Enlaces accesibilidad
71a edició

Rècord de participació al Premi Planeta

  • S'han presentat un total de 846 obres però només 9 opten al guardó més ben dotat en llengua castellana
  • El jurat ha eliminat una de les 10 finalistes perquè ja havia estat publicada a una plataforma
  • La novel·la guanyadora es coneixerà la nit d'aquest dissabte en un sopar al Museu Nacional d'Art de Catalunya

Per
El jurat del Premi Planeta amb els 9 manuscrits finalistes
El jurat del Premi Planeta amb els 9 manuscrits finalistes

La nit d'aquest dissabte 15 d'octubre es falla la 71a edició del Premi Planeta. El jurat ha hagut de triar 9 finalistes entre els 846 originals rebuts i aquest dissabte desvelarà el nom de la persona o bé de les persones, com va passar l'any passat, que s'emporten el premi econòmic més gros de les lletres hispanes.

9 novel·les aspiren a endur-se el milió d'euros del Premi Planeta

Durant la roda de premsa prèvia a la cerimònia d’entrega de premis d’aquest dissabte, el president del grup Planeta, José Creuheras, ha explicat que el jurat ha eliminat una de les 10 obres finalistes seleccionades perquè s'ha comprovat que ja s’havia publicat prèviament en una plataforma, i això incompleix les bases del premi que requereixen que el treball presentat sigui "inèdit".

Es tracta de 'La niña del castillo de los almendros en flor', de Fernando Preto Rodríguez. La decisió es va prendre dilluns passat i l'organització ha optat per no incorporar-ne una altra i mantenir l'habitual xifra de 10 finalistes perquè considerava que "ja era massa tard".

En aquesta 71a edició s'han presentat 200 treballs més que el 2021, i de temàtiques molt diverses. Les obres de temàtica costumista i sobre la Guerra Civil van a la baixa i, en canvi, es constata un augment de les novel·les històriques i negres, així com les que posen al centre els canvis socials i l'empoderament femení.

Les 9 novel·les finalistes

  • 'El avionazo, una historia de Frida y Marilyn' de José Manuel Mata Muñoz és una biografia novel·lada de dues dones excepcionals, Frida Kahlo i Marylin Monroe. Explica la vida de totes dues centrada en el dolor físic i el psicològic.
  • 'Plumas y arenas' d’Álex Oneida (pseudònim) parla d’una jove aspirant a actriu que creu que troba l’oportunitat de la seva vida en conèixer un home misteriós que la tracta com si fos la seva actriu personal. L’atracció que acaba sentint cap a ell l’abocarà a la frustració i la sumirà en un mar de dubtes.
  • 'Magdalena, la mirada del corazón' d’Ho Hanan (pseudònim) és la història d’una de les grans dones de la Bíblia, Maria de Magdalena, una jove independent que en el seu camí coneix a Jesús de Nazaret.
  • 'El amante de mi mujer' de Gabriela Hausmann (pseudònim) parla d’un matrimoni on un amant imaginari finalment es fa realitat. A partir d’aquí s’abordaran tots els temes relacionats amb la feminitat, la soronitat, el poder de l’amor i l’honestedat.
  • 'A más de siete mil kilómetros' d’Alma Browncross (pseudònim) explica la història d’un cirurgià que accepta una oferta d’una ONG i viurà una experiència professional i personal “inesperada” just abans de la pandèmia de la covid-19. La seva dona es retrobarà amb un amor del passat.
  • 'La Ciudad de las ilusiones' de Manuel Millán Sánchez retrata l’assassinat d’un militar i la posterior troballa de més cadàvers per part de l’inspector encarregat del cas que amenacen la seguretat de l’Exposició Universal de Sevilla 1929.
  • 'Río arriba' d’Hoja de Fresno (pseudònim) se situa a finals del segle XVIII, a la colònia francesa de Louisiana que passa a mans espanyoles i diferents ètnies i cultures conviuen en un difícil equilibri.
  • 'Las debilitades del Füher. Historia de una raza: los pastores alemanes' d'Iñaki Carrera (pseudònim) explica la història d’un jueu durant la Segona Guerra Mundial que acaba intimant amb Hitler a causa d’una passió comuna per la raça de gossos.
  • 'El arpista' de David Galindo aborda la història d’un grup d’empleats d’un hotel que investiguen la curiosa desaparició dels clients. Tots tenen en comú que són alemanys i viatgen sols.
El Planeta és el premi literari més ben dotat en llengua castellana

El Planeta és el premi literari més ben dotat en llengua castellana

El guardó es concedirà en el decurs del sopar literari que es farà aquest dissabte al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El premi està dotat amb un milió d'euros per al guanyador i 200.000 euros per al finalista. El jurat l’integren José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, directora d'Editorial Planeta i secretària del Jurat amb vot.

En la seva dilatada història, 70 edicions, el Premi Planeta porta 44,5 milions d'exemplars venuts.

La salut del sector editorial

El president del Grup Planeta ha aprofitat la roda de premsa de presentació del premi per repassar la situació actual del sector editorial que, segons José Creuheras, gaudeix d'un "bon estat de salut", ja que el 76% dels espanyols llegeix de manera habitual, és a dir, almenys un llibre al mes, i ho fan de manera especial els joves.

A banda de que es llegueix més (+2% respecte l'any passat), es manté la fidelitat a les llibreries, on fan les seves compres 7 de cada 10 lectors. Malgrat això, el president de Planeta ha aprofitat per tornar a "demanar a les administracions que estiguin una mica més a prop del món del llibre, amb plans de foment de la lectura i de suport a les llibreries".

Crehueras admet que el sector s'ha vist afectat per les circumstàncies derivades de la guerra a Ucraïna, l'increment del preu de les matèries primeres i la inflació, però creu que "amb un esforç" de les editorials, l'any vinent els llibres seran com a molt un 5% més cars.