Com se celebrarà la diada del 2022?
- El president de la Generalitat fa enguany el seu discurs des d'Empúries
- Esquerra Republicana no assistirà a la manifestació de l'ANC, però JxCat, sí
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha pronunciat aquest dissabte el tradicional missatge institucional amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. Ha triat com a escenari el Fòrum romà d’Empúries, a Girona i, per tant, és la primera vegada que el cap de l’executiu pronuncia el discurs des de terres gironines.
“Catalunya tornarà a votar, és inevitable", ha dit el president, perquè "és la proposta més inclusiva, la que genera més consens”, i perquè “votant i oferint a la ciutadania la capacitat de decidir el futur del país, és l’única manera de resoldre el conflicte amb l’Estat”.
"Ho farà més tard o més d’hora en funció de la força que tinguem, però ho farà. Ho farem”, ha remarcat el cap de l’Executiu, qui ha insistit que es tracta d’una “qüestió bàsica de democràcia” i “mai, absolutament mai, renunciaré a què la ciutadania de Catalunya pugui decidir lliurement, pacíficament i democràticament el futur del país”.
Aragonès subratlla també la importància que la ciutadania de Catalunya pugui “escollir entre un estat obsolet, que no respon a les seves necessitats, com veiem, per exemple, cada dia amb el nefast i inacceptable servei de Rodalies de Renfe, o una República catalana amb tots els recursos per millorar la vida de tots i totes”.
Durant la seva intervenció, Pere Aragonès ha fet referència a la situació econòmica actual i ha explicat que “estem redoblant tot l’esforç per acompanyar la ciutadania davant el creixement de la inflació”. “El Govern està actuant i ho seguirem fent”, ha afirmat, però ha fet notar que “les urgències del moment no ens han de fer oblidar que el conflicte polític amb l’Estat resta pendent de resoldre”.
És en aquesta línia que ha fet una encesa defensa del diàleg amb el govern espanyol. Ha posat en valor “que estem aconseguint retornar el conflicte a la política, d’on no hauria d’haver sortit mai” i que “s’ha arribat a acords per facilitar la fi de la repressió, per acabar amb l’amenaça de la judicialització”. “I això és imprescindible per facilitar una negociació que abordi d’una vegada el fons del conflicte polític amb l’Estat”, ha afegit.
Actes oficials de la Diada
Com és habitual, els primers actes de l'11 de setembre amb participació institucional són les ofrenes florals davant el monument a Rafael Casanova. Hi prenen part els màxims representants de les institucions del país, així com delegacions de partits polítics, membres de la societat civil i entitats culturals i esportives. Els més matiners seran els membres del govern català, encapçalats pel president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Aragonès anirà posteriorment a la tomba de Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat, al migdia assistirà a la mobilització convocada per Òmnium Cultural, participarà en un acte d'ERC i serà a primera fila a l'acte institucional de la Diada que es farà a la nit. En canvi, no assistirà a la manifestació independentista convocada per l'ANC.
L'acte institucional de la Diada, està previst que comenci a les 22 hores a l’esplanada de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc, a Barcelona. Organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, l’acte té com a eix vertebrador el relat d’alguns dels episodis més rellevants de la història de Catalunya des del 1714, revisant la tasca duta a terme per moltes de les dones que en tot aquest temps han contribuït a escriure la crònica del nostre país.
Pel que fa a la posada en escena, s’aposta per una representació que harmonitzi tradició i present. Actuacions musicals, performance teatral, dansa, mapping i projeccions audiovisuals seran alguns dels ingredients de l’acte. La convivència d’aquests llenguatges té com a objectiu oferir a la ciutadania un espectacle amb arrels nostrades però de tall contemporani i així arribar als diferents segments de la població.
Manifestacions independentistes
Com cada any des de fa una dècada, una de les cites que més persones aplegarà serà la manifestació independentista convocada per l'Assemblea Nacional Catalana. Començarà a l'avinguda del Paral·lel de Barcelona, a tocar de la plaça de les Drassanes, i s'acabarà a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, on hi ha l'estació de França.
La mobilització, que començarà a les 17.14 hores, vol ser, segons els convocants, una crida a "fer la independència de veritat" i subratllen la necessitat de mobilitzar-se enguany que es compliran cinc anys del referèndum de l'1 d'octubre. Fonts de l'ANC admeten certa preocupació per la possibilitat que la mobilització d'enguany aplegui força menys gent que en ocasions anteriors.
L'ànim del sobiranisme no està en el millor moment i les fortes discrepàncies exhibides públicament entre els principals partits independentistes poden passar factura. Ni el president de la Generalitat ni cap conseller o alt dirigent d'Esquerra Republicana hi assistirà per entendre que la mobilització està mal enfocada. Sí, en canvi, ho faran tots els de Junts per Catalunya que no veuen cap inconvenient que a la marxa s'hi sentin fortes crítiques contra l'estratègia dels partits.
Per garantir la mobilitat i la seguretat a la zona, l'Ajuntament de Barcelona ha prohibit estacionar a diversos carrers durant tot el cap de setmana i ha habilitat espais com a zona de parada dels autocars que portin manifestants d'altres indrets de Catalunya. Durant l'horari de la manifestació, de les cinc de la tarda a les vuit del vespre, es prohibirà la circulació de vehicles per totes les vies que conformen la zona de concentració i el recorregut.
Altres actes commemoratius
- Medalles d'Or de la GeneralitatMedalles d'Or de la Generalitat
Dimecres la il·lustradora Roser Capdevila i el mecenes i empresari Antoni Vila Casas van rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de mans del president Pere Aragonès, en un acte celebrat al Parc dels Colors de Mollet del Vallès.
Roser Capdevila rep la Medalla d'Or de la Generalitat | ACN
L’executiu ha distingit Capdevila per la seva trajectòria com a il·lustradora, popularment reconeguda pels personatges de les 'Tres Bessones', i a Vila Casas pel seu compromís amb el país com a mecenes cultural. Dels guardonats, Aragonès va destacar que amb el seu esforç i talent "han construït els fonaments culturals de Catalunya" i han estat "referents i exemple" de “com es construeix una nació". "Un país que vol ser lliure mai es pot deixar de construir a si mateix com a nació", ha destacat.
Antoni Vila Casas rep la Medalla d'Or de la Generalitat | ACN
- Medalles d'Honor del ParlamentMedalles d'Honor del Parlament
Dijous l'Auditori del Parlament va acollir l'acte de lliurament de les Medalles d'Honor de la cambra. La Mesa va acordar en la reunió del passat 26 de juliol concedir-la a dues personalitats recentment desaparegudes.
D'una banda, la cantant Núria Feliu per la seva "contribució al prestigi de la llengua catalana i a la normalització del seu ús amb la interpretació de versions de grans temes internacionals de la cançó estàndard i el jazz i amb la recuperació de cuplets i cançons populars catalanes". De l'altra, al músic i escriptor Pau Riba per l'exploració de l'expressió artística a través de diversos llenguatges i per "l'obertura d'espais contraculturals entroncats amb la tradició pròpia", amb una "indiscutible" capacitat de mestratge.
Acte de lliurament de les Medalles d'Honor del Parlament | ACN
El Parlament també va lliurar la seva màxima distinció als pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català, creat el 1978 per la Generalitat, i que va ser el principal òrgan impulsor dels programes d'immersió lingüística a les escoles de Catalunya.
El Parlament atorga la Medalla d'Honor des de l'any 2000 a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.
