El gran Eugenio, l'humorista que no ho volia ser pas
La casa dels comics - Eugenio volia cantar i actuava amb la seva dona a diferents locals amb la seva guitarra: el seu destí era un altre
- Es va donar la circumstància que un dia el van deixar sol i Eugenio va haver d'explicar acudits i va triomfar
- El seu fill, Gerard Jofre, Ramon Pardines i el Màgic Andreu seuen amb Andreu Buenafuente i el recordem amb l'arxiu de TVE Catalunya
FRANCESCA PUIG
Eugenio es va quedar sol a l'escenari. La seva dona no es va presentar aquell dia i li van dir que en lloc de plegar i no cobrar i deixar el públic sense espectacle, es posés a explicar acudits. Perquè entre cançó i cançó n'explicava, i tenia molt d'èxit.
El seu gran amic, el Màgic Andreu, diu a la tertúlia de La Casa dels còmics que Eugenio era un artista de cap a peus.
Els seus acudits, a classe de Literatura
Ramon Pardines fa classe de Literatura amb temes humorístics. Quan preparava les classes es va adonar que el que explicava Eugenio era perfecte.
Es va construir un personatge: Eugenio era un home de negre que no es movia i feia riure tothom. L'any 1979 arriba amb el seu estil, sense parlar de sexe ni ficar-se en religió o política i aconsegueix triomfar i fer-se popularíssim. Va vendre un milió de cassets. Tothom l'escoltava un cop i un altre. Assajava a casa amb el seu fill, Gerard, que ens explica quanta passió hi posava.
El Màgic Andreu recorda el que qualifica del millor record que té de l'Eugenio.
La il·lusió de l'Eugenio era saber alguns trucs del mag. Andreu remarca que era un home generós que donava el seu temps i bons consells a qui començava a l'ofici, algú sempre a punt per escoltar, gran amic dels seus amics.
