Joan Fuster, en les seves paraules, a l'arxiu de TVE Catalunya
- Joan Fuster és especialment recordat aquest any que la Generalitat de Catalunya ha declarat Any Fuster
- L'escriptor va tenir un gran èxit amb el llibre 'Nosaltres, els valencians', peça fonamental d'una obra que convida a la reflexió
- Oferim en ordre cronològic les entrevistes i intervencions de Joan Fuster a TVE Catalunya
FRANCESCA PUIG
Joan Fuster i Ortells (1922-1992) va néixer i morir a la seva ciutat, Sueca, a la Ribera Alta. Una població de parla catalana. Ara celebrem l'Any Fuster, el centenari del seu naixement, que s'escau el 23 de novembre i que la Generalitat de Catalunya ha volgut destacar com una de les efemèrides més importants de l'any.
Assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta, la vàlua de Joan Fuster en la defensa de la llengua és tan gran i inacabada que són moltíssimes les persones que aprecien tota mena d'enregistrament que en parli. I sobretot, si és ell qui parla, de la seva obra i d'ell mateix. Des dels departaments d'Interactius i de Documentació i Arxiu de RTVE Catalunya hem recopilat els testimonis audiovisuals de Fuster. Per a facilitar-ne la lectura i comprensió, els presentem en ordre cronològic.
Un home d'acció
Joan Fuster escrivia poesia, assaig, articles. Però les seves idees van acabar arrodonides i ben clares a la seva obra més coneguda, 'Nosaltres, els valencians'. Es tracta d'un assaig, que és un gènere que Fuster va conrear moltíssim i que li va permetre aconseguir que el lector reflexionès.
És el primer treball d'aquest intel·lectual sobre Història. I no una qualsevol, sinó la de la seva terra. Fuster inicia amb aquest text un treball de concienciació sobre la identitat dels valencians, la llengua i la cultura pròpies. L'economista Ernest Lluch va dir d'aquest llibre que "separa la història de la nostra prehistòria".
El primer enregistrament i entrevista a Joan Fuster és en ple mes de maig, el 1975. El trobem en un jardí, conversant amb l'històric periodista Andreu-Avel·lí Artís, 'Sempronio'. Fuster ha estat escollit Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Parlen de la definició d'assaig, del que més li agrada a ell mateix de la seva pròpia obra, de per què viu a Sueca i de perquè no du corbata!
La periodista Montserrat Roig va fins a Sueca per mostrar-nos on viu i escriu Joan Fuster. Ell no parla, només mira i ens deixa mirar on té els llibres i la taula. És un retrat acurat, que podem gaudir al final del següent capítol del Tot Art.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït i atorgat per Òmnium Cultural, és possiblement el més prestigiós per als escriptors en català. TVE Catalunya va dedicar a aquest guardó un monogràfic dins l'espai informatiu Mirador, l'any 1977, amb participació de grans noms de la nostra literatura.
L'any següent, el 1976, TVE Catalunya enregistra Fuster
El 1977 Joan Fuster és un dels organitzadors i impulsor de l'Aplec del Puig, a l'Horta Nord, que anualment reuneix una gentada que reivindica les seves arrels culturals i lingüístiques. La seva vida activa l'impulsa a escriure per a donar a conèixer. Així, en l'aplec va explicar a TVE perquè havia publicat un nou llibre, El blau en la senyera, i els arguments sobre quina és la bandera de les quatre barres i quina la que du el color blau.
A finals d'any, al novembre, s'ha clausurat el Congrés de Cultura Catalana i Joan Fuster en fa balanç a Tot Art. Té confiança en el futur de les lletres, però pateix per com sobreviuran els escriptors. I raona la polèmica que ha sorgit perquè no ha participat a la manifestació del 9 d'Octubre.
Al lliurament dels premis Octubre del 1979, Joan Fuster defineix la importància dels giardons: 'un acte d'afirmació nacional i el factor més sensible i viu de la nacionalitat: l'idioma'.
A 'Personatges', Joan Fuster es confessa
Amb una bona mitja hora per a xerrar asseguts a plató, Montserrat Roig pregunta i escolta Joan Fuster al seu espai 'Personatges'. Ell parla de com ha arribat a poeta, de la seva precocitat per a preocupar-se de la política, de partits polítics i de progrés. Fuster s'explai parlant de 'la tendencia racionalista, completament irracioal, de la societat industrialitzada'. L'escriptor hi repassa hipies, ecologistes, aspirina, excepticisme i optimisme.
Només 'un senyor que opina'
Joaquim Maria Puyal rep l'escriptor de Sueca al plató dels estudis de Miramar el 1980. El programa Vostè pregunta comença amb Fuster dient que li agrada la fòrmula del programa però que no l'ha vist mai perquè no es veu al País Valencià, i sentencia amb humor que 'no sóc ni una enciclopèdia ni un oracle'. No es vol definir, però a la pregunta de Puyal sobre si és veritat que és el més gran assagista en llengua catalana, Fuster contesta que pocs n'han quedat després de la guerra.
