Denuncien la manca de parcs inclusius
- Infants amb mobilitat reduïda o altres discapacitats no poden gaudir de tobogans, gronxadors i altres elements lúdics
- Les famílies creuen que les administracions estan vulnerant els drets fonamentals dels seus fills
- Barcelona podria disposar d'una desena de parcs inclusius l'any 2024
Trobar parcs realment inclusius és una odissea per les famílies amb nens amb mobilitat reduïda i altres discapacitats. Asseguren que a Catalunya gairebé no n'hi ha i els que existeixen és difícil de localitzar-los perquè no hi ha cap registre públic per trobar-los. Entitats socials i pedagogs recorden la importància del lleure i el joc en el desenvolupament dels infants.
Des de l'Associació Catalana de Persones amb Malalties Neuromusculars (ASEM Catalunya) insisteixen que la manca d’oferta lúdica i de lleure inclusiva és una qüestió de vulneració de drets dels infants i, per tant, una obligació legal i moral que els ajuntaments tenen quan dissenyen aquest tipus d'equipaments.
Repensar el disseny dels parcs
Les famílies que denuncien aquesta situació són lluitadores però fins fa poc temps el cas que els han fet les administracions és relatiu. A més a més, recorden que no és el mateix un parc accessible que inclusiu perquè en el primer cas només es garanteix l'accés de l'infant a l'espai però no la possibilitat de gaudir dels elements lúdics.
Els professionals de l'arquitectura són cada cop més receptius a aquest tipus de necessitats, tal com reconeix a TVE Mireia Martín Salvanyà: "dissenyar un parc inclusius et fa replantejar un munt de coses, i et fa pensar que segurament aquests criteris els hauríem de serguir en la resta de projectes".
Vulneració de drets
Educadors, psicòlegs i pedagogs coincideixen en la necessitat que els infants tenen de jugar perquè és una part important del creixement d'una persona i permet formar i adquirir una sèrie d'habilitats que seran imprescindibles durant tota la vida.
Ho remarca des de l'entitat DINCAT el seu director, Víctor Galmés: "Els nens aprenen jugant, és la seva eina d'aprenentatge. Aprenen a prendre decisions, a relacionar-se amb els altres o a marcar-se reptes".
I una part fonamental del joc es dona a entorns de fora de casa com els parcs a l'aire lliure que estan pensats per gaudir mentre l'infant es desenvolupa física, social i cognitivament.
A Barcelona està previst que l'any 2024 la xifra de parcs inclusius assoleixi la desena. El repte és que les famílies arribin a disposar d'un parc d'aquestes característiques com a molt a 10 minuts de casa.
