Karra Elejalde ens presenta 'Vasil'
- L'actor ens presenta una pel·lícula sobre dos homes que només tenen una cosa en comú: els escacs!
- Karra Elejalde és coprotagonista del film d'Avelina Prat que arriba als cinemes aquest divendres
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
Karra Elejalde ens presenta Vasil, un film que s'estrena aquest divendres 4 de novembre, sobre dos homes que només tenen una cosa en comú: els escacs! L'actor ens parla d'una pel·lícula d'Avelina Prat, una de les darreres que obres en les que ha treballat de les moltes que passen i passaran per la cartellera.
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, ens acosta els detalls sobre la història i el fons que relata aquesta producció. Detalla com en un inici el seu personatge d'Alfredo no acull a Vasil perquè hi empatitzi. És una persona que viu en un banc tot i ser un gran jugador d'estacs i altres jocs, que el rep a casa durant uns dies per fer-li un favor. Però la cosa es dilata per temes burocràtics.
L'artista explica com s'ha entès durant i després del rodatge amb l'actor búlgar Ivan Barnev, amb qui comparteix protagonisme. Al basc li han donat ex aequo amb ell el Premi a millor actor a la Seminci de Valladolid: "Em fa el doble d'il·lusió", ha detallat. En el film interpreta un paper d'un home que té una bona vida, però és infeliç.
Elejalde ha detallat que s'han fet grans amics tot i no parlar el mateix idioma, ja que parla poc anglès i gent de búlgar. "Després del rodatge, promocionant les pel·lícules, entre pla i pla, en els moments de l'entrepà... hem tingut llargues converses amb un idioma que no sé molt bé que és, una barreja de gestos i onomatopeies", ha destacat l'actor. "Ens entenem molt bé i parlem de coses molt profundes", assegura.
El film aborda temes socials, essencialment la immigració, i també els problemes burocràtics que existeixen per als migrants, també en el context europeu. El basc també creu que Vasil és una d'aquelles pel·lícules que et fan millor persona del que eres abans d'entrar-la a veure. En aquesta línia, hi agraeix i nota la part femenina del guió i la direcció. "No està fet com un pamflet, com un al·legat. És una reflexió de com som i les dificultats per relacionar-nos", ha dit sobre el fons del film.
I és que, com diu, el seu personatge és "ortopèdic" relacionant-se amb la seva mateixa filla, amb qui té dificultats per mantenir una conversació fluida. "Si és ortopèdic amb la filla, que fa amb un búlgar a casa? Està perplexa", ha detallat.
En aquest sentit, Elejalde també destaca que la directora ha pogut controlar els moments de silenci. "En la vida real, els se portar molt malament", ha destacat. "La gent més jove dirà que és una pel·lícula lenta. És molt d'autor, és molt particular. Ens està donant satisfacció i ha tingut molt bones crítiques", ha defensat.
Reyes contra Santa
Un altre film que protagonitza Karra Elejalde i que està a punt per sortir del forn és Reyes contra Santa, que s'estrenarà als cinemes el pròxim divendres 18 de novembre. L'actor coprotagonitza la producció amb David Verdaguer, i destaca que no és tant d'humor com del món fantàstic, dels elfs al Tió.
En aquest sentit, l'actor ha aprofitat per detallar que unes pel·lícules el "curen" d'unes altres. "Vaig com un insecte, de flor en flor, canviant de xip. No em quedo contaminat. No em costa sortir del personatge", ha detallat. Com Unamuno el va curar de Koldo de Ocho apellidos vascos, ara el paper d'Alfredo l'ha curat de La vida padre i el rei mag del pot curar de Vasil.
Diu que crear el personatge és el seu repte, i no anar-lo venent, per la qual cosa no li agrada quan ja té fet un dels papers. "En teatre, quan havia fet molts cops un personatge, demanava que em substituïssin perquè ja m'avorria", ha detallat.
Reivindicació d'una llei per al cinema espanyol
Elejalde ha destacat que tenim un gran problema amb la falta de gent que aposta pel cinema, davant de l'auge de les plataformes, per bé que reconeix que per a una família pugui ser complicat en la situació actual. Davant això, ha aprofitat per reivindicar una llei de protecció per al cinema espanyol.
L'actor considera que no pot costar el mateix una pel·lícula espanyola, que de mitjana pot costar entre 2 i 3 milions d'euros, que una d'americana, que pot arribar a costar 100.000 milions de dòlars. "No pot costar el mateix l'entrada. Ens estem fent mal", ha dit.
D'altra banda, ha assenyalat que si hi ha ajudes amb la gasolina i l'excepció ibèrica, el govern també podria ajudar que no es puguin treure films de les sales que pràcticament omplen pel fet que arribin superproduccions estrangeres. "És una opa hostil aquesta espècie de colonialisme americà que no ens deixarà viure", considera.
L'artista també ha destacat que la cultura no es pot gravar com un impost de luxe per part dels governs, siguin del color que siguin. "La cultura és bàsica. És tan prioritària com el paper per anar al vàter", ha criticat sobre el 21% d'IVA de les entrades de cinema. "Diu molt poc de nosaltres i el que considerem d'important que és la cultura. Un país sense cultura és una caca de la vaca", ha insistit.
