40 anys de la primera expedició catalana l'Everest
- Es compleixen 40 anys de la primera expedició catalana a l'Everest, formada per alpinistes del Centre Excursionista de Catalunya
- Des del primer moment es va pensar a filmar l'aventura: diversos membres del grup eren càmeres amb experiència a alta muntanya
- Des de l'Arxiu històric de TVE Catalunya recuperem les imatges d'aquells dies que, tot i l'esforç i la il·lusió, no van permetre els catalans fer el cim
FRANCESCA PUIG
Al juliol el 1982 sortien de l'aeroport de Barcelona un grup d'alpinistes del Centre Excursionista de Catalunya. La il·lusió era molt gran: era la primera expedició catalana que marxava a pujar a l'Everest, la muntanya més alta del món.
Feia dos anys que preparaven aquella aventura que va seguir i va exaltar tot un país. Eren homes amb molta experiència a l'alta muntanya, avesats a la neu i l'escalada. Tot estava a punt per a provar l'ascens per la difícil cara oest. A més del material, la formació, l'entrenament i l'organització, van dur al Nepal aparells per a la filmació d'aquest llarg viatge cap al cim mític de l'Himàlaia.
La filmació, un dels objectius
Aquesta primera expedició catalana volia enregistrar, per a ells i els que els esperaven a casa, els aficionats i els que els miraven amb admiració, cada pas que farien. Els moments més esperats i la quotidianitat als campaments, les hores d'espera o de descans, els atacs i les cordades, l'estada a un país tan llunyà i diferent, els paisatges verds i els plens de neu. Mostrarien també l'esforç o els canvis de plans que haguessin de fer, els rostres dels xerpes que els acompanyarien i les seves famílies. Tot el que poguessin filmar.
L'equip el formaven Lluís Belvis, cap de l'expedició; Emili Civis, subcap de l'expedició; Narcís Serrat, responsable de l'alimentació; Josep Vidal Ponce, responsable dels equips d'oxigen, imprescindibles per a poder respirar en arribar a una certa altitud; Lluís Hortolà, Antoni Llasera; Xavier Pérez Gil, Joan Ribas i Alfons Valls, responsables de l'equip i del material; Manuel Mateu, metge; Jordi Sugranyes, cuiner; Josep Casanovas, responsable de les comunicacions i les finances; Francesc Sabat, al càrrec dels transports. A més, Shambu Tamang, cap dels xerpes que els acompanyen.
Implicats en l'enregistrament en cinema, homes avesats a la muntanya i bons coneixedors de la tècnica per filmar-hi: Jaume Altadill, fotògraf i càmera d'altura; Òscar Cadiach, càmera d'altura, Josep Manuel Anglada, que a més de director tècnic era company de cordada de Jordi Pons, el subcap i responsable de cinema. Va ser Pons qui va enregistrar l'expedició en pel·lícula de cinema de 16 mm, amb unes bateries especials que resistissin el fred al darrer tram, perquè si es congelaven quedarien inservibles.
En el llibre publicat posteriorment per Manel Mateu i Ratera titulat 'Everest, el repte d'un somni', de la Col·lecció Clàssics de l'Alpinisme, i editat pel CEC, l'autor escriu 'La pel·lícula ha estat vital per a fer conèixer l'expedició, d'una forma viva i actual, a tot el món. L'encarregat del film, Jordi Pons, va ser ajudat a la filmació per l'Oscar Cadiach i en Jaume Altadill. En el moment de la publicació d'aquest llibre, el film ha estat visionat per més de 100.000 espectadors d'arreu de Catalunya, amb un total de 150 projeccions. En aquest apartat hem de remarcar l'agraïment de l'expedició a TVE, S.A. - Barcelona pel seu ajut, tant en el material cedit com per la col·laboració rebuda per a la realització d'un film sobre el país dels xerpes. El material utilitzat va ésser: 3 càmeres de 15 mm, 1 tele-objectiu de 150 mm, 9 bateries recarregables de níquel-cadmi."
Testimoni per a la història de l'apinisme català
El documental resultant el podeu veure a l'encapçalament d'aquesta informació en homenatge a aquells expedicionaris que sens dubte tenien, ara fa 40 anys, una equipació molt pitjor que la de qualsevol grup actual que pugi a l'Himàlaia. És un testimoni de com van viure aquells dies que són per sempre a la seva memòria i a la de tants.
També el podeu veure amb més qualitat d'imatge. En aquest cas, està dividit en dues parts. La primera ens mostra l'inici de l'aventura, la il·lusió al rostre pels dies que són a venir. Seguin l'expedició fins a la instal·lació del camp base.
La segona part comença quan els expedicionaris pugen el material pel telefèric instal·lat a 6000 metres, per no haver de pujar-ho a les espatlles. En aquest punt comença un paisatge meravellós i la vista de l'Everest, que sembla més a prop, els esperona.
Les adversitats però, comencen. Han de buscar una nova ruta després de l'esllavissament d'una paret, la climatologia se'ls gira en contra... Desgraciadament, dos xerpes, perden la vida. Després de mesos de preparació, dedicació i esforç, cal abandonar. No poden veure ni per on continuar amunt pel temporal de neu. Provar-ho és una imprudència que els pot costar el més preuat... La mort dels xerpes Lhakpa Tserin i Nima Dorje els ha afectat. La muntanya, impassible, no es deixa conquerir. Són a 8.500 metres, a 300 del cim, però no el poden fer.
La rebuda a l'Aeroport del Prat va ser molt emotiva. 'Sou collonuts', el cridava una gentada emocionada que omplia la terminal a vessar. Familiars, amics i admiradors els omplien d'abraçades tot i que la gesta, de moment, no era completa.
Un nou reportatge: el de Jordi Sugranyes, el cuiner
A l'Arxiu de TVE Catalunya hem trobat un altre documental sorgit d'aquesta expedició del 1982 i titulat 'El xerpes'. És el relat de Jordi Sugranyes que ha estat el cuiner de dels catalans i que ha anat descobrint en les hores de preparació dels àpats les diferències i les semblances entre els alpinistes i el poble xerpa i els alpinistes.
Al voltant de la taula o del foc, a l'hora de menjar, és quan es comparteixen les vivències i també els somnis. Aquesta filmació la ser dirigida pel càmera de TVE Catalunya Joan M. Acarín i també va ser una coproducció del CEC i TVE.
Serà la tercera expedició catalana la que arribarà al sostre del món, tres anys més tard: el 28 d'agost del 1985 fan el cim Òscar Cadiach, Antoni Sors i Carles Vallès, en un equip integrat també per Conrad Blanch, Enric Lucas, Nil Bohigas, Antoni Ricart, Miguel Sánchez, Jordi Canal, Lluís Gómez, Josep Maria Duran i Jordi Camprubí.
Cadiach i Joan Massons, càmeres, oferiran un nou documental sobre l'Everest, aquest cop sí, coronat amb la senyera catalana.
