139.000 dones participen en l'Estratègia contra la feminització de la pobresa
- Barcelona ha ajudat més de 138.600 dones a combatre una situació de precarietat o pobresa des del 2016
- Les beneficiàries han participat en programes d'ocupació, formació o habitatge, entre altres, que promou l'Ajuntament
- Més de 1.800 dones en situació de vulnerabilitat han estat adjudicatàries d'un habitatge
L’Ajuntament de Barcelona ha invertit 36 milions d’euros en programes per revertir la feminització de la pobresa. L'estratègia contra la precarietat ha ajudat més de 138.600 dones des dels seus inicis l'any 2016.
Aquest és el balanç dels primers sis anys de l'estratègia, que estarà vigent fins al 2024 i que ja ha realitzat quasi el 70% de les actuacions previstes. Entre els programes que ofereix n'hi ha d'ocupació, formació, accés a l'habitatge o ajut a les cures, entre altres. Destaca que del total de beneficiàries, 24.000 han participat en programes d'inserció laboral, de les quals se n'han contractat 9.000.
La bretxa salarial persisteix
La tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha constatat les diferències existents encara en la pobresa i la precarietat entre homes i dones i ha situat com a exemple la bretxa salarial. Segons dades municipals, està al voltant del 18%, i a més hi ha grans diferències en les pensions. Mentre que les dones estan en una mitjana de 866 euros els homes reben de mitjana 1.426 euros, és a dir gairebé un 40% més. Una altra dada és la baixa voluntària vinculada a la criança dels infants, gairebé d'un 17% en el cas de les dones.
Inserció laboral
Un dels eixos de l'estratègia té a veure amb el mercat de treball i el treball domèstic i les cures. En concret, més de 24.000 persones han participat en programes de formació, activació i inserció laboral -amb prop de 9.000 contractades-.
Una d'elles és la Sílvia Sánchez, que va arribar de Colòmbia l'any 2019 amb una petició d'asil polític acompanyada del seu marit i amb l'única ajuda d'una familiar que al final els va deixar sols. El passat mes d'abril va començar un programa subvencionat per l'Ajuntament que li ha permès formar-se en l'àmbit sociosanitari. Fins ara la Sílvia ha treballat netejant o cuidant gent gran, sobretot, però ho ha fet en negre.
Amb la formació que li ha proposat l'Ajuntament té una beca, tutories i acompanyament i per horaris es pot combinar el curs i la feina. L'objectiu, a mitjà termini, és que quan acabi el curs pugui ja trobar una feina reconeguda.
En l'àmbit de les cures el consistori ha desplegat més de 300 programes, activitats o campanyes de sensibilització orientades a fomentar la corresponsabilitat. A banda, també s'han impulsat espais com ara el Barcelona Cuida, destinat a donar visibilitat a tots els recursos existents i posar-los a l'abast, amb més de 2.500 atencions.
Habitatge digne i salut
Un altre eix de l'estratègia és l'habitatge i la salut. Més de 1.800 dones en situació de vulnerabilitat o famílies monomarentals han estat adjudicatàries d'un habitatge. A banda, més de 1.700 dones sense llar, de les més de 10.000 ateses, han accedit a pisos o centres residencials.
En l'àmbit de la salut destaca que més de 6.000 dones han rebut assistència sanitària a través dels serveis municipals d'odontologia i podologia.
Dona migrant i amb persones a càrrec
Tot i la diversitat de situacions, Pérez ha assenyalat que el perfil de dona pobra o en situació precària a Barcelona és el de dona de mitjana edat, d'origen migrant i amb persones a càrrec, amb l'agreujant de la monomarentalitat i la manca de vincles. Sol ser coincident també geogràficament amb els barris amb rendes més baixes, com ara el Raval.
