On van els habitants que perd Barcelona?
- Comarques properes com el Baix Llobregat, el Maresme o els Vallesos fa anys que guanyen població
- Cada vegada són més les persones, sobretot joves, que no poden accedir a un habitatge per residir a la capital catalana
- La darrera dècada la comarca que proporcionalment ha guanyat més habitants és el Baix Penedès, la que en perd més, la Terra Alta
La ciutat de Barcelona va perdre l'any passat 15.000 habitants, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Sovint s'associa aquesta pèrdua de població a que la pandèmia va provocar que molta gent es replantegés les prioritats i busqués un entorn més saludable lluny de la gran ciutat, cosa que hauria facilitat l'expansió del teletreball.
Però la fuita de població que pateix la capital catalana des de fa una colla d'anys no es pot atribuir al que típicament es coneix com a èxode rural perquè el gruix de les persones que marxen van a residir a ciutats i comarques properes. Uns preus de l'habitatge en general més assequibles són un factor important que ha fet que, a diferència del Barcelonès, comarques com el Maresme, Baix Penedès, Baix Llobregat i els dos Vallesos sí que guanyin població.
Fluxos de població
Si prenem com a referència els moviments de població que hi ha hagut els 10 últims anys a Catalunya, s'observa com tota la franja del prelitoral de Barcelona i l'interior de la província de Girona és la que ha guanyat més població. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), comarques com el Baix Penedès (+9,22%), el Moianès (+8,74%) o el Gironès (+7,57%) són les que han vist augmentar més la població amb comparació a la que tenien l'any 2011. També ha crescut bastant la xifra de residents a la Garrotxa (+6,41%), Osona (+6,4%), el Maresme (+5,69%), el Pla de l'Estany (+5,48%), el Garraf (+5,32%) o el Vallès Occidental (+5,06%).
L'última dècada el Barcelonès també ha guanyat població (+1,54%) però el creixement ha estat bastant més modest i bàsicament impulsat per la resta de municipis de la comarca, com ara l'Hospitalet de Llobregat o Badalona . Això sí, la situació de la capital catalana és molt millor que la de les comarques del Pirineu i de les Terres de l'Ebre on els últims 10 anys s'ha accentuat la despoblació, amb pèrdues de residents que oscil·len entre el 8 i l'11%.
La situació de les comarques del Pirineu de Lleida és una mica especial, i de fet, arran de la pandèmia han experimentat un cert repunt de la xifra d'empadronats, en aquest cas sí que probablement per motius vinculats a la pandèmia i la recerca d'entorns rurals més allunyats de les grans conurbacions urbanes.
Posant la vista enrere per observar l'evolució a llarg termini de la població a les comarques catalanes, es constata com des de principis del segle XVIII, les dades més antigues de què disposa l'Idescat, les tres comarques que han experimentat un creixement més important de la població han estat el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès. Tot plegat és producte, segurament, dels processos vinculats a la industrialització del país, que van disparar la població en període concrets, com per exemple les dècades dels 50, 60 i 70 del segle XX.
Les dues úniques comarques catalanes que han perdut habitants són el Pallars Sobirà i la Terra Alta.
Reduint el focus per observar un període més recent, com és el que abarca l'últim segle, pot sorprendre que el Barcelonès no només desaparegui del top 3 sinó que caigui fins a l'onzena posició, per sota fins i tot del creixement experimentat pel conjunt de Catalunya. Des de 1920 les 3 comarques que han guanyat més població, sempre en termes relatius, han estat el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, seguit molt de prop pel Garraf.
Durant aquest període fins a 8 comarques han vist com queia la seva xifra de residents. Les que més, estan situades a les Terres de l'Ebre (Priorat, Terra Alta, Ribera d'Ebre) i el Pirineu lleidetà (Pallars Sobirà i Pallars Jussà), en una tendència que com hem vist abans s'ha accentuat durant els primers anys del segle XXI. De fet, a la Terra Alta i al Priorat avui hi ha menys habitants dels que hi residien ara fa un segle.
