Barcelona commemora els 30 anys dels Jocs Olímpics
- Un 'mapping' a la façana de l'Ajuntament i l'emblemàtica "Amics per sempre" recorden els millors moments dels JJOO del 92
- Guim Maragall: "La preparació dels Jocs va ser una carrera de fons, molt ràpida"
- Els Jocs van transformar Barcelona i van "enlluernar" el món
"El 25 de juliol del 1992, Barcelona va dir 'hola' i milions de persones d'arreu van descobrir la nostra ciutat, país i mediterraneïtat". Amb aquestes paraules reivindicava l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el llegat que van deixar els Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona fa ja 30 anys.
La commemoració arrencava dijous al Saló de Cent de l'Ajuntament amb la presència del president de la Generalitat, el president del COE i el ministre de Cultura i Esports, entre altres.
El record de la cerimònia inaugural
Un 'mapping' a la façana de l'Ajuntament recorda cada nit els millors moments de la cerimònia d'inauguració, acompanyat per la interpretació de l'emblemàtica "Amics per sempre".
El llegat de Pasqual Maragall
L'estiu del 92 se'ns ha quedat gravat a la memòria. Tots recordem com vam viure els Jocs Olímpics de Barcelona. I si hi ha una família que ho va viure d'una forma molt especial és la dels Maragall. Pasqual Maragall ha passat a la història com "l'alcalde dels Jocs de Barcelona".
Tot coincidint amb el 30è aniversari, el seu fill Guillem Maragall, conegut com a 'Guim' Maragall ens explica que la preparació de la cita olímpica es va viure molt intensament perquè va ser "una carrera de fons, molt ràpida". "Va ser un gran èxit col·lectiu" assegura, alhora que recorda que el seu pare "sempre es va sentir molt estimat per tothom". "Aquella Barcelona grisa es va poder obrir al món i al mar i viure una transformació completa", insisteix Maragall.
Vicepresident de la Fundació Catalunya-Europa, Guim Maragall apunta que el repte ara és poder "mantenir el llegat del meu pare", amb la seva "visió europeista molt oberta". L'altre objectiu és el d'aprofitar reconeixement de la figura de Pasqual Maragall per "visibilitzar i investigar en el camp de les malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer".
Pasqual Maragall, considerat com el pare de la cita olímpica, va reflectir "com ningú" el llegat olímpic segons el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que destaca la seva capacitat de "pensar en gran".
Els Jocs de la transformació
Els Jocs del 1992 van transformar la ciutat de Barcelona i van "enlluernar" el món. "Vam esdevenir el centre d'atenció i vam meravellar tothom amb una cerimònia inoblidable", així ho definia Colau a l'acte inaugural de la commemoració dels Jocs. Així, els Jocs van ser la "palanca necessària" per transformar una ciutat amb "projecte propi". Amb un llegat "espectacular" per la potència de la marca BCN, que "ha permès atraure molts visitants, però també congressos", segons ha explicat a Ràdio 4 el president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres.
Des del punt de vista urbanístic, l'arquitecte olímpic Carles Ferrater considera que el resultat de la reforma continua sent espectacular. Pel dirigent veïnal, Albert Recio, va ser tot el contrari: una reforma pensada pel cotxe, sense inversió en transport públic, poques instal·lacions esportives pels barris i sense habitacions a preu assequible. Això sí, gràcies als Jocs, Barcelona és ara mateix la quarta ciutat del món en pràctica esportiva, només superada per Nova York, Londres i Los Angeles.
"Barcelona'92 no és una relíquia, és present i una invitació de futur", ha ressaltat la periodista Olga Visa, conductora de l'acte. Pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, els Jocs "van omplir d'autoestima els barcelonins i van carregar d'autoestima el poble de Catalunya". I ha destacat el compromís de les institucions "amb el conjunt de la ciutadania i el progrés de tots els territoris".
Uns JJOO d'hivern en pausa
El president del COE ha remarcat que el gran èxit de Barcelona'92 va ser la "unió de tothom" i "ser capaços d'entendre's i respectar-se". Així, enmig d'una polèmica per no haver arribat a un acord per una candidatura conjunta pels JJOO d'hivern 2030, Blanco ha expressat el desig de celebrar uns Jocs sigui quan sigui. "Tant de bo ho puguem fer i m'hi deixaré la vida", ha dit.
"Molts no renunciem al somni olímpic, el 2030 o el 2034. Hi ha molta gent en aquesta ciutat que no renunciem el somni de liderar o coliderar uns Jocs Olímpics", ha afirmat. L'alcaldessa no n'ha fet cap referència en el seu discurs.
