Més de 128 famílies van perdre casa seva per una macroestafa immobiliària
- Un centenar de famílies van perdre l'immoble, entre 2009 i 2015, víctimes d'una estafa qualificada de la més gran a Espanya
- Fiscalia demana penes de fins a 21 anys de presó per als 17 acusats, entre ells notaris i advocats
- Els perjudicats pensaven que firmaven préstecs o hipoteques inverses, però venien el seu pis a un testaferro
Almenys 128 famílies, la majoria de gent gran, van perdre casa seva entre 2009 i 2015. Van ser víctimes d'una estafa que ja ha estat qualificada de la més gran a Espanya. Ara fiscalia demana penes de fins a 21 anys de presó per als 17 acusats, entre ells hi ha notaris i advocats. Se'ls atribueix un delicte continuat d'estafa agreujada, blanqueig de capitals i organització criminal.
La Conxi va ser una de les víctimes d'aquesta macroestafa. Tenia una propietat al seu nom, però viu en un pis de lloguer des de fa 10 anys. Aleshores, passava per un mal moment econòmic i un advocat li va oferir un préstec, després un notari ho va certificar. La realitat, però, va ser una altra: aquest va posar les escriptures al seu nom i li va falsificar la firma. Així es van quedar amb la seva propietat.
Els caps de la trama
La Fiscalia considera com a caps de la xarxa a l'advocat i model Francisco Comitre i al notari, Enrique Peña. Amb ells, també participava l'estafador Artur Segarra, que va fugir i ara compleix cadena perpètua a Tailàndia per matar un empresari de Lleida, a qui va intentar robar el patrimoni.
Enrique Peña, Francisco Comitre i Artur Segarra (d'esquerra a dreta)
El frau va començar amb la publicació d'anuncis, sobretot, en premsa escrita. El ganxo de l'entramat va ser oferir productes financers, a través de societats a la hipoteca inversa. És a dir, el titular d'un immoble, d'edat avançada, ostentaria l'usdefruit d'aquest, mentre rebria una renda mensual fins a morir, que seria quan donaria el pis. Sota aquesta promesa i aprofitant el desconeixement dels afectats, els propietaris dels habitatges cedien la seva titularitat als acusats sense cap garantia de pagament.
La majoria de les estafes es van produir a la província de Barcelona i altres municipis catalans, però també hi ha alguna en altres localitats espanyoles.
Les víctimes
Les víctimes sempre eren persones vulnerables que se'ls van creure perquè "eren advocats o notaris", tenien nuls o pocs coneixements jurídics i financers i es trobaven en situació de vulnerabilitat. Pensaven que firmaven préstecs o hipoteques inverses, però venien el seu pis a un testaferro.
Hi ha afectats en la indigència, altres han mort i els que queden volen, sobretot, recuperar casa seva. De fet, fiscalia demana pels afectats que, si hi ha condemna, recuperin les propietats o l'import d'aquestes.
