Per què no et pots perdre Fàtima, l'obra protagonitzada per Queralt Casasayas i Mercè Arànega?
- Queralt Casasayas i Mercè Arànega són dues de les actrius protagonistes de 'Fàtima'
- L'obra teatral escrita i dirigida per Jordi Prat i Coll està ambientada en el Raval i reflexiona sobre la societat abandonada
- L'espectacle es podrà veure fins al 23 de novembre al Teatre Lliure
Una noia s’endinsa en un viatge perillós cap a la drogoaddicció per superar el dolor derivat d’un fet traumàtic. Aquest és l’argument de 'Fàtima', una obra de teatre fosca, però poètica on les drogues són només una excusa per parlar de realitats que sovint preferim ignorar. Queralt Casasayas i Mercè Arànega, dues de les actrius protagonistes, han visitat 'Punts de Vista' per explicar tots els detalls d'aquest espectacle que es podrà veure al Teatre Lliure fins al 23 de novembre.
A partir de les drogues, l'obra planteja temes com la pèrdua d'identitat, la solitud, la fragilitat, la maldat i la vanitat. "L'obra parla de perdedors. De gent que ja no té res i que els altres ens els mirem des d'una distància, sense donar-hi importància", apunta Mercè Arànega.
La història escrita i dirigida per Jordi Prat i Coll està ambientada en el Raval, el barri on viu Queralt Casasayas, l'actriu que interpreta a Fàtima. Un personatge que representa a totes aquestes persones que estan excloses de la societat.
"Fa poc vaig mirar a una noia, una possible Fàtima, i em va fer una petada per una mirada. Aquestes realitats distorsionades hi són i, evidentment, la violència no pot ser. Però ara entenc que d'una mirada hi ha una distorsió, hi ha una agressivitat que sorgeix i que passa al meu barri, el Raval", assegura l'actriu.
Mercè Arànega afegeix que "moltes d'aquestes persones venen de problemes mentals que podrien haver estat resolts, però per culpa de qui li correspon acaben com acaben: alcohol, drogues...".
““
Durant el transcurs de la història, Fàtima es va trobant amb personatges que també han quedat exclosos de la societat: un sense sostre, un traficant i la dona de la Filmoteca, a qui dona vida Mercè Arànega. "És un personatge que no calla. Tinc un monòleg de quatre pàgines on no paro de parlar. Fa somriure i riure. L'objectiu és que la gent es relaxi per poder continuar explicant escenes més dures", reconeix l'actriu.
No deixa de sorprendre que, en un moment com el que estem vivint, cada cop hi hagi més obres musicals o d'entreteniment. L'actriu nascuda a argentina reflexiona a partir d'una pregunta: "Per què sabent que hi ha tantes dificultats al món tothom vol anar a riure al teatre?
“"Hem de ser conscients que els problemes existeixen, si no ens menjaran el clima, la pobresa, les drogues...". “
Finalment, Mercè Arànega ha parlat sobre el paper de les dones grans al món de la interpretació: "Les dones a partir d'una edat fem de cuidadores, d'àvies. Els que dirigeixen els bancs, els hospitals sempre són els homes. Podem tenir un paper de tant en tant, però molt poc".
