Enlaces accesibilidad
Factors ambientals

Els nens són els grans perjudicats del trànsit, el soroll i la contaminació de l'aire

  • Més del 50% dels casos d'asma infantil a Barcelona són deguts a la contaminació de l'aire
  • L'exposició durant l'embaràs a contaminants ambientals pot actuar en el desenvolupament i la salut fetal
  • L'informe FAROS proposa fer intervencions per garantir la qualitat de l'aire a les escoles i consells per les famílies
  • L'actualitat Minut a Minut a RTVE Notícies

Per
Els nens són els grans perjudicats

Els factors ambientals com el soroll, les emissions del trànsit o els pesticides repercuteixen en la nostra salut i, especialment, en la dels infants. Ho recorda un estudi de l'ISGlobal i l'Hospital Sant Joan de Déu que alerta de les repercussions d’estar exposats a aquests factors i proposa millores, sobretot, en els entorns escolars.

Un estudi de Sant Joan de Déu alerta de l'impacte de la contaminació ambiental en els nens | Lourdes Gata

Impacte en els infants

En els darrers anys, el canvi climàtic està transformant l'economia i la fesomia dels països. Espanya està considerat com un dels països europeus més vulnerables al canvi climàtic. A aquest fenomen se sumen altres factors ambientals que incideixen negativament en la salut de les persones com la contaminació de l'aire, el soroll, els contaminants orgànics persistents, pesticides i agents químics, entre d'altres. En aquest context, l'Observatori per a la promoció de la salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ​​FAROS, analitza en el seu darrer informe les repercussions que tots aquests factors ambientals tenen en la salut infantil.

Un 20% dels menors de 18 anys presenta alguna alteració o dificultat associada al neurodesenvolupament

Els nens són més vulnerables que els adults als riscos ambientals i ho són fins i tot abans de néixer. La contaminació atmosfèrica, els contaminants orgànics persistents, pesticides i agents químics a què s'exposen les gestants durant el període d'embaràs tenen conseqüències perjudicials en la salut, metabolisme, neurodesenvolupament i funció respiratòria i immunitària del nounat, i no només durant el període perinatal sinó també durant l'edat adulta.

Alguns estudis apunten que alguns contaminants ambientals poden arribar a la placenta de l'embrió i fins i tot modificar l'ADN del nadó.

Asma infantil i qualitat de l'aire

Hi ha una relació directa entre el disseny urbà, com es desplacen les persones i com això afecta l'exposició ambiental. Un alt nivell de trànsit comporta també un alt nivell de contaminació de l'aire i els nens són especialment vulnerables perquè a causa de les seves diferències fisiològiques (per exemple, alta freqüència respiratòria proporcionalment) i conductuals (per exemple, molta activitat física) poden exposar-se a dosis més altes de contaminants de l'aire que els adults.

A Barcelona gairebé el 50% dels casos d'asma infantil són deguts a la contaminació de l'aire.

Més casos de bronquiolitis pels contaminants

Els nens també tenen més risc d'ingressar a l'UCI amb una infecció greu per rinovirus quan estan exposats a nivells elevats d'òxids de nitrogen (contaminants ambientals que emeten els cotxes i algunes instal·lacions industrials). Aquest virus, responsable del refredat comú, normalment cursa amb un quadre clínic lleu, però un petit percentatge desenvolupa una simptomatologia més greu.

A les ciutats, on actualment es concentra la majoria de la població mundial, es registren nivells molt elevats de soroll i l'anomenat efecte illa de calor, major temperatura per la concentració d'edificis i carreteres i manca de zones verdes.

Què podem fer?

Els autors del 13è informe FAROS, que porta per títol 'L'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil A què ens enfrontem?', consideren necessari dur a terme actuacions a les ciutats per reduir aquests factors ambientals negatius. En el cas concret de la població infantil, proposen intervencions a les escoles per garantir la qualitat de l'aire. En concret, suggereixen plantar més arbres als patis de les escoles; crear murs verds que generin ombres; i crear fonts i zones de jocs, entre d'altres.

També animen les famílies a fer sortides a la natura. Actualment, només un 20% dels nens i adolescents surten alguna vegada al mes a jugar a l'aire lliure i només un 10% visita el parc cada dia. La manca de contacte amb la naturalesa impulsa el sedentarisme i actua com un factor clau en l'increment de l'obesitat, malalties respiratòries i cardiovasculars, trastorns de la conducta, comportament, atenció, empitjorament de les malalties cròniques, disminueix els nivells de vitamina, etc. El contacte amb la natura, en canvi, té molts beneficis: millora el son, el neurodesenvolupament motor, redueix l'ansietat i l'estrès, millora, entre altres coses, el rendiment escolar.

Salut mental

Els canvis en el medi ambient provocats per la globalització i el canvi climàtic també estan incidint en estat d'ànim i salut mental a la població en general i als infants i adolescents.

La població infantil i juvenil és la més afectada per l'ecoansietat, una por crònica i preocupació que, sense arribar a tractar-se d'una malaltia, es produeix en observar l'impacte del canvi climàtic.

L'informe inclou tota una sèrie de recomanacions pràctiques perquè els pares puguin detectar quan els seus fills presenten aquests problemes, també accions per ajudar-los: escoltar-los, proposar-los accions per disminuir els efectes del canvi climàtic i participar en accions col·lectives de presa de consciència climàtica i fomentar el contacte dels nens amb la natura perquè permet al còrtex prefrontal “descansar” l'estrès.