La tercera taula de diàleg marca l'inici de la desjudicialització
- Estat i Generalitat acorden la protecció del català a l'escola i l'impuls a les Corts i a l'Europarlament
- Félix Bolaños destaca els acords es prendran a partir d'ara "a partir de majories àmplies"
- Els consellers de Junts tornen a quedar fora de la reunió entre l'Estat i la Generalitat
La tercera reunió de la taula de diàleg acaba amb un acord genèric per superar la judicialització de la política sense concretar si hi haurà la reforma del delicte de sedició. També s'ha tancat un compromís per protegir el català a l'escola i impulsar el seu ús a les Corts i a Europa.
Després de pràcticament dues hores de reunió, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha anunciat el compromís per "superar el recurs dels tribunals per intentar resoldre els temes polítics com les causes contra els independentistes o la llengua.
Rebaixar la judicialització
Aquest extrem passa per impulsar les reformes pendents "dins l'ordenament vigent" i a partir de majories àmplies que abandonin la política de "la imposició d'una part de Catalunya sobre l'altre". Bolaños també ha advertit que "es renuncia a accions que treguin la política fora de les regles del joc democràtic".
El que de moment queda aparcada és la reforma del delicte de sedició. Bolaños ha deixat clara la voluntat d'harmonitzar la legislació amb les millors legislacions comunitàries, però, també s'ha mostrat conscient que ara per ara no hi ha la majoria al Congrés necessaria per portar-ho a la pràctica. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha advertit en aquest sentit que "aquestes majories existeixen" i que el tema "segueix sobre la taula".
Blindatge del català
L'altre acord que ha sortit de la trobada entre la delegació dels governs català i espanyol a la Moncloa d'aquest dimecres ha estat el blindatge del català a l'escola. Això vol dir que el govern espanyol no recorrerà la nova legislació sobre el català a l'escola aprovada al Parlament. D'altra banda, també s'ha acordat el seu impuls tant a les Corts, "començant pel Senat", segons ha explicat la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Aquest mateix impulsa també s'estendrà al Parlament Europeu, amb la garantia que pugui emprar-se al Ple i que tingui el finançament necessari.
Tercera reunió cordial
De forma distesa, amb una aparent bona sintonia i cordialitat. Els 4 consellers catalans i els 4 ministres han fet una passejada pels jardins de la Moncloa, abans d'asseure's a negociar. Així ha arrencat aquest matí a les 10, a Madrid, la tercera reunió de la taula de diàleg entre Estat i Generalitat. La composició de la delegació catalana la formen la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, el d'empresa Roger Torrent, el d'Interior, Joan Ignasi Elena, i la de Cultura, Natàlia Garriga.
Per part del Govern espanyol, repeteixen els ministres Félix Bolaños, Isabel Rodríguez, Yolanda Díaz i Miquel Iceta. La trobada es va acabar de concretar a la reunió que van mantenir el 15 de juliol els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez.
Primer pas per una nova etapa
El Govern esperava, precisament acords concrets de la reunió, almenys en els dos àmbits que s'han concretat aquest dimecres. Un més genèric que suposi el full de ruta per treure el conflicte català dels tribunals. I un altre de més concret com és el blindatge del català. "No ha estat fàcil", segons el Govern, acabar de tancar els darrers cerrells i d'aquí que la data no s’ha sabut fins al darrer moment.
Amb tot, la consellera de Presidència ha destacat que es "tracta d'un pas cap a una nova etapa en la negociació des d'un principi d'igualtat entre les parts. Vilagrà també ha advertit que "el problema de fons" del conflicte català no es resoldrà "fins que els ciutadans puguin votar lliurement el seu futur".
Qui no ha participat a la tercera taula de diàleg és Junts. Ès la segona vegada, perquè en la primera cita amb el govern de Pere Aragonès, el President no va acceptar que els membres fossin de partit, sinó, només consellers.
Una reunió, per cert, que s’havia de celebrar a principis d’any i arriba 10 mesos després, amb Pegasus pel mig, i en un context de prenegociació dels Pressupostos Generals de l'Estat, en què el Govern central necessitarà de nou a Esquerra.
