covax no s’han pogut aprofitar per problemes de caducitat. Això ha provocat grans desigualtats en la cobertura vacunal que, en els països desenvolupats frega el 70%, mentre en els menys afavorits no supera el 12%.
Els investigadors apunten que aquestes conclusions poden ser aplicables a altres tipus de vacunes.