Els espectadors van preguntar, entre d'altres qüestions, Fuster sobre l'idioma, la senyera, sobre si mantenia les seves conclusions escrites el 1962 i sobre el decret de bilingüísme al País Valencià.
L'atemptat contra Joan Fuster
Va ser precisament un 11 de setembre, l'any 1981, quan els terroristes van intentar callar Joan Fuster. Sortosament ningú no va prendre mal, però les bombes es van posar a una finestra del domicili de Fuster. A més, una va esclatar abans per fer veure que no n'hi havia cap altra. El passat divendres 9 de setembre, 41 anys després d'aquells fets, TVE València ha recuperat les imatges de l'atemptat i ha admès que els directius del moment les van censurar. Segons ha publicat el Diari Veu del País Valencià, va ser el periodista de TVE Alfons Llorenç qui les va amagar.
El 1983, la Generalitat de Catalunya reconeix la feina del lingüista Francesc de Borja Moll i de Joan Fuster amb el lliurament de la Medalla d'Or. Un guardó que els fa a mans el president de la Generalitat Jordi Pujol en un acte al saló Sant Jordi. Les paraules de Fuster no s'escolten gaire bé en el fragment enregistrat, però hi diu "estigueu ben segurs que en el fons d'aquest agraïment hi ha també una emoció, si em permeteu, política. Perquè no puc deixar de veure en el vostre gest l'actitud encoratjadora i la correspondènciua viva envers l'esforç que fem des del País Valencià per refermar la identat i llengua".
Un any després, el 1984, és la Universitat Autònoma de Barcelona qui reconeix els mèrits de la trajectòria de Fuster investint-lo doctor honoris causa. El rector llavors era Antoni Serra Ramoneda.
La mandra, reconeguda
El 1991 Joan Fuster presenta el sisé volum de les seves obres completes. No és que ho volgués fer, és que havia de complaure els editors que li reclamaven publicar. Com que el dietari que prepara en aquell moment és tan llarg, perquè és dels anys 60 als 80, decideix reunir tres assaigs i sortir del pas.
El volum, dins de la col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX, inclou els assaigs Diccionari per a ociosos, L'home, mesura de totes les coses i Babels i babilònies. En l'entrevista que hi podeiu escoltar diu que són trs llibres seus ja publicats, que poden interessar a qualsevol persona de qualsevol edat. La periodista aprofita per conèixer les seves sensacions sobre la situacioó lingüística i ell no s'acaba de definir.
L'any seguent, el 1992, quan fa 30 anys de la publicació de 'Nosaltres els valencians', Fuster obre les portes de casa seva a Sueca per rebre el programa Literal, que presenta i dirigeix Raimon.
Els dos coneguits mantenen una conversa plena de complicitats i d'ànims per part de Raimon perquè Fuster continuï escrivint. Parlen de la motivació per escriure. I Fuster destaca com és el primer cop que les pròpies lletres surten d'impremta i es publiquen, hi ha una inflexió, perquè les llegeix el públic, no tan sols els amics.
Repassen com uns llibres de Fuster han estat menyspreats per la premsa i d'altres s'han popularitzat de forma extraordinària. De 'Nosaltres els valencians', l'autor es mostra complagut perquè ha remogut consciències.
Pel que fa a la poesia, Joan Fuster en parla com d'escrits d'un temps passat. Explica que va descobrir també la pròpia llengua quan per sort li van arribar llibres del gran autor de la Renaixença valenciana Teodor Llorente i del gran poeta català Jacint Verdaguer. Fuster els va llegir als anys 40 i va raonar, fet que també ha aconseguit amb els seus escrits que facin els seus lectors.
Fuster i Raimon parlen també de perquè l'esciptor ja no fa articles pels diaris. Fuster diu que ja no té la vitalitat de quan era jove. Raimon insisteix que escrigui, que els seus lectors ho esperen. Són els darrers dies d'hivern. Fuster té 69 anys i aquesta serà la seva darrera entrevista.
Joan Fuster, vigent
Joan Fuster va morir ara fa 30 anys, el 21 de juny del 1992, a Sueca, la ciutat on va viure sempre, d'un atac de cor. La seva obra, extensa, estimada i admirada sobretot als territoris de parla catalana, continua essent actual. Les pàgines de reflexió crítica sobre la realitat que ens envolta el fan un més dels escriptors que escriuen amb lucidesa el que tots vivim i pocs copsem.
La seva figura literària és tot un clàssic i si ell participava sovint en xerrades, conferències i tertúlies, ara n'hi són dedicades sovint. Una de les darreres va ser a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, el mes d'agost d'enguany, en l'acte titulat 'Joan Fuster i la vertebració nacional'.
Segur que se sentiria satisfet del títol, del què s'hi ha dit i de com escriptors, filòsofs, estudiants, historiadors i gent de tota mena en guarden memòria.
És molt coneguda la definició que Josep Pla va fer de Joan Fuster, i podem recordar-la per seguir raonant: 'Representa una nova mentalitat. No és un valencià estricte, ni un català de València, ni un valencià catalanitzat. Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lingüística'.
