Un terç dels propietaris que lloguen pisos són grans tenidors
- L'Ajuntament defensa limitar preus perquè no perjudicaria a petits propietaris i persones vulnerables
- Els promotors denuncien que s'arrossega un dèficit de construcció d'habitatges nous i que les administracions no ho posen fàcil
- Al setembre es va registrar la tercera xifra de compravendes d'habitatge més alta des de l'any 2007
Gairebé 4 de cada 10 pisos de lloguer habitual a Barcelona són de grans tenidors, és a dir, persones físiques o jurídiques amb més de deu finques en propietat, segons la definició que en fa la normativa de l'Estat.
Segons un informe de l'Observatori Metropolità d'Habitatge de Barcelona (O-HB), fet amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català del Sòl (Incasòl), a la capital catalana hi ha 290.416 habitatges principals de lloguer habitual a Barcelona i un 36,1% d'aquests estan en mans de grans tenidors, és a dir uns 104.500 pisos.
El document es basa en dades del 2021 i també destaca que més de la meitat de totes les finques que es lloguen de forma habitual són de propietaris que tenen més de tres pisos. En canvi, els pisos de titularitat pública del parc de lloguer habitual a la ciutat només representen el 4,4%.
Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Barcelona defensa la necessitat d'una regulació integral de preus perquè, tal com apunta la regidora Lucía Martín, "els habitatges que es lloguen a la ciutat no estan en mans de molts petits propietaris".
Una altra característica del parc de lloguer de Barcelona és que els habitatges en mans de propietaris que son persones jurídiques tenen molt més pes (35,5%) que en el conjunt del parc d'habitatges de la ciutat (15,1%), i sovint és difícil conèixer els vincles corporatius entre persones jurídiques, cosa que també dificulta la quantificació real de grans propietaris.
La presidenta de l'O-HB, Carme Trilla, explica que durant el segle XX el parc de lloguer es va anar perdent a la ciutat de Barcelona i va arribar a situar-se per sota del 30% del parc total d'habitatge, tot i ser un dels percentatges més alts d'Espanya. Des d'aleshores, el mercat de lloguer s'ha anat recuperant i ha crescut molt en els últims deu anys, entre el 2011 i el 2021.
Les patronals demanen impulsar la construcció
L'Associació de Promotors de Construcció d'Edificis de Barcelona (APCE) denuncia la poca edificació d'habitatges nous a Catalunya, un dèficit especialment significatiu a la capital. En roda de premsa aquesta divendres, el president de l'APCE, Xavier Vilajoana, i el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, han carregat contra les polítiques d'habitatge impulsades pel consistori, i en especial l'actitud de l'alcaldessa, Ada Colau.
Consideren un "fracàs" la norma de reservar un 30% de les noves promocions a la construcció d'habitatges protegits a Barcelona, i asseguren que des de l'any 2018 només se n'han construit 52.
El sector reclama més col·laboració público-privada i lamenta la falta d'oferta de sòl urbanitzable en l'àmbit metropolità per poder construir habitatge públic assequible.
El mercat immobiliari segueix fort
Al setembre es van registrar a Catalunya 9.278 operacions de compravenda d'habitatges, segons l'Estadística de Transmissions de Drets de la Propietat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicada aquest divendres. Es tracta de la tercera xifra més alta des del juny del 2007 en termes absoluts, només superada per les del maig (9.459) i el març (9.318) d'aquell any.
Amb comparació al mes anterior, és a dir el d'agost, quan es van vendre 8.717 habitatges, l'augment és del 6,4%, i respecte al mateix mes de l'any anterior l'increment encara ha estat superior, en concret de l'11,1%, més de quatre punts per sobre de la mitjana de l'Estat.
Del total de compravendes del setembre, el 84%, van ser pisos de segona mà (7.798) i el 16% restant pisos nous (1.460). També es van fer 617 operacions amb habitatges de protecció oficial. Per demarcacions, a les comarques de Barcelona es van registrar 5.919 compravendes, un 5,5% més que a l'agost, dels quals 5.000 eren de segona mà, 913 nous i 484 de protecció oficial. A Tarragona l'increment mensual va ser del 24%, fins a les 1.554 operacions. En canvi, a Girona i Lleida el nombre de compravendes al setembre va baixar en relació amb el mes anterior, un 0,2% i un 10,2% respectivament.
