La tragèdia que impactà tota una generació: 60 anys dels aiguats del Vallès
- Aquest cap de setmana fa 60 anys dels aiguats i inundacions que estengueren la mort al Vallès
- Terra eixuta i tres hores d'un aiguat mortal que va deixar 800 víctimes a barraques i cases prop dels rius
- L'Arxiu de RTVE Catalunya conserva imatges i testimonis dels que ho van viure i patir
FRANCESCA PUIG
La terra era molt seca perquè feia mesos que no plovia. Els rius eren plens de troncs, herba, pedres, argila i gran quantitat de brossa, acumulada durant molts mesos. A les lleres, moltes famílies sense recursos, la majoria immigrants d'arreu d'Espanya, vivien en barraques o en casetes senzilles. Van morir més de 800 persones, una tragèdia que va marcar tota una generació.
El fatídic 25 de setembre del 1962
Va començar a ploure amb molta intensitat i força: més de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores. La terra estava molt seca perquè feia temps que no plovia i no s'empassava l'aigua. El Llobregat, el Besòs i els seus afluents es van desbordar. La riera de Rubí o el riu Ripoll, que sovint duen poca aigua, van crèixer espectacularment. A Sabadell, per exemple, va ploure tant com en aquelles hores com en sis mesos. Al cim de la Mola, a Sant Llorenç del Munt, hi van recollir 182 litres per metre quadrat.
La torrentada ho arrossegava tot al seu pas. Les zones més malmeses van ser el barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell, que van quedar anegades. Hi va haver destrosses i víctimes a pobles i ciutats del Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat i Maresme. A molta gent els va quedar per sempre gravada la visió del fang que ho omplia tot, les cases, les botigues, les carreteres, els camps. Moltes construccions es van esfrondar.
En poc més de tres hores van morir més de 800 persones, centenars van quedar ferides, milers ho van perdre tot. Una generació sencera va quedar impactada per aquesta tragèdia, sobretot els que van perdre família. La força de la riuada s'havia acarnissat amb moltes persones senzilles: davant la greu falta d'habitatge al Vallès, els terratinents, molts amb càrrecs oficials, van vendre terrenys prop dels cabals dels rius. S'hi van fer pisos i cases amb materials de construcció barats. També a les lleres, els més pobres s'hi havien fet barraques. Tot va anar aigua avall.
La solidaritat per ajudar els supervivients
El mitjà de comunicació més popular de l'època, la ràdio, va prendre una gran dimensió social. Gràcies a les ones es van recaptar fons i material per ajudar els veïns de les zones inundades: el popular locutor Joaquín Soler Serrano, llavors a Radio Barcelona, va posar en marxa amb el tècnic Joan Poch, una campanya per reunir diners pels damnificats. Soler va estar al micròfon 14 hores seguides!
En cinc dies s'havien recollit 30 milions de pessetes de l'època i 600 quilos de joies! Pensem que era el 1962 per fer-nos una idea de l'altíssim valor de tot plegat. D'aquella solidaritat i compassió entre ciutadans en va quedar un record d'agraïment en mig de la tragèdia. I també edificis. L'ajuda econòmica que va arribar de la recaptació de la ràdio i la televisió franceses va permetre que, al cap d'un temps, els nens de Terrassa estrenessin un nou centre, l'Escola França.
El programa d'investigació Gran Angular explica com la campanya de recollida de diners per ajudar la gent la va suspendre el govern. Pocs dies després dels fets, Francisco Franco va visitar la zona i la premsa se'n va fer ressó.
Al Gran Angular s'expliquen les inundacions des del punt de vista del patiment que es va viure a Rubí, un dels indrets més afectats. El fotògraf Josep Feliubadaló, testimoni excepcional, ensenya les fotografies que va fer durant l'aiguat. També hi veiem les fotos de la col·lecció de Josep Maria Roset, inèdites, i testimonis sonors de l'arxiu de Radio Juventud.
Un altre dels programes de l'Arxiu de RTVE Catalunya amb testimonis excepcionals és Memòria popular. El debat d'història que moderava Salvador Alsius amb l'assessorament dels historiadors Borja de Riquer i Joan B. Culla val dedicar un capítol a les inundacions del Vallès i hi va convidar supervivents com Andreu Soronellas, el veí de Rubí que va perdre la dona i un fill. També hi escoltem Francesc Clua, que va treballar a les tasques de rescat com a escolta, i el periodista Joaquín Soler Serrano, que relata la solidaritat d'aquells dies tan negres.
Finalment, i pertanyent al programa Moments, el capítol Inundacions que repassa els aiguats a Catalunya del 1962 i també els del 1971. Raül Díaz ens porta a la riera de les Arenes, tan afectada per aquella pluja de setembre de 1962. De la mà de Dolors Bourgeois i de Joaquim Badia, dos testimonis d'aquell aiguat, reviurem aquell moment que va canviar la vida de moltes famílies de la zona.
De la seva part, el periodista Manuel Campo Vidal ens parla de la riuada de 1971, també al Vallès i a algunes zones del Baix Llobregat. Era veí del barri de l'Almeda, a Cornellà. La nostra meteoròloga Sònia Papell, explica els motius i els condicionants meteorològics que provoquen aquestes tragèdies.
El NODO va recollir tots aquests esdeveniments i ho va mostrar, com era costum, als cinemes. La recuperació d'arxius en alta qualitat ens permet veure imatges molts clares d'aquelles inundacions i de la solidaritat que va mostrar la gent. Això, sí, embolcallat amb la locució adient a l'època.
Encara ara, les persones grans que van patir de petits la tragèdia de l'aiguat de Vallès Occidental i Oriental, i del Baix Llobregat, quan senten la remor de la pluja, tenen pànic de tornar a passar per aquell mal tràngol que els va deixar, a molts, sense res.
