Santa Coloma de Gramenet, una ciutat construïda a partir de la lluita veïnal
La Recepta Perduda- Santa Coloma de Gramenet va viure un creixement demogràfic molt important durant el segle XX
- La mancança de serveis bàsics per abastir a tota la ciutat va provocar una lluita veïnal que va transformar el municipi
- Recupera tot el contingut de 'La Recepta Perduda' a RTVE Play Catalunya
Santa Coloma de Gramenet és una ciutat que acull una gran diversitat de cultures. La seva història recent reflecteix els moviments migratoris que ha viscut Catalunya durant el darrer segle.
A ‘La Recepta Perduda’, programa disponible a RTVE Play Catalunya, l’actriu Sílvia Abril ha conegut a Ángela Puche, una colomenca filla de murcians, molt lligada a la lluita veïnal i sindicalista del municipi. Nascuda a Santa Coloma fa 66 anys, ha vist tota la transformació social i demogràfica d'una ciutat agrària que es va convertir, en pocs anys, en un dels motors industrials de Barcelona.
De l'agricultura a la indústria
Santa Coloma sempre ha estat una ciutat agrària amb molt mercat, ja que està situada a pocs metres de Barcelona. A principis del segle XX, la necessitat de mà d'obra per la construcció de la línia de metro va fer que la població es multipliqués, pràcticament, per deu. Anys més tard, el 1950, va haver-hi un moviment estratègic del règim de situar la indústria als voltants de la ciutat comtal. Va ser llavors quan va arribar una segona onada de migració jove amb una fortíssima taxa de natalitat. El 1960 la població va passar de 30.000 a 100.000 habitants.
A 'La recepta perduda', Ángela Puche ha recordat aquells anys amb molta nostàlgia: "La meva infància va ser molt agradable perquè la vida es feia al carrer. Era una ciutat sense serveis amb els carrers sense asfaltar. No hi havia aigua corrent ni clavegueres, però la gent era diferent, hi havia més solidaritat".
Ángela Puche, una colomenca filla de murcians, molt lligada a la lluita veïnal i sindicalista de Santa Coloma RTVE Catalunya
La lluita veïnal de Santa Coloma de Gramenet
La conseqüència directa del creixement poblacional de la ciutat va ser la necessitat de serveis. "Quan volíem assolir alguna cosa: un semàfor, un parc o una zona verda, ho fèiem a base de lluita veïnal", ha reconegut Ángela Puche. Aquesta disputa s'havia de preparar de forma clandestina en locals, bars o, inclús, en esglésies.
Un exemple de mancança d'infraestructures era la falta d'autobusos que arribessin a Santa Coloma de Gramenet. La veïna colomenca ha explicat que només hi havia tres per abastir a tota la ciutat. "A vegades, hi havia policia posant ordre perquè hi havia molta gent i no hi havia autobusos suficients", assegura.
El 29 de juliol de 1977, un grup de dones dels barris de Can Franquesa i les Oliveres va segrestar tres autobusos per aconseguir que la línia arribés a aquestes zones. La gent es va bolcar amb la reivindicació i, de forma solidària, els van portar menjar, beguda, cafè i tot el que necessitessin. Finalment, les veïnes van assolir la seva demanda i, actualment, Santa Coloma és una ciutat totalment connectada a Barcelona.
Segrest de tres autobusos als barris de Can Franquesa i les Oliveres, Santa Coloma de Gramenet RTVE Catalunya
Santa Coloma de Gramenet en l'actualitat
A partir dels anys noranta van tornar a arribar migrants a la ciutat, aquella vegada, de moltes parts del món. L'any 2000, només el 2% dels residents era de fora d'Espanya i, en l'actualitat, supera el 22%. Un fet que aporta moltíssima cultura i que es reflecteix, sobretot, en la gastronomia. Gràcies a la diversitat cultural podem viatjar culinàriament a moltíssimes parts de la Terra sense sortir del nostre barri o ciutat.
