Barcelona perd habitants per segon any consecutiu
- La xifra de persones censades en data 1 de gener era de 1.639.981 habitants, un 1,2% menys
- La taxa de natalitat és la més baixa des de l'any 1939 i la immigració repunta
- L'edat mitjana dels residents a Barcelona és de 44,2 anys
L'1 de gener d'aquest any a Barcelona hi havia empadronades 1.639.981 persones. Es tracta d'un 1,2% menys que l'any passat, de manera que és el segon any consecutiu de davallada. L'Oficina Municipal de Dades atribueix aquesta disminució de població a la mortalitat de la covid-19 i al saldo migratori. En total, la capital catalana té 16.000 ciutadans censats menys que l'any passat.
Tot i això, l'oficina precisa que la xifra es manté en els nivells més alts de les tres darreres dècades. La natalitat se situa al 7 per mil i marca el segon valor més baix des de la Guerra Civil. Malgrat la pandèmia, el nombre de centenaris no es va reduir. El 2021 n'hi havia 864 i ara n'hi ha 931, el 83% dels quals són dones.
Població formada i envellida
Segons les xifres obtingudes a través del Padró Municipal d’Habitants en data 1 de gener del 2022, l’edat mitjana de la població de Barcelona continua pujant i se situa ja en màxims històrics: 44,2 anys. En la mateixa línia d'envelliment de la població, la xifra de persones centenàries a la ciutat ha augmentat un 7,8% fins al màxim històric de 931 persones, un 83% de les quals són dones.
Els residents a Barcelona cada vegada presenten un nivell de formació més alt, ja que un 34,6% de la població de setze i més anys té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior.
Una altra tendència important que s'aprecia és que per tercer any consecutiu el nombre de persones empadronades que no ha nascut a la ciutat és superior al dels nascuts a la ciutat, cosa que parla de la capacitat d'atracció que té la capital catalana per als foranis.
La diversitat de procedències continua sent un tret emblemàtic de Barcelona: a banda de l’espanyola, hi resideixen persones de 176 nacionalitats. Les més representades continuen sent la italiana, la pakistanesa i la xinesa.
Més barcelonins que viuen sols
A Barcelona es calcula que hi ha un total de 662.833 domicilis, és a dir, que la mitjana d'habitants per llar se situa en 2,47 persones. A gairebé un terç del total, uns 210.000 domicilis, només hi viu una sola persona, mentre que només en un de cada quatre hi resideix un menor d'edat. Tot plegat apunta dues tendències: que cada vegada hi ha més persones que opten per viure soles, i que les llars amb fills a la ciutat van a la baixa.
Davallada demogràfica
A partir de les dades extretes del Padró, l'Oficina Municipal de Dades conclou que la demografia del 2021 encara es ressenteix de l’impacte de la pandèmia per Covid-19 en aspectes com la reducció de la mortalitat. Pel que fa als moviments migratoris, es recupera l'arribada de migrants i augmenta considerablement la xifra de persones que marxen de la ciutat.
D'aquesta manera, el balanç entre altes i baixes al Padró al llarg de l’any 2021 ha estat negatiu: 20.092 persones censades menys. Disminueix tant el saldo natural, és a dir la diferència entre naixements i defuncions, (-4.065 persones), com el saldo migratori i administratiu (-16.027 persones). Tot i que la mortalitat del 2021 va ser superior a la mitjana habitual dels anys prepandèmia, va ser significativament inferior a la del 2020 quan es van produir els pitjors moments de les primeres onades del coronavirus.
El total de naixements al 2021 a Barcelona, que van ascendir a 11.510, és el més baix registrat a la ciutat des de 1939, en plena Guerra Civil espanyola. Els noms més triats pels pares no presenten massa novetats: per a nenes, Sofia/Sofía, Emma, Martina, Olívia/Olivia, Júlia/Julia, Lucia, Mia, Ona, Laia i Aina; per a nens, Pol, Mateo, Marc, Bruno, Èric/Eric, Leo, Pau, Àlex/Alex, Nil i Jan.
Pel que fa als moviments migratoris, les dades assenyalen que el perfil més habitual de persona migrant que arriba a la ciutat és el d'un jove o adult jove nascut fora d'Espanya. En aquest sentit, un 18,3% de les altes per immigració són de persones nascudes a la resta de Catalunya, un 8,4% a la resta d’Espanya, i el 73,3% a l’estranger. En canvi, la majoria de persones que marxen de la ciutat no ho fan a països estrangers sino que es traslladen a altres poblacions de Catalunya i la resta d’Espanya.
La mobilitat de les persones dins de la ciutat també augmenta i les migracions internes es van intensificar durant l’any passat. Es van registrar 117.467 canvis de domicili dins de la ciutat, cosa que representa el 40,5% més que al 2020 i el 18,4% més que al 2019.
