Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992: Una fita històrica que va transformar la ciutat
60 anys en catala
- Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 es van celebrar a la Ciutat Condal entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1992
- RTVE va ser des d'un primer moment la televisió de referència en els JJOO
- TVE Catalunya hi va donar cobertura a l'operatiu en castellà, i a partir de l'acord amb TV3, amb el Canal Olímpic per fer els Jocs en català
Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 es van celebrar a la Ciutat Condal entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1992, tot i que el torneig de futbol va començar un dia abans. Van participar 9365 atletes (6652 homes i 2704 dones) de 169 països diferents que van competir en 28 esports i en 257 especialitats. Els IX Jocs Paralímpics van tenir lloc els dies 3 i 14 de setembre. RTVE, i especialment RTVE Catalunya, va ser des d'un primer moment la televisió de referència en la cobertura de l'esdeveniment.
Una candidatura històrica
Abans de 1992, Barcelona havia presentat candidatura per celebrar els Jocs del 1924, 1936 i 1940. El procés de la candidatura olímpica de la ciutat va començar el 30 de maig de 1981, quan l'alcalde Narcís Serra va demanar al rei Juan Carlos I autorització per celebrar els jocs d'estiu del 1992. Amb l'arribada de Pasqual Maragall al govern, el 1982 el projecte va agafar força i va rebre un suport intens de la Generalitat. Finalment, el 17 d'octubre de 1986 en la 91a sessió del Comitè Olímpic Internacional, Barcelona va ser escollida com a ciutat organitzadora dels jocs olímpics del 92 per davant de París. El president del COI en aquell moment, Joan Antoni Samaranch, va ser el responsable de llegir l'elecció.
Els preparatius i la transformació de Barcelona
Els Jocs Olímpics de 1992 van suposar una transformació profunda de Barcelona i de la societat catalana. Es van dur a terme una gran quantitat d'obres d'adequació de la configuració de la ciutat aprofitant l'oportunitat de l'esdeveniment sense caure en l'error d'orientar-los exclusivament al seu servei, sinó per fer canvis que haurien requerit decennis en condicions normals.
La transformació social va venir de la mà de la necessitat d'implicació de tots els sectors: ciutadans, empreses, entitats, etc. en el suport dels JJOO i, especialment, de la seva organització. Es van crear múltiples esdeveniments paral·lels que ajudaven a informar, formar i incrementar el grau d'involucració de la ciutadania. D'entre totes elles destaca el conjunt d'exposicions i actes agrupats dins el programa de l'Olimpíada Cultural, una iniciativa pionera que acostava l'esport des d'una perspectiva diferent de la de la pràctica esportiva.
Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món. Per aquest motiu es van construir diferents viles olímpiques per als atletes al Poblenou o Montigalà (Badalona), entre altres.
Tots aquests canvis TVE Catalunya els va reflectir a la sèrie "Barcelona Olímpica amb 30 minuts de reportatges i entrevistes relacionats amb els preparatius dels Jocs Olímpics que es va emetre cada setmana fins a la cerimònia d'inauguració. Podeu veure la segona etapa d'aquesta sèrie que va començar el gener de 1992.
Cerimònia d'inauguració i llegat
El 25 de juliol de 1992 va tenir lloc la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Va comptar amb la presència dels reis Juan Carlos I i la reina Sofía de Grècia i la participació, entre d'altres, de la soprano Montserrat Caballé, qui havia gravat en 1988 la cançó "Barcelona" amb Freddie Mercuri que va morir al novembre de l'any anterior, els tenors Josep Carreras, Plácido Domingo i Alfredo Kraus. A l'inici de la cerimònia es va representar per part del grup La Fura dels Baus l'escena mitològica d'Hèrcules separant els continents d'Europa i Àfrica, creant el mar Mediterrani i el futur naixement de la ciutat de Barcelona.
La torxa va fer la seva entrada en l'estadi olímpic portada pel piragüista Herminio Menéndez, qui la va cedir a Juan Antonio San Epifanio Epi, qui seria últim rellevista d'aquesta. Epi va procedir a l'encès d'una fletxa que va ser llançada per l'arquer paralímpic Antonio Rebollo, encenent el peveter en passar per sobre del mateix. La fletxa no va ser disparada realment cap a l'interior del peveter, encara que televisivament es va aconseguir aquest efecte òptic mitjançant un estudiat angle de visió de la càmera. Es calcula que uns 2.000 milions de persones van seguir per televisió la cerimònia d'obertura en tot el món.
