Empedrat de mongeta a Montserrat
La Recepta Perduda- A la zona de Montserrat es cultiven alguns dels productes més típics de Catalunya
- La Sílvia Abril, amb l'ajuda i la saviesa de la Rosario, prepara un empedrat amb mongeta de Castellfollit del Boix i tomàquets de Montserrat
- Recupera tot el contingut de ‘La Recepta Perduda’ a RTVE Play Catalunya
En els darrers cinquanta anys, el territori agrícola de la serra de Montserrat s'ha reduït considerablement degut principalment a tres factors: la forta pressió del món urbà sobre el món rural, l’abandonament de l’activitat econòmica dels pagesos i ramaders, i l’elevat risc d’incendis forestals.
Per tal de revertir aquesta situació, l'any 2017 setze municipis de l'entorn de Montserrat van sol·licitar formalment el suport de la Diputació de Barcelona per crear i impulsar el Parc Rural del Montserrat, que té per objectiu promocionar l'emprenedoria al sector agrari i els productes i serveis autòctons.
L’espai rural de Montserrat constitueix un dels paisatges més singulars del nostre territori. Actualment, és un paisatge ric i divers on els camps d’oliveres i cereals, i les vinyes es combinen amb ramats que pasturen els prats i boscos.
En aquesta zona hi trobem dos dels ingredients principals per preparar un bon empedrat, com són la mongeta i el tomàquet.
A la Recepta Perduda, la Sílvia Abril amb l'ajuda de la Rosario, qui té una xarcuteria al Mercat d'Olesa, preparen un empedrat amb tot de productes de la zona, i l'acompanyen amb uns tomàquets de Montserrat farcits de mató, un altre dels productes estrelles de Montserrat.
Productes
Mongetes de Castellfollit del Boix
És una varietat autòctona i originària de Castellfollit del Boix, que destaca per la seva textura fina i equilibrada, una pell fina brillant i ferma i per una bona resistència a la cocció. Aquesta mongeta es manté sencera, i per això és perfecta per l’empedrat. Els primers conreus d’aquesta varietat de mongeta daten del segle XVI, i es tracta d’un tipus de mongeta ben adaptada al sol de secà i al clima de la comarca del Bages.
Tomàquet de Montserrat
El tomàquet de Montserrat és una hortalissa delicada i de baixa productivitat, de gran calibre, força buit per dintre, amb poca polpa i de color extern rosa, que presenta forma de carabassa, amb ondulacions arrodonides i suaus. Té un gust lleugerament dolcenc i refrescant. Com que té poca polpa, és ideal per menjar cru, en amanides i altres plats freds. El tomàquet de Montserrat s’ha cultivat tradicionalment a la província de Barcelona, especialment al Bages, l’Anoia i el Vallès. Hi ha varies teories sobre l’origen del seu nom. Una diu que té a veure amb el fet que les costelles del tomàquet, molt pronunciades, s’assemblen a les muntanyes de Montserrat.
Mató
Un dels productes estrelles de la Catalunya central, s’elabora majoritàriament amb llet de vaca, encara que també es pot trobar de cabra. Al segle XIX les pageses el venien al petit mercat de Montserrat, quan la gent dels pobles van començar a fer recuits de llet del sobrant que els quedava. El mató té una textura suau, lleugerament gelatinosa i un sabor fresc i humit. S’acompanya de sucre o mel.
La recepta
Ingredients Ingredients
- Mongeta seca
- Morro de bacallà
- Tomàquet de Montserrat
- Ceba tendra
- Oli d'oliva verge
- Olives negres
- Ou dur
- Sal i pebre
Pas a pas Pas a pas
- Traiem la pell al bacallà i l'esmicolem. El rentem i el posem en remull (ideal 1h30)
- Posem a bullir les mongetes durant 1 hora i les escorrem
- Introduïm els ous en aigua bullent i els deixem coure 10 minuts. Passat aquest temps els passem per aigua per aturar la cocció.
- Rentem els tomàquets i els tallem a trossos petits. L'amanim i el remenem bé. El deixem reposar.
- Passada l'hora i mitja, escorrem el bacallà. La millor forma de fer-ho és amb les mans. Afegim oli i ho remenem amb les mans
- Afegim el bacallà les mongetes, hi posem els tomàquets, l'ou dur i les olives
El secret d'un bon empedrat és remenar tot per separat, per evitar xafar molt les mongetes.
És un plat complet nutricionalment gràcies als hidrats de carboni i les proteïnes vegetals del llegum, la proteïna del bacallà i l’ou, i les vitamines i fibra de les verdures. Tot amanit amb oli d’oliva, el greix mediterrani i saludable per antonomàsia. Què aprofiti!
