Per què Josep Tarradellas no va presentar-se a les eleccions per tornar a ser president de Catalunya?
- Avui 23 d’octubre fa 45 anys que Josep Tarradellas va tornar a Catalunya i va dir la frase mítica "Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!"
- El president va decidir no presentar-se a les eleccions al Parlament que va guanyar Convergència i Unió amb Jordi Pujol al capdavant
- Pots veure el documental 'Tarradellas, govern d’unitat' a RTVE Play Catalunya
Després la dictadura franquista i d’haver passat 38 anys a l’exili, Josep Tarradellas va tornar a Catalunya quan Adolfo Suárez era president del govern espanyol. El 23 d’octubre de 1977, fa 45 anys, milers de persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume per rebre a Tarradelles. Des del balcó del Palau Generalitat va pronunciar la frase tan recordada “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!”. L’endemà va prendre possessió del càrrec.
Tarradellas va presidir la Generalitat a l’exili i aquí va formar un govern provisional amb els partits que havien aconseguit representació, en les eleccions democràtiques catalanes, fins que se’n convoquessin de noves. En aquell govern d’unitat hi era Jordi Pujol com a conseller per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Tarradellas vs. Pujol
“El pare estava convençut que Jordi Pujol seria president de la Generalitat un moment o un altre“
“Els caràcters de Jordi Pujol i del pare eren plenament diferents, però al mateix temps el pare estava convençut que Jordi Pujol seria president de la Generalitat un moment o un altre.”, explica Josep Tarradellas fill al documental ‘Tarradellas. Govern d’unitat’, disponible a RTVE Play Catalunya. Tanmateix, segons Pujol, el que va ser dirigent d’ERC veia en ell “una cosa que en aquell moment s’equivocava, després sí, perquè jo fins a molt endavant no vaig creure que seria president de la Generalitat.”
Al documental, la historiadora Paola lo Cascio explica que els dos polítics tenien una concepció diferent del que eren les institucions catalanes i de quin paper havien de jugar: “Hi ha una assumpció de responsabilitat per part de Tarradellas del conjunt d'allò que està passant en el procés de canvi democràtic a Espanya. La visió política de Pujol és bastant diferent. Pujol, en aquest sentit, és bastant accidentalista i crec que en realitat el seu horitzó polític sempre serà, des del principi fins al final, exclusivament Catalunya.”
L’Estatut d’Autonomia: una traïció per a Tarradellas?
“Quan va llegir el redactat final de l'Estatut es va posar les mans al cap“
L’Estatut d’Autonomia l’elaboren els partits i, segons el biògraf de Tarradellas, l’historiador Joan Esculies, no li demanen l’opinió. Tarradellas volia menys competències, però més clares. En canvi, els partits volien moltes competències. “Quan va llegir el redactat final de l'Estatut es va posar les mans al cap perquè va preveure que hi hauria molts litigis entre els dos governs: entre el govern català, manés qui manés, i el govern espanyol, manés qui manés. Per què? A la lletra petita especificava que al final l'última paraula l'acabaria tenint el govern espanyol. Tarradellas fins i tot va dir que aquell era “l'Estatut que volia el president Suárez.”, destaca Esculies.
Al text de l’Estatut es deia que el president de Catalunya havia de ser escollit d’entre els diputats del Parlament. “Aquesta clàusula, encara que es negarà fins a fins al final de tot, es va posar pensant en el president Tarradellas, pensant que si volia ser president havia de presentar-se a les eleccions i, per tant, això ja era un tallafoc a aquesta possibilitat”, afirma el biògraf. Miquel Roca i Junyent, exdiputat de Convergència al Congrés, assegura al documental que aquest fet va molestar profundament a Tarradellas.
El 25 d’octubre de 1979 es va convocar el referèndum de l’Estatut d’Autonomia que va aconseguir un 88,8% de vots a favor.
Per què Tarradellas no es va presentar a les eleccions?
“No se sentia completament immers dintre d'Esquerra Republicana“
Si volia tornar a ser president, Tarradellas havia de ser cap de llista d’alguna formació política. El més obvi, sent el representant de la legitimitat republicana del passat, hauria estat que es presentés amb Esquerra Republicana de Catalunya. Però, per què no ho va fer? “El pare és un home d'esquerra, però potser de l'antiga escola no se sentia completament immers dintre d'Esquerra Republicana, que és un dels fundadors, i de certa manera el discurs polític de certs polítics de l’esquerra socialista li sonava més que certs discursos d'ERC. Però ara bé, ell volia treballar amb tots”, confirma Josep Tarradellas fill.
Jordi Pujol remarca al documental que, malgrat que la relació entre Convergència i Tarradellas a vegades era difícil, li tenien un gran respecte i li van proposar ser candidat de CiU sense fer-se militant del partit. “Va dir no d'una manera total”, assegura el que va ser durant 23 anys president de la Generalitat. Joan Esculies no n’opina el mateix: “Tot el que són visites com la que van fer, per exemple, Jordi Pujol i Trias Fargas d'anar a parlar amb ell i dir-li si vostè vol presentar-se al capdavant de la nostra candidatura… Tot això era per confirmar que no es presentaria, no per demanar-li que es presentés.”
“Tarradellas, amb el suport de tots els empresaris i finançament de l'empresariat català, va dir que no“
Manuel Milián Mestre, fundador Alianza Popular, apunta que els empresaris catalans i la burgesia no volien que Tarradellas marxés del govern i li van oferir tot el finançament per fer la campanya electoral com a candidat a la presidència: “Tarradellas, amb el suport de tots els empresaris i finançament de l'empresariat català, va dir que no.”
Malgrat aquests oferiments, el president provisional va rebutjar optar a la presidència. “Jo crec que ell no es va presentar perquè no pensava que podia fer un treball correcte amb l'Estatut que s'estava creant, un Estatut que no corresponia al que ell volia pel futur de Catalunya.”, diu el seu fill. El biògraf Joan Esculies considera que Tarradellas era prou intel·ligent per saber que no guanyaria i “els polítics sempre volen guanyar.”
Finalment, les eleccions al Parlament es van celebrar el 20 de març de 1980. Gairebé tothom donava per fet que socialistes i comunistes tindrien suficients vots per poder governar a Catalunya, però va guanyar el líder nacionalista Jordi Pujol, al capdavant de Convergència I Unió. A la presa de possessió del 8 de maig d’aquell any, el secretari general en funcions de la Generalitat, Joaquim Nadal, va comunicar el cessament de Tarradellas i va nomenar Jordi Pujol com a president de la Generalitat de Catalunya.