Primer dia després del trencament del Govern
- Pere Aragonès dissenya un nou executiu monocolor i descarta convocar eleccions
- Junts per Catalunya se situa "clarament a l'oposició" després de la decisió de la militància
- El PSOE ofereix "estabilitat" enmig de la incertesa sobre si es podran aprovar nous pressupostos
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, està ultimant la composició i l'estructura del nou Govern format exclusivament per persones de la confiança d'Esquerra Republicana després que divendres es consumés la sortida de Junts, i preveu reunir el nou executiu dimarts per primera vegada.
Durant tot aquest dissabte el president ha mantingut reunions amb el seu equip i amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat i ha fet trucades per configurar el nou govern en solitari dels republicans, parlant també amb agents econòmics i socials.
Pere Aragonès es reuneix amb el seu equip per dissenyar el nou Govern | ACN
El president català té previst continuar treballant aquest diumenge des del Palau de la Generalitat en la composició del nou Govern, que encara no està tancada del tot però fonts de Presidència asseguren que "està avançada". La intenció és tenir llest el nou Consell Executiu entre aquest diumenge i dilluns per poder fer dimarts la reunió ordinària de Govern ja amb la presència dels nous consellers i conselleres.
A banda de decidir quines persones es faran càrrec de les responsabilitats que han deixat els membres del Govern designats per Junts per Catalunya, Aragonès i el seu equip també tenen a sobre la taula una possible reconfiguració de l'estructura governamental. En aquest sentit, s'ha apuntat a la possibilitat que s'aprofiti aquesta remodelació per reduir la xifra de conselleries i reagrupar sota un mateix titular algunes de les competències que ara estaven repartides.
En tot cas, en declaracions als mitjans aquest dissabte, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat que el nou executiu tindrà una estructura "àgil" que permeti "afrontar els reptes i les necessitats que té la ciutadania en el context econòmic i social actual".
La consellera no ha donat cap pista sobre qui ocuparà els seients que Junts ha deixat buits al Consell Executiu però ha explicat que seran persones "expertes" en el seu àmbit i que algunes tenen experiència al sector públic.
Vilagrà ha deixat clar que no es plantegen l'entrada de cap altre partit al Govern, i cal veure si s'incorporaran més independents sense carnet d'ERC, com és el cas dels actuals consellers de Feminismes, Tània Verge, i d'Interior, Joan Ignasi Elena. Una altra de les incògnites és si el nou Govern republicà tindrà vicepresident, un càrrec que ha quedat vacant des de la destitució de Jordi Puigneró, i que no és obligatori que es mantingui.
Cessaments i nous nomenaments
Per a nomenar nous consellers i conselleres cal que primer es dugui a terme el cessament dels actuals consellers de Junts, que no serà oficial fins que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Això es podria fer a primera hora de dilluns, de manera que hi hauria tot el dia o fins i tot les primeres hores del dimarts perquè els nous titulars de les carteres prenguessin possessió.
Mentre duri aquesta situació d'interinitat, són els secretaris generals de cada departament els que asseguren la continuïtat de la feina de les conselleries però com que acostumen a ser càrrecs de confiança del conseller o consellera el més probable és que també dimiteixin o se'ls acabi cessant.
El president de la Generalitat compareix després del trencament del Govern
Durant aquest dissabte s'ha especulat amb la possible permanència de la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, perquè encara no havia presentat la seva renúncia formal a Aragonès. Fonts properes a la consellera han deixat clar, però, que ella esperava ser cessada del càrrec i abandonar el Govern donat que ja que va posar el càrrec a disposició del partit quan es va produir el trencament amb Esquerra. A mitja tarda fonts de Presidència han informat que tots els consellers de Junts "ja havien posat el càrrec a disposició del president".
Una situació inèdita
Tot just aquest cap de setmana es compleixen 500 dies des que el Govern va prendre possessió del càrrec, el 26 de maig de 2021. Mig miler de dies després, Aragonès ha vist com li marxa el soci i es queda en una situació molt delicada ja que l'executiu només compta amb el suport de 33 dels 135 diputats del Parlament.
Després que el president de la Generalitat descartés convocar eleccions i no tingui com a prioritat negociar l'entrada d'altres partits a l'executiu, Catalunya està abocada a tenir per primera vegada en 90 anys un Govern monocolor. L'últim precedent es remunta a la Generalitat presidida per Francesc Macià l'any 1932. Aleshores Esquerra Republicana volia governar en coalició amb la Unió Socialista, amb qui va concórrer conjuntament a les eleccions, però els dos partits no es van posar d'acord. Aquell executiu monocolor va durar només 380 dies.
De fet, la fórmula de govern en coalició ha estat la més habitual en l'últim segle i fins a 14 partits han ostentat càrrecs de màxima responsabilitat al Govern de Catalunya. Des de la reinstauració de la Generalitat després de la dictadura franquista, primer va governar durant 23 anys Convergència i Unió, a la primera dècada dels 2000 va ser el torn dels tripartits d'esquerres formats per PSC, ERC i ICV, i des de fa menys d'una dècada els governs independentistes entre l'espai postconvergent, amb diferents denominacions, i Esquerra Republicana.
