45 anys de la restauració de la Generalitat de Catalunya
- Es compleixen 45 anys de l'intens mes de setembre en què es restaurà la Generalitat de Catalunya
- En vista dels resultats de les eleccions generals, el govern Suárez s'avingué a negociar la recuperació de les institucions catalanes
- RTVE Catalunya conserva les imatges d'aquells fets al seu Arxiu històric
FRANCESCA PUIG
Quan el 1938 les tropes franquistes entren a Catalunya fan extingir per llei les institucions catalanes. El govern català marxa a l'exili i el president Lluís Companys és detingut a França per la Gestapo i executat al castell de Montjuïc. Caldrà esperar 39 anys per a recuperar l'autogovern.
Durant quatre dècades, la Generalitat a l'exili dona suport a l'oposició antifranquista i manté obert el debat sobre com hauran de ser les institucions catalanes, un cop recuperades en un context democràtic. Les primeres eleccions legislatives, el 15 de juny del 1977, mostren el suport als partits favorables a l'autonomia. En vista dels resultats, el govern d'Adolfo Suárez posa fil a l'agulla i el 29 de setembre del 1977 deroga, amb el decret 41/1977, les lleis de la darrera dictadura.
En aquell moment existeix TVE a Catalunya, la primera televisió en català, que deixarà testimoni d'aquells esdeveniments per a la Història.
Una proposta rebutjada
Les eleccions del 15 de juny del 1977 van donar la victoria a Catalunya als partits que estaven a favor de la recuperació de la Generalitat. Tot just deu dies després es va constituir l'Assemblea de Parlamentaris, formada pels diputats catalans electes. Reunits a l'edifici del Parlament de Catalunya, que havia estat tancat des de les acaballes de la guerra, van prendre de seguida la primera decisió: rebutjar sense embuts la proposta del goven Suárez de formar a Catalunya una nova entitat, un consell de govern general.
Els parlamentaris van exigir la restauració de les institucions pròpies de Catalunya: la Generalitat com a govern propi i el retorn del seu president, Josep Tarradellas.
Setembre del 1977, un mes intens
Cansats però satisfets, els diputats catalans assisteixen a les explicacions que el president Josep Tarradellas i el delegat del govern espanyol Salvador Sánchez Terán donen davant la premsa a Perpinyà. És 28 de setembre del 1977. Sánchez Terán és l'home a qui a principi d'estiu Adolfo Suárez, president del govern espanyol, ha triat per a negociar amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat.
S'havia aconseguit un acord que agradava les dues parts després de llargues hores de negociació i es disposaven a redactar el comunicat final quan enregistren els seus comentaris per als periodistes. També donen les seves opinions del futur que s'obre per al país els diputats catalans Anton Cañellas, Joan Reventós, Carles Güell de Sentmenat, Josep Maria Verde Aldea, Macià Alavedra, Jordi Pujol, Carles Sentís, Gregorio López Raimundo, Josep Maria Triginer i Heribert Barrera. La satisfacció és general.
Quan el Consell de Ministres aprova l'endemà 29 de setembre el decret llei que obre pas a la restauració de la Generalitat, els Serveis Informatius telefonen Josep Tarradellas, que continua a Perpinyà, per conèixer la seva opinió. El president tenia el discurs a punt: va mostrar la seva alegria pel que, diu a l'enregistrament, serà una nova oportunitat per demostrar el tarannà i els anhels dels catalans.
El mateix dia 29 també és el periodista Joan Armengol qui entrevista a plató el conseller de Suárez, Salvador Sánchez Terán. El delegat de Suárez justifica davant les càmeres de Miramar determinades decisions sobre la 'qüestio catalana'. Comenta que esperen aconseguir l'estabilitat que ha d'ajudar al progrés de tot l'estat.
L'endemà, 30 de setembre, TVE emet un reportatge preparat de fa dies en un indret que molts veien per primer cop a la seva via: el saló de plens del Parlament de Catalunya. Han hagut d'esperar 40 anys però tonen a seure als escons quatre diputats que ja ho van ser a l'època republicana: Gonçal Yvars, Josep Andreu i Abelló, Francesc Viadiu i Joan Casanelles.
Josep Tarradellas tornarà a trepitjar terra catalana el 23 d'octubre el 1977. Pronuncia aquell dia la seva famosa frase 'Ciutadans de Catalunya. Ja sóc aquí!'. És un dels fruits deles negociacions i dels estira i arronsa entre el govern central i Catalunya, que no acabaran pas aquí.
