L'estiu 2022, el més calorós registrat a Catalunya

Mapa d'anomalia de temperatura durant l'estiu e 2022

La temperatures durant aquest estiu s’ha mantingut clarament superior a la mitjana climàtica corresponent, assolint diversos rècords de temperatura mitjana mes darrere mes.

El juny va ser, en el conjunt de Catalunya, el més càlid des del juny de 2003, i en algunes zones de l’interior, del prelitoral i del Pirineu, fins i tot el més càlid d’ençà que es tenen registres, amb una onada de calor primerenca entre els dies 15 i 18. El mateix patró ha seguit el mes d’agost, càlid o molt càlid arreu, amb una primera quinzena excepcionalment calorosa, que ha fet que en alguns casos es superessin també els registres de l’agost de 2003, el més càlid fins aleshores.

El juliol de 2022 es troba també entre els tres juliols més càlids, i destaca per l’excepcionalitat d’una de les onades de calor més persistents a Catalunya, amb més de dues setmanes de temperatura superior a la climàtica en plena canícula.

La causa es troba en la situació sinòptica dominant des de l’inici de juny i fins a la primera meitat d’agost, caracteritzada per la persistència d’una falca anticiclònica acompanyada d’una massa d’aire tropical molt càlida als nivells més baixos de la troposfera.

Temperatures molt elevades durant tot l'estiu a 1.500 metres d'altitud

La temperatura a uns 1500 metres d’altitud, un dels nivells de referència a la baixa troposfera, s’ha mantingut molt elevada al llarg dels tres mesos que componen l’estació, per sobre de la mitjana bona part de les jornades. L’efecte d’aquesta massa d’aire tropical persistent explica les nombroses onades de calor de l’estiu.

El valor de la temperatura mitjana a aquest nivell ha estat de 19 °C, xifra que suposa una anomalia de + 2,7 °C respecte de la mitjana corresponent i que se situa clarament per davant de l’extraordinari estiu de 2003 (18,6 °C), fins ara el més càlid.

L’estiu més càlid a la major part Catalunya

En el conjunt del territori ha estat un estiu molt càlid, i en àmplies àrees del Pirineu, Prepirineu, Depressió Central, així com als dos extrems del litoral i prelitoral, fins i tot s’ha superat o s’ha igualat la temperatura mitjana de l’excepcional estiu de 2003, el més càlid des que es disposa de registres a Catalunya. En canvi, al litoral i sectors del prelitoral Central, tot i la contundència dels registres, l’estiu de 2022 no ha resultat tan càlid com el del 2003, si bé ha estat dels més càlids de les darreres dècades.

Els valors estacionals d’anomalia més elevats han superat en alguns casos els +4,0 °C a punts del centre i nord del país, especialment a zones elevades, amb un màxim superior als +5,0 °C al massís del Montseny. A la resta del territori les anomalies positives han estat més moderades, amb mínims que se situen al voltant dels +2,0 °C (figura 2) a punts de Ponent i litoral.

Mapa d'anomalia de temperatura durant l'estiu e 2022

Temperatura sense precedents a la major part de les sèries històriques

A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades des de 1905, l’estiu 2022 ha estat el més càlid de tota la sèrie, amb 28,2 °C de temperatura mitjana (+3,9 °C respecte de la mitjana 1961-1990) i clarament per davant de l’estiu de 2003 (27,7 °C), fins ara el més càlid.

A l’altra sèrie centenària que es disposa, l’Observatori Fabra (Barcelonès), amb dades des de 1914, la temperatura mitjana d’aquest estiu de 26,2 °C (+4,4 °C respecte de la mitjana 1961-1990) ha suposat el 2n valor més elevat de la sèrie, després del 2003 (26,7 °C).

A la resta d’aquestes sèries l’estiu del 2022 ha resultat el segon més càlid, darrere del 2003: Barcelona – Aeroport (Baix Llobregat), Tivissa (Ribera d’Ebre), Turó de l’Home – Puigsesolles (Vallès Oriental) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Estiu sec en general

L’estació s’ha de qualificar de seca a la major part del país, i molt seca a l’Empordà i al delta de l’Ebre. En canvi, ha resultat normal o plujosa en alguns sectors del Pirineu, de la Depressió Central i del litoral i prelitoral Central i Sud. També a la Terra Alta, i a sectors del Segrià, de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre.

La distribució irregular de la precipitació és deguda als diversos episodis de tempesta i tamborinades ocorreguts durant l’estació, propiciats per l’elevada temperatura sostinguda en el temps a nivells baixos de la troposfera.

Les quantitats més copioses de precipitació han caigut al Pirineu i Prepirineu, amb valors estacionals màxims al voltant de 350 mm en aquests sectors. Els mínims, inferiors als 20 mm se situen a les comarques de l’Alt i Baix Empordà i el Montsià. La sèrie històrica de Figueres – Cabanes (Alt Empordà), amb dades des de 1950, ha registrat el seu segon estiu més sec, després del passat 2021.

Mapa d'anomalia de precipitació durant l'estiu e 2022

Episodis de temps violent

Ha estat un estiu amb diversos episodis de calor, però també de temps violent, nombroses pedregades, esclafit i un possible tornado. Al juny, una pertorbació va afectar Catalunya, amb precipitació intensa i ratxes fortes o molt fortes de vent a alguns punts, amb un esclafit a punts de les comarques de Ponent i del Prepirineu occidental.

Al juliol es van donar diversos episodis de precipitació, entre els quals destaca el del dia 29, per la seva gran extensió i el cicle de vida inusualment prolongat, de fins a 7 hores.

L’agost també va destacar pel seu caràcter tempestuós, quan durant la segona meitat del mes un canvi en la situació sinòptica va afavorir la formació de tempestes i tamborinades, algunes acompanyades de pedra grossa. El dia 30, una pedregada històrica va afectar l’Empordà, amb pedres de fins a 10 cm de diàmetre a la Bisbal d’Empordà, la pedra més gran registrada a Catalunya.

Al llarg del 31 d’agost van caure nous xàfecs i tempestes fortes, i durant la tarda un possible esclafit va afectar l’Alt Penedès, causant nombrosos desperfectes. D’altra banda, cal apuntar la formació d’un posible tornado a la localitat de Barberà del Vallès Vallès Occidental).