A l'inici de l'actual legislatura, el maig de l'any passat, Esquerra es va plantejar governar en solitari, quan Junts i la CUP no es decidien a investir Pere Aragonès. Però finalment es va desencallar la negociació i Aragonès i Jordi Sànchez van signar un acord que ara la militància de Junts ha determinat que no s'estava complint i que, per tant, calia sortir del Govern.
L'oposició demana eleccions
La majoria de grups de l'oposició, inclòs Junts per Catalunya, han demanat aquest dissabte a Pere Aragonès que reflexioni si pot continuar endavant amb un Govern que consideren que amb només el suport garantit dels 33 diputats d'Esquerra Republicana està abocat a una inestabilitat permanent. De fet, partits com Ciutadans i el Partit Popular pensen que el millor que podria fer el President és dissoldre el Parlament i convocar eleccions.
En canvi, el PSC i En Comú Podem no creuen que l'actual situació d'incertesa econòmica aconselli precipitar-se, i es mostren disposats a col·laborar amb el nou executiu dels republicans si es donen una sèrie de condicions.
A la CUP tampoc són partidaris d'un avançament electoral però sí que consideren que Pere Aragonès s'hauria de sotmetre a una qüestió de confiança al Parlament per comprovar amb quins suports compta.
Aragonès vol governar amb geometria variable
En una compareixença la nit de divendres a la sala gòtica del Palau de la Generalitat, el president català es va desmarcar de la decisió de Junts d'abandonar el Govern. "Una decisió que respecto, però no comparteixo", i va assegurar que descarta convocar eleccions i aposta per seguir governant.
El president va afegir que no descarta tampoc reformular el Govern amb independents després de la sortida de Junts: "En els propers dies renovaré el Consell Executiu i incorporaré nous consellers i conselleres". A més, el president va assenyalar que el relleu es farà amb "celeritat".
Junts abandona el Govern
El pronunciament d'Aragonès va arribar després que Junts fes públics els resultats de la seva consulta interna en què la majoria de la militància va optar pel "no" a la continuïtat al Govern. Aquesta opció va rebre el suport del 55,7% dels vots amb una participació del 79,2%, la més important fins ara dins de la formació independentista.
El fet que el 42,4% dels afiliats apostessin per seguir dins de l'executiu no suposarà, segons el secretari general de Junts Jordi Turull, una divisió profunda al partit ni el perill que es produeixi una escissió.
Després d'una reunió de l'Executiva, la presidenta del partit, Laura Borràs, va assegurar que la decisió de les bases evidencia que "Junts guanya i Pere Aragonès perd". Borràs considera que la "legitimitat democràtica" del president ha quedat "en entredit".
"La militància no vol estar en un govern que no avanci cap a la independència", va remarcar Borràs, tot recordant que si els seus afiliats han decidit sortir del Govern és perquè no s'estaven complint els acords signats fa un any i mig.
En la mateixa línia, Turull va assenyalar que hi havia "elements troncals" de l'acord amb ERC que no s'estaven complint. "Nosaltres volem que es continuï complint l'objectiu de la independència de Catalunya. Que ningú es faci il·lusions si pensa que el moviment independentista s'afebleix", va dir el secretari general de Junts.
Les dues ànimes dins de Junts
La transcendental decisió de la militància també suposa una forta sacsejada interna i ha posat en evidència l'existència de dues ànimes molt marcades al partit. Tot i que les figures més carismàtiques com la presidenta de la mateixa formació, Laura Borràs, i l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, havien defensat abandonar el Govern, tots els consellers, amb Victòria Alsina i Jaume Giró al capdavant, havien defensat la continuïtat a les institucions per seguir sent “rellevants”.
Ara bé, el primer a celebrar la sortida del Govern va ser l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, amb un missatge força breu: "La meva enhorabona", va escriure al seu compte personal de Twitter. També va fer servir les xarxes socials el diputat Joan Candell, que va apostar decididament per la convocatòria d'eleccions.
Sánchez defensa l'estabilitat del Govern
Una de les primeres reaccions a la sortida de Junts, va ser la del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. A la roda de premsa posterior al Consell d'Energia de la UE, Sánchez es va mostrar partidari de garantir "l'estabilitat de la Generalitat", alhora que va expressar la seva voluntat que "sigui quina sigui la conjuntura", mantindrà la mà estesa "en favor del diàleg pel retrobament".
La moneda de canvi a l'estabilitat oferta per Sánchez podria estar en els Pressupostos de l'Estat. Malgrat tot, l'exportaveu dels republicans, Joan Tardà, advertia al Cafè d'Idees que seria "un error immens" aprovar els comptes estatals sense una modificació del Codi Penal i el delicte de sedició.
