Mor el director teatral Joan Ollé als 66 anys a causa d'un infart
- Cofundador de Dagoll Dagom, va estrenar en solitari una desena de textos com 'Set i mig' i 'Paraules d'amor'
- Es va iniciar com a director d'escena amb els muntatges de 'Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos'
- Va ser professor de l'Institut del Teatre, però l'any 2021 en va ser apartat per acusacions de presumptes abusos a alumnes
El director teatral i dramaturg Joan Ollé ha mort aquest dimarts a l'edat de 66 anys a causa d'un infart. Nascut l'any 1955 a Barcelona, va estar sempre vinculat al món de l'escena. Cofundador de la companyia Dagoll Dagom, va estrenar en solitari una desena de textos com 'Set i mig' (Premi de la crítica Serra d’Or 1989) i 'Paraules d'amor' (Espai Brossa, 2015).
D’intens coneixement cultural i profús en la lectura, la gastronomia, l’art, el cinema, la música i la poesia; la seva vida era el teatre.
La seva feina com a director
Es va iniciar com a director d'escena amb els muntatges de 'Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos' i 'Nocturno por acordeón', dos espectacles a partir de textos de Joan Salvat-Papasseit. “Jo crec que, en aquesta obra, malgrat la invitació a l'estupidesa, hi ha una manera personal i col·lectiva de salvar-se'n. Personalment, depèn de cadascú. Col·lectiva, depèn de molta gent, de la programació de la televisió, dels llibres, de les sèries...”
A finals dels 70 va dirigir obres com 'No hablaré en clase' i 'Quan la ràdio parlava de Franco'. Als 80 ja estava amb muntatges com 'Els Pledejaires', 'Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre', 'Antígona' de Salvador Espriu, i 'Un any sense estiu'.
Als anys 90 va dirigir 'Rossiniana', 'L'hora dels adéus' de Narcís Comadira, 'De poble en poble' --que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 1996--, 'Así que pasen cinco años', i amb el canvi de segle va dirigir altres obres com 'Víctor o els nens al poder', 'Fedra', la 'Crònica' de Ramon Muntaner, 'La plaça del Diamant' o la versió teatral de 'Soldados de Salamina' de Javier Cercas.
Com a director va encapçalar tota mena d'espectacles i, més endavant, va dirigir actes i esdeveniments, com l’espectacle de presentació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt (2007).
Es va presentar com a director del TNC, però no el van seleccionar. Va ser membre de l'equip de direcció artística del Teatre Lliure i es va convertir en un comissariat polític del pujolisme. L'any 2020 va visitar el programa 'Noms Propis', presentat per l'Anna Cler, amb qui va parlar de la seva trajectòria professional.
També el mateix any, el director teatral i el músic i 'showman' Gerard Sesé van visitar el plató d'Obrim fil per parlar sobre el futur de Catalunya. Ollé des de la perspectiva més constitucionalista i Sesé des de la més independentista.
Envoltat en una polèmica d'abusos
Va ser director del Sitges Teatre Internacional-Creació Contemporània (SITC) entre 1992 i 2001. Des del 1980 era professor de l'Institut del Teatre (IT), però l'any 2021 en va ser apartat per les denúncies de set alumnes que l'acusaven de presumptes abusos. Ell sempre ho va negar.
Un grup d'alumnes i exalumnes van denunciar al diari Ara l'assetjament sexual, abús de poder i maltractament psicològic a què havien estat sotmeses per part dels professors de forma constant. Un dels més apuntats va ser precisament, Ollé.
El reportatge publicat pel diari comptava amb vint testimonis d'alumnes i exalumnes que denunciaven com els últims 30 anys una sèrie de professors utilitzaven la seva posició privilegiada al centre per assetjar-les i tocar-les de forma sexual. Quant a Ollé, les alumnes van coincidir que durant les seves classes feia "comentaris vexatoris i humiliants cap a les estudiants" i que en algunes ocasions les va vexar sexualment.
Carla Berrocal, exalumne que va patir abús de poder i maltractament psicològic, va explicar el seu xoc amb Ollé al programa 'Cafè d'Idees' de Gemma Nierga.
Assegurava que "aprendre des del càstig" era una "dinàmica" i una "constant" dins de l'IT i relatava com va ser el pas de fer-ho públic.
