La Pedrera presenta una exposició sobre el moviment de l'abstracció a Espanya
- La iniciativa reuneix 70 obres de noms com Mark Rothko, Jackson Pollock, Antoni Tàpies o Antonio Saura
- La mostra es podrà visitar fins al 15 de gener de 2023
Els camins de l'abstracció que van transitar els artistes espanyols durant la dictadura franquista, de 1957 al 1978 els mostra La Fundació Catalunya La Pedrera en la seva nova exposició titulada: ‘Els camins de l’abstracció 1957-1978’.
Fins al 15 de gener de 2023 la mostra, en diàleg amb el Museu de l’Art Abstracte Espanyol de Conca, fa una revisió del moviment de l’abstracció a Espanya d’acord amb els corrents artístics europeus i americans del moment. La iniciativa compta amb més de 70 obres dels màxims representants de l’abstracció internacional com Mark Rothko, Alberto Burri, Willem de Kooning, Hans Hartung, Jean Dubuffetno Jackson Pollock, i de proximitat com Antoni Tàpies, Antonio Saura, Rafael Canogar, Pablo Palazuelo o José Guerrero.
L'any 1945, quan la bomba nuclear ha deformat el món, neix un altre art. Taques, gargots, colors purs, un art sense forma, l'informalisme que il·lustra la guerra freda. Cap escrit pot explicar les meves obres, va dir Mark Rothko, només poden conversar amb l'observador, l'experiència del visitant. Per fer camí junts.
70 obres abstractes
Les 70 obres mostren la diversitat i la complexitat de les diverses formes que va adoptar l’abstracció i les seves principals tendències en els àmbits nacional i internacional: l’informalisme i l’expressionisme abstracte, l’abstracció lírica i gestual, l’abstracció geomètrica, l’art cinètic o la pintura de camps de color.
Segons han detallat, l’informalisme català està representat amb noms com Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats, Josep Guinovart o Albert Ràfols-Casamada.
L’exposició vol expandir-se a la ciutat de Barcelona establint diàlegs amb diferents disciplines artístiques al voltant de l’abstracció per ampliar continguts i aportar altres mirades. Per això, la Fundació Catalunya La Pedrera impulsa propostes amb altres institucions culturals com el Gran Teatre del Liceu -amb un recital de Pierre-Laurent Aimard-, la Fundació Suñol, la Fundació Antoni Tàpies, la Filmoteca de Catalunya, Foto Colectania, l’ESMUC o la Biblioteca de Catalunya.
