Sense glaceres i amb menys neu al Pirineu a finals de segle
- Al Pirineu, les glaceres quedaran extingides a finals de segle. Nevarà un 78% menys i només a cotes altes
- Les glaceres dels Alps han retrocidit més d'un 30% en dues dècades i els pols continuen perdent volum de gel assolint mínims històrics
Les conseqüències climàtiques són cada cop més alarmants. Aquests dies, 200 països es reuneixen a la COP27, a Egipte, per trobar-hi solucions ambicioses. L'emergència climàtica que viu el planeta queda recollida en el darrer informe provisional de l’Organització Meteorològica que posa de manifest la pujada de la temperatura en 1,15 ºC. Un escalfament que ja té conseqüències directes com la del desglaç sense precedents als Alps europeus, durant aquest 2022.
Segons les últimes dades, enguany s’han arribat a perdre de 3 a 4 metres de gruix d’aquestes glaceres europees, per tant, això vol dir que el volum de gel s’ha reduït en un 6%. Són uns valors notablement superiors als del 2003, l'últim any en què el desglaç va ser més destacat.
Desgel sense precents als Alps
Les glaceres dels Alps retrocedeixen més d’un 30% en 20 anys
Fa 20 anys, les glaceres suïsses tenien un volum de 77 km3 de gel, mentre que ara només en tenen 49 km3, per tant, han perdut més d’una tercera part del seu volum.
L’escàs mantell nival al final de l'hivern i les repetides acumulacions de pols sahariana dels darrers mesos, han malmès un territori que juntament amb les llargues i intenses onades de calor que hem tingut entre maig i setembre, han propiciat enguany una pèrdua de gel sense precedents.
Retrocés de les glaceres dels Alps els últims 20 anys
Pèrdua massiva de gel als pols
El què passa a Europa és un mirall del que també té lloc a Groenlàndia. Enguany és el 26è any consecutiu que aquesta illa perd massa de gel. Fa dos mesos, l’extensió de gel a l’Àrtic era de 4,87 milions de km2 , és a dir, un 31% inferior a la mitjana. A més, per primer cop va ploure en comptes de nevar en un mes de setembre.
Pèrdua de gel a Groenlàndia i a l'Àrtic
Dades molt preocupants les que ens arriben des de l’altre pol terrestre, a l’Antàrtida, on el passat 25 de febrer va assolir l’extensió de gel marí més baixa des que es té constància, 1,92 milions de km2, gairebé 1 milió de km2 per sota de la mitjana. Un desglaç que té una conseqüència directe com és l’augment del nivell del mar.
“Ja és massa tard per a moltes glaceres i el desglaç continuarà durant centenars, o fins i tot milers d'anys, i això comportarà greus conseqüències per a la seguretat hídrica”, assegura el Secretari General de la OMM, professor Petteri Taalas.
Mínim històric d'extenció de gel marí a l'Antàrtida
Les glaceres del Pirineu, en extinció
Durant els últims anys, les glaceres pirinenques també han retrocedit sense pausa. Al massís de la Maladeta, per exemple, trobem la glacera de l’Aneto que s’ha reduït a la meitat en 30 anys, passant de les 100 ha (1990) a les 47 ha (2020). Les projeccions futures preveuen que a finals de segle quedi totalment extingida.
Glacera de l'Aneta (Maladeta) l'any 2021 i el 1857
La neu, només a cotes altes
Un augment de la temperatura al Pirineu comportarà un augment de la cota de neu durant els pròxims anys i, per tant, les reserves de neu seran més escasses. Així, a mitjans de segle, les nevades es concentraran a cotes altes i serà més difícil que ho faci a cotes mitjanes i a les valls del Pirineu.
Diversos estudis climàtics apunten en una reducció notable en la cobertura de neu al Pirineu si es mantenen les actuals emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, amb un augment contundent de la temperatura, actualment 1,2 graus més càlid.
Menys precipitació a finals de segle
A banda de l’escalfament, cal preveure un futur amb menys precipitació. A curt termini, encara hi haurà força regularitat pluviomètrica, és a dir, s’alternaran hiverns nivosos amb hiverns força més secs i sense neu. Tot i això, les projeccions a partir del 2050 i 2070 coincideixen en que plourà o nevarà menys al Pirineu i, per tant, hi haurà períodes llargs de sequera que posaran en estrès la vegetació i la fauna que viuen. També s'incrementarà el risc d’incendi en aquestes regions. Amb menys precipitació, també hi haurà menys recursos hídrics naturals per abastir els canons que fabriquen neu artificial per les pistes d’esquí.
Un 78% menys de neu l'any 2075
Actualment, les estacions d’esquí del Pirineu estan en el punt de mira, ja que el nombre de dies esquiables s’ha reduït considerablement, respecte a fa unes dècades. Les estacions més vulnerables als nous escenaris climàtics són les que es troben a una altitud més baixa i, per tant, al sud de la serralada pirinenca i al Prepirineu. Les acumulacions de neu per sota els 1.500 metres podrien arribar a reduir-se en un 78% a partir de l’any 2075.
Davant aquesta nova realitat climàtica, amb menys neu i menys glaceres, cal adaptar-se i trobar solucions sostenibles per mantenir l’atractiu i l’interès turístic dels Pirineus.
