Per què Gila aconseguia treure humor de la guerra?
La casa dels còmics - L'humorista Miguel Gila denunciava els conflictes bèl·lics en els seus monòlegs
- El còmic va sobreviure a un afusellament al final de la Guerra Civil perquè no va ser ferit per cap bala i es va fer el mort
- Pots veure el programa 'La casa dels còmics' a RTVE Play Catalunya
“¿Es el enemigo?” Qui no recorda a l’humorista Miguel Gila quan llegeix aquesta frase? Gila va sobreviure a un afusellament al final de la Guerra Civil. Soldats del bàndol nacionalista van disparar al seu grup, però cap bala va arribar al còmic. Es va fer el mort perquè no s’adonessin. Segons detalla al programa ‘La casa dels còmics’ la seva filla, Malena Gila, el seu pare no acostumava a parlar de la guerra, però “sempre feia servir l’humor per tirar endavant”.
En paraules d'Andreu Buenafuente, Gila “és l'home que aconsegueix treure humor de la guerra”. Joan Manuel Serrat està d’acord amb ell: “Això és perquè ell és un gran antimilitarista. Ell és un home que està absolutament convençut que la guerra és una bestiesa de la humanitat. És un home que va patir la guerra d'una manera brutal”. Miguel Gila denunciava la guerra a través de la comèdia.
Buenafuente destaca l’habilitat del còmic per tractar temes tan delicats com els conflictes bèl·lics: “És molt intel·ligent aconseguir aquest to per denunciar l’antimilitarisme perquè a vegades això genera distància, a la gent la incomoda.” L’humorista Juan Carlos Ortega remarca que fins i tot els esquetxos de Gila feien gràcia als militars. “No conec a cap persona que no li faci gràcia el monòleg de la guerra, malgrat que puguin ser defensors del militarisme”, assegura el còmic.
La denúncia de Gila
“Vull fer pensar una mica“
El 1976 al programa ‘A Fondo’ Gila explicava que intentava que els seus monòlegs tinguessin una intenció: “Quan parlo de la guerra i truco per telèfon a l’enemic i li dic molt enfadat que han tirat un canó el dijous perquè li han donat a una senyora que no és de la guerra i el marit està molt enfadat. Per a mi, que aquella senyora no sigui de la guerra és un simbolisme de la població civil que pateix les conseqüències”. “No dic que una senyora gorda que no és de la guerra només pel fet de fer riure, sinó perquè al mateix temps vull fer pensar una mica”, afegia. Sota la disfressa de l’absurd, Gila denunciava fets terribles.
