Mas i De Guindos inauguren la Trobada Econòmica de S'Agaró
- El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, assegura que els tipus d'interès es mantindran alts mentre la inflació no afluixi
- L'excomissari europeu Joaquín Almunia pronostica una "recessió curteta" a Espanya
- Brussel·les augura per a l'any vinent menys creixement i més inflació de la prevista pel govern espanyol
Aquest divendres s'ha inaugurat la 27a Trobada Econòmica de S'Agaró. La inauguració oficial ha anat a càrrec de la consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, i el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos.
Durant la seva intervenció inicial, De Guindos ha deixat clar que el BCE no variarà la seva política d'increment dels tipus d'interès i enduriment de la política monetària mentre la inflació a la zona euro segueixi en nivell tan elevats com els actuals i no hi hagi símptomes clars que es pot situar per sota del 2%.
El vicepresident del BCE dona per fet que, tal com apunten les previsions dels principals organismes internacionals i també de la Comissió Europea, els països de l'eurozona entraran en recessió tècnica a principis de l'any vinent. D'una banda, perquè ja s'ha constatat un alentiment del creixement en el tercer trimestre, i de l'altra perquè és molt probable que en l'últim trimestre de l'any el creixement del PIB se situi en xifres negatives, una circumstància que s'allargaria almenys durant els tres primers mesos de 2023.
En aquest sentit, Luis de Guindos demana "prudència" als governs i que apliquin una política fiscal continguda que acompanyi la política monetària restrictiva del BCE, cosa que passaria per contenir la despesa pública i deixar per més endavant les rebaixes d'impostos.
De Guindos ha estès aquest fil argumental a les entitats financeres i els demana no deixar-se portar per la millora dels resultats a curt termini gràcies a la pujada dels tipus d'interès. El vicepresident del BCE els recorda que és molt probable que a mig termini hagin d'incrementar les provisions per fer front a un previsible repunt de la morositat com a conseqüència de la frenada econòmica.
Mentrestant, la consellera d'Economia ha reiterat la voluntat del govern català de disposar d'uns nous pressupostos per a l'any vinent. Sense aclarir si les converses amb els grups parlamentaris van per bon camí, Natàlia Mas ha explicat que una prioritat clara dels comptes serà "donar una resposta d'escut econòmic i social a les famílies i empreses amb més elements de vulnerabilitat", i l'altra desplegar el màxim possible l'economia verda com a "element de competitivitat a llarg termini i d'oportunitat d'innovació".
A més a més, ha aprofitat la presència del vicepresident del BCE per reiterar el desig de la Generalitat de poder comptar amb un Institut Català de Finances (ICF) amb més capacitat operativa.
Almunia és optimista
La primera sessió de la Trobada, que s'ha fet abans de la inauguració, ha comptat amb la participació de l'excomissari europeu Joaquín Almunia, que ha parlat de les conseqüències econòmiques de la guerra d'Ucraïna per als països de la Unió Europea.
Almunia també s'ha referit a les perspectives de l'economia espanyola en el futur més immediat, i en aquest sentit creu que s'ha de ser "moderadament optimista". Malgrat admetre que Espanya no podrà evitar caure en recessió en els pròxims trimestres, pensa que la recuperació serà ràpida.
Perspectives de l'economia espanyola
Precisament aquest divendres la Comissió Europea ha publicat les seves previsions per a l'economia dels països de la zona euro. En el cas d'Espanya, ha elevat en cinc dècimes la previsió de creixement del PIB per al 2022, però ha rebaixat en més de la meitat la millora de l'economia estimada per al 2023.
L'executiu europeu pronostica que el PIB espanyol s'incrementarà un 4,5% aquest exercici, per sobre del 4% que calculava l'executiu comunitari el juliol passat. No obstant això, Brussel·les disminueix substancialment el creixement per al 2023 i el situa en l'1%, molt per sota de la variació del 2,1% que apuntava a l'estiu. Pel que fa al 2024, la Comissió preveu un repunt del 2%, cosa que situa la millora de l'economia espanyola per sobre de la mitjana de la Unió Europea durant els pròxims tres anys.
Inflació persistent i millora de la ocupació
Pel que fa a la inflació, la Comissió Europea també fa una revisió a l'alça respecte a les dades publicades el juliol passat. Per al 2022, l'executiu preveu que Espanya tanqui l'any amb un increment mitjà dels preus del 8,5%, quatre dècimes més en comparació a les últimes estimacions.
També creix la taxa d'inflació prevista per al 2023, del 3,4% publicat al juliol al 4,8% actual, mentre que pel 2024 se situa en el 2,3%. En tots els casos les estimacions d'Europa són superiors a les del govern espanyol. De fet, Brussel·les creu que al 2024 la inflació espanyola encara estarà per sobre del 2% del límit de referència que té el Banc Central Europeu per considerar que l'increment dels preus està en un nivell acceptable.
Malgrat la desacceleració de l'economia prevista, la Comissió Europea no veu a l'horitzó un deteriorament significatiu del mercat laboral espanyol. De fet, un cop superada la caiguda que va significar la pandèmia, de cara a aquest 2022 Brussel·les espera que l'ocupació registri una millora del 3,1%, mentre que pel 2023 i 2024 preveu que el nombre de persones ocupades augmenti un 0,8% i un 0,9%, respectivament.
No obstant això, la taxa d'atur espanyola continuarà sent la més alta al conjunt de la Unió Europea. Pel 2022 s'espera que se situï en el 12,7%, dos punts per sota la de l'exercici anterior (14,8%). Pel que fa al 2023 i al 2024, la xifra es mantindrà estable, en el 12,7% i el 12,6%, respectivament.
Menys dèficit i deute públic
Pel que fa al deute i al dèficit, la Comissió Europea confia que Espanya millori les xifres registrades durant la pandèmia, que van afegir encara més pressió a les arques públiques. Brussel·les preveu que l'Estat tanqui aquest 2022 amb un dèficit públic del 4,6% del PIB, més de dos punts per sota el del 2021 (6,9%), mentre que pel 2023 i pel 2024 rebaixa encara més la xifra, situant-la en el 4,3% i el 3,6% del PIB, respectivament.
La reducció progressiva del dèficit contribuirà a millorar la xifra de deute públic acumulat però lleugerament. Segons la Comissió Europea, aquest any es quedarà en el 114% del PIB, per sota la dada registrada l'exercici anterior (118,3% del PIB). De cara al 2023, la Comissió estima que el deute baixarà fins al 112,5% del PIB, mentre que pel 2024 preveu una caiguda més modesta, fins al 112,1% del PIB.
Tant en el cas del deute com del dèficit, però, Espanya presentarà pitjors dades amb comparació a la mitjana de la UE. En el cas del deute, l'executiu europeu el situa al voltant del 85% del PIB durant els pròxims tres anys, mentre que el dèficit el posa al 3,5% del PIB.
