El nou delicte de desordres públics rebaixa les penes de presó a entre 3 i 5 anys
- El Govern proposa rebaixar la sedició amb una inhabilitació de 6 a 8
- El TS es veurà obligat a revisar les penes dels processats pel procés
- Unides Podem demana ara la reforma de la malversació perquè pugui tornar Puigdemont
La reforma del Codi Penal que planteja el Govern amb l’eliminació del delicte de sedició suposa una important reducció de les penes de presó. Si fins ara la sedició preveia penes d’entre 10 a 15 anys, alhora que la inhabilitació dels condemnats, la nova figura que proposen el PSOE i Unides Podem situa les penes de presó d'entre els 3 i els 5 anys. Pel que fa a la inhabilitació es quedaria amb de 6 a 8 anys.
Un cop publicada la reforma al BOE, el Tribunal Suprem es veurà obligat a revisar les penes dels processats en la causa del procés. La reforma, en ser llei orgànica, necessita el suport de la majoria parlamentària al Congrés de 176 escons. Es tramita com a proposició de llei, així que no necessita el dictamen d'òrgans consultius i es pot fer a través d'un procediment d'urgència. Els comuns esperen que vegi la llum abans d'acabar l'any.
La situació dels líders independentistes
El president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, ja ha demanat aquest divendres que, en el marc de la reforma del delicte de sedició, s'aprofiti per a modificar el de malversació per a construir una "pista d'aterratge" que faciliti el retorn a Espanya de l'expresident Carles Puigdemont.
Un cop publicada la reforma al BOE, segons fonts jurídiques, el Tribunal Suprem es veurà obligat a revisar les penes dels 9 condemnats en la causa del procés i aplicar aquesta reforma del Codi Penal amb caràcter retroactiu. A efectes pràctics, caldrà veure què passa amb les penes d'inhabilitació que encara arrosseguen. Cal tenir en compte que una part de la condemna d'inhabilitació d'Oriol Junqueras, Raul Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa és per malversació i aquesta no es veuria reduïda.
Què passa amb els processats a l'estranger? Sobre Carles Puigdemont, Toni Comin i Lluís Puig encara recau l'acusació de malversació, per tant, si se'ls jutgés a Espanya, la petició de pena es veuria reduïda, però encara comportaria presó. En el cas de Marta Rovira només està processada per sedició, per tant, aquesta reforma implicaria enfrontar-se a una pena d'entre tres i cinc anys.
Actes de violència o intimidació
Les dues formacions que integren el govern espanyol han presentat al Congrés una proposició de llei orgànica en què s’articula la nova figura de desordres públics agreujats.
El text assenyala que "seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació: sobre les persones o les coses; o obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones; o envaint instal·lacions o edificis".
Comesos per una multitud
També afegeix que "els fets descrits en l'apartat anterior seran castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud el número de la qual, organització i propòsit siguin idonis per a afectar greument l'ordre públic. En cas de trobar-se els autors constituïts en autoritat, la pena d'inhabilitació serà absoluta per temps de sis a vuit anys".
