Roger Torrent defensa que "no es poden prohibir els debats parlamentaris"
- Els membres de la Mesa asseguren que els serveis jurídics no els van advertir que calia aturar les tramitacions
- El judici a la Mesa de la Cambra queda vist per sentència després de la declaració dels acusats
- El TSJC reprèn el judici sense la presència de Josep Costa
Última jornada del judici contra l’expresident del Parlament, Roger Torrent i els membres sobiranistes de la Mesa de la Cambra en el judici per desobediència per haver debatut diverses iniciatives sobre l’autodeterminació i la monarquia. Aquest divendres han declarat tots els acusats tret de Josep Costa, que dijous va decidir abandonar el TSJC. Tots ells han defensat la seva actuació en "defensa dels drets dels parlamentaris" i han coincidit que els serveis jurídics "no els van advertir".
Torrent manté que no van desobeir
Durant la seva declaració, Torrent ha defensat que el Tribunal Constitucional “no pot prohibir un debat parlamentari”, ni la Mesa “exercir censura” sobre les resolucions, “i menys quan són opinions polítiques”. En aquest sentit, ha considerat que delimitar una tramitació d’una iniciativa és “incompatible amb l’essència mateixa del parlamentarisme”.
L’expresident de la Cambra Parlament també ha explicat al TSJC que els serveis jurídics els van advertir de l’existència de les decisions del TC, però “van expressar dubtes” sobre si les iniciatives que es debatien contravenien aquestes decisions. A banda, Torrent manté que en cap cas els van recomanar paralitzar les tramitacions.
Rebutgen respondre el fiscal
De la seva banda, l'exsecretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, ha defensat haver actuat en el càrrec "honestament amb criteri jurídic aplicable des del punt de vista del dret parlamentari". "Totes les decisions que vaig prendre a la Mesa estaven guiades per l'aplicació del dret i la preservació dels drets dels diputats i la llibertat d'expressió", ha argumentat. També l'exsecretària quarta de la Mesa, Adriana Delgado, ha negat que volgués desobeir al TC i que precisament "tenia voluntat de defensar els drets fonamentals que recull la Constitució".
Torrent, Campdepadrós i Delgado s'han limitat a contestat a les preguntes dels seus advocats, i han rebutjat respondre a les preguntes del fiscal. No ha declarat l'exdiputat de JxCat, Josep Costa, a qui el mateix Tribunal ha recordat que "pot comparèixer per fer ús del seu dret de defensa". Davant la negativa d'aquest, que ahir va abandonar la sala, el president de la Sala, Carlos Mir, ha demanat que "quedi constància".
Vist per sentència
A la darrera fase del judici, la dels informes finals, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha mantingut que els acusats van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) perquè "el consideren un tribunal il·legítim que no intervenir en les resolucions del Parlament". "Van acordar desobeir i tramitar les resolucions en la creença errònia que la seva actuació resultaria impune", ha sostingut, alhora que els ha qualificat de "casta privilegiada que es pensa que està per sobre de la resta dels ciutadans".
La Fiscalia demana per a Torrent i els exmembres de la Mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado penes de fins a 20 mesos d'inhabilitació per admetre a tràmit propostes de resolució sobre l'autodeterminació i que reprovaven la monarquia suposadament sabent que comportava desatendre actuacions i sentències del TC sobre resolucions parlamentàries de la legislatura anterior.
L'advocat del conseller Roger Torrent, Andreu Van den Eynde, ha negat que ell i els exmembres de la Mesa del Parlament que va presidir entre 2018 i 2021 desobeïssin al Tribunal Constitucional (TC), perquè "creien actuar sense interpel·lació directa d'un mandat i el continuen creient".
