Rodrigo Sorogoyen ens presenta 'As bestas'
- El director de cinema ens presenta un film basa en una història criminal real, narrat en forma de thriller.
- "Sembla que és una pel·lícula d'homes. De cop, la feminitat conquereix la pel·lícula", diu Sorogoyen
- Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4
ALEIX CAMPRUBÍ I PONT
Rodrigo Sorogoyen ens presenta el seu darrer i premiat film: As bestas, que ha passat per la Secció Oficial del Festival de Canes i ha estat premiada al de Tòquio. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga i Pep Prieto, ens parla d'una de les grans pel·lícules de l'any, segons el nostre expert cinematogràfic, que s'estrena l'11 de novembre.
Es tracta de la història d'una parella francesa que arriba a un poble gallec i es nega a firmar un contracte amb les eòliques. Això genera un conflicte veïnal que va pujant de to fins a arribar a un punt de no retorn. Segons Prieto, ho fa "fins al punt d'evocar-nos a una tensió permanent entre personatges en un marc rural", ha detallat. "És una demostració del poder del cinema per fer-nos conscients del nostre entorn. I per crear personatges que ens fan debatre, sobre si ens identifiquem o no amb els seus motius", ha argumentat.
El director de cinema celebra el resultat final del treball: "Quan les acabo, segueixo en el període d'enamorament. M'encanta la pel·lícula", ha dit. Sorogoyen explica que la història parteix d'una notícia real, que va trobar al diari ella i la coguionista Isabel Peña. Es tracta d'un "crim terrible" que va passar en un poblet gallec. "A banda que tenia tot per fer un thriller amb suspens i tensió, hi havia la decisió d'un dels personatges que ens va interessar molt i ens va portar a escriure", ha dit.
Sorogoyen ha detallat que sempre s'han d'intentar crear situacions de tensió i asfixia en els films, però sense forçar les coses, sinó essent orgànics. "Quan vam llegir la notícia ja vam dir que aquí hi havia molt material per fer un thriller amb una tensió per a l'espectador quasi inaguantable", ha dit.
El film està protagonitzat per Denis Menochet, que molts reconeixeran per la primera escena de Maleïts malparits, on fa de granger. I especialment per Marina Foïs, que ja és una estrella a França i "la protagonista absoluta de la pel·lícula", segons el director. "És un tros d'actriu. M'agrada molt com es va fent amb el protagonista, no és una protagonista evident":
Homes violents i dones conciliadores
En alguna altra ocasió, el director ha explicat que As bestas va sobre homes violents i dones conciliadores. En aquest sentit, detalla que té dues parts diferenciades i quins són els motius de fons del film: "En una part els protagonistes són els homes, sembla que és una pel·lícula d'homes i és una pel·lícula molt violenta. De cop, canvia totalment i la feminitat conquereix la pel·lícula".
En aquest sentit, Sorogoyen ha reconegut que pot semblar una metàfora del món actual, on s'està vivint una feminització. "És com posar un gran exemple. Per què aquests tipus intenten solucionar unes coses així, i després t'adones que les dones ho estan solucionant d'una altra manera, que és conciliadora", detalla el cineasta.
El protagonisme del món rural
As bestas va competir amb Alcarràs per ser la candidata espanyola als Premis Oscar. En els dos casos, el teló de fons és el món rural, que acaba esdevenint protagonista. Prieto ha detallat que la diferència és que el diàleg entre els personatges i l'entorn és diferent. Mentre el film de Clara Simón parla d'una història de "redescobriment de la terra", el de Sorogoyen juga amb una "tensió inversa", amb "l'hostilitat d'un context i com influeix sobre les persones".
El guionista explica que van fer un exercici d'intentar comprendre els personatges, ja que és com una obligació entendre els comportaments humans d'uns i altres, tant dels bons com els dolents. "Que hi hagi dolents perquè si no m'acostuma a agradar com a espectador. Intentem no caure en això. M'interessa molt intentar entendre'ls", ha detallat.
Encara en aquesta línia, el cineasta detalla que els va sobtar que uns estrangers anessin a un poblet gallec i decidissin no marxar, encara que els veïns els convidessin a fer-*ho. "Hi ha una cosa molt bonica que també apel·la una mica al concepte de pàtria i pertinença de terra. Precisament això ens permetia explicar la història com un western", ha argumentat.
El seu film preferit
Com és habitual en la secció de cinema i sèries de Pep Prieto, el cineasta també revela quin és un dels seus llargmetratges de referència. En el seu cas ha escollit Perros de paja, un film totalment referencial d'aquesta nova pel·lícula seva. "As bestas es com un Perros de paja, però té un tercer acte que no passa a la pel·lícula. És una cosa que ens agradava, transgredir el gènere", ha argumentat. "És molt interessant veure com han canviat les mentalitats i la societat. A banda que és molt potent cinematogràficament", ha dit.
