El volcà islandès i la invasió de les pistes del Prat: precedents del tancament de l'espai aeri a Catalunya
- Un coet xinès descontrolat genera una alerta mundial i obliga a tancar l'espai aeri durant una hora
- Segueix les notícies d'última hora a Catalunya
El tancament de l'espai aeri de Catalunya és un fet inusual. L'últim cop va ser el 18 d'abril del 2010 pels efectes d'un temible volcà islandès de nom impronunciable. L'aeroport de Barcelona-El Prat va acumular set hores tancat, i només va començar a recuperar la normalitat a última hora de la tarda.
Van ser uns 40.000 els passatgers afectats en 400 vols damnificats per l'acció del volcà Eyjafjallajökull durant la jornada més complexa de la T1, una terminal que en aquells moments només tenia deu mesos de vida.
Tot caos aeroportuari acostuma a anar acompanyat de queixes dels viatgers sobre l'absència d'explicacions per part de les aerolínies. Si bé aquella tarda d'abril del 2010 no va ser una excepció (El Prat va rebre unes 12.000 trucades demanant informació), els passatgers van decidir presentar-se en les instal·lacions ignorant les recomanacions del gestor aeroportuari Aena: "Que ningú vingui a l'aeroport de Barcelona".
Durant les hores en què el núvol de cendra volcànica va estar actiu, la incertesa era màxima al comitè de crisi de l'aeroport, que no albirava la fi d'una emergència localitzada molt lluny de les instal·lacions. Alguns demanaven als periodistes que els deixessin donar una ullada a Internet. Altres van pagar una fortuna per una carrera en taxi a França o Itàlia. Cada racó de la terminal permetia veure un passatger esgotat envoltat de la seva maleta.
Invasió de les pistes
Anys enrere, el 28 de juliol del 2006, El Prat va quedar col·lapsat a conseqüència de la invasió de les pistes per part d'uns 300 treballadors d'Iberia en vaga. El caos, en plena operació sortida de les vacances d'agost, va provocar el tancament de l'espai aeri durant 12 hores i va traduir-se en afectacions a prop de 600 vols que havien de transportar unes 100.000 persones i uns 50.000 equipatges.
Els treballadors, moguts per la por a perdre els seus llocs de feina després de la subrogació del handling per part d'Aena, van envair ràpidament les pistes i per sorpresa a primera hora d'un divendres. Però el procés de tornada a la regularització del principal aeroport català va resultar més lent. Durant deu dies, centenars de passatgers van continuar atrapats a la terminal T2 del Prat per no poder embarcar ni tampoc tornar als seus domicilis perquè els havien extraviat els seus equipatges a conseqüència de la vaga salvatge dels empleats. La ressaca del caos aeri va ser llarga i va comportar la pèrdua d'unes 60.000 maletes.