Posteriorment l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va pronunciar en el seu discurs diverses frases a favor de la pau a l'antiga Iugoslàvia. En aquells moments era vigent la Guerra dels Balcans. L'alcalde va iniciar el seu discurs anomenant l'Olimpíada Popular de 1936, que es va avortar a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Tot el discurs va ser narrat en les quatre llengües oficials dels Jocs Olímpics, el català, castellà, francès i anglès.
A la cerimònia de clausura, el 9 d'agost a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va declarar que els de Barcelona havien estat els millors Jocs Olímpics de la història. L'afirmació va ser corroborada per tots els mitjans de comunicació internacionals i atletes de tots els països, que van tenir en compte la modèlica organització, l'absència d'incidents, la massiva participació de ciutadans voluntaris, la comoditat i bellesa de les instal·lacions i, sobretot, el gran suport popular dels ciutadans barcelonins. Cap al final de la cerimònia de clausura, enmig d'una pluja de focs artificials, Cobi, la mascota olímpica va desaparèixer cel dalt, navegant per l'aire en un vaixell de paper.
Medalles i rècords
Durant els Jocs es van batre un total de 32 rècords mundials i 73 olímpics. Espanya va aconseguir 13 medalles d'or, 7 de plata i 2 de bronze.
La banda sonora dels Jocs
'Barcelona' va ser l'himne oficial pels Jocs Olímpics de Barcelona 92. La lletra i música van ser íntegrament creades per Freddie Mercury i Mike Moran. En 1987 la seva versió original va assolir el número 8 en el Regne Unit, i en 1992, després de ser utilitzada com a himne dels Jocs Olímpics a Barcelona, va pujar al segon lloc.
El març de 1987, Freddie va volar a Barcelona per conèixer a Montserrat Caballé. Freddie li va mostrar la cançó en una cinta de casset. A la cantant li va agradar tant que van acordar començar a treballar en un àlbum. A finals de maig Freddie havia acceptat ser un convidat d'honor i clausurar l'esdeveniment amb Caballé. Més tard, el Comitè Olímpic Espanyol va decidir que el single fos l'himne oficial pels Jocs Olímpics celebrats a Barcelona en 1992. Malauradament, Freddie Mercury va morir el 24 de novembre de 1991.
El 8 d'octubre de 1988 Freddie i Montserrat van aparèixer en un escenari en el festival de Barcelona conegut com La Nit. Van cantar en playback la cançó 'Barcelona', juntament amb altres dos temes de l'àlbum que encara no havien estat editades: 'How Ca I Go On' i 'The Golden Boy'. No va ser l'única vegada que Freddie i Caballé van pujar a un escenari junts. També ho van fer en el Ku Club d'Eivissa en 1987.
El tema 'Amics per sempre' (Friends for life) o 'Amigos para siempre' va ser interpretat durant la cerimònia de clausura dels Jocs. És una cançó interpretada per José Carreras i Sarah Brightman escrita pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb música d'Andrew Lloyd Webber. La lletra, escrita per Don Black, està en anglès, excepte la tornada que es repeteix en anglès, espanyol i català. Sabies que va ser la cançó de comiat, a petició pròpia, en el funeral de Juan Antonio Samaranch?
La mascota olímpica
La mascota olímpica escollida per a representar els Jocs fou Cobi, un gos d'atura català dissenyat en estil cubista pel valencià Xavier Mariscal. La seva presentació la ser el 1987 i el seu nom prové del COOB, el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona. Va patir un primer rebuig popular, tot i que la simpàtica panxeta, l'estètica poc combativa i la imatge d'ingenuïtat que transmetia van fer que ben aviat es guanyés adeptes, fins al punt d'esdevenir un dels símbols més representatius de la Barcelona de la fi del segle XX.
Fins i tot va tenir la seva pròpia sèrie de televisió, La Cobi Troupe. També aparèixer en una extensa gamma de records, anomenada Cobiana. Segons el Comitè Olímpic Internacional, Cobi, juntament amb Misha, va ser un dels èxits més populars i comercials dels Jocs Olímpics.
La mascota Petra va ser la mascota dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992. Va ser creada l'any 1990 també per Xavier Mariscal. Representa una nena sense braços i es va donar a conèixer especialment per la seva presència a la sèrie televisiva d'animació "La troupe de Cobi". Segons indica el seu autor, vol representar la voluntat, l'esforç i la companyonia que es relaciona amb l'esport paralímpic, la qual cosa li confereix un marcat caràcter reivindicatiu.
