Enlaces accesibilidad
Literatura

Dolores Redondo ens presenta 'Esperant el diluvi'

  • L'escriptora reconeix que és la novel·la més negra que ha escrit mai i avança que és l'inici d'alguna cosa.
  • Redondo celebra l'èxit del llibre també en català: sempre procura que es tradueixin a totes les llengües oficials.
  • Entrevista al 'Cafè d'idees' | La 2 i Ràdio 4

Per
Cafè d'idees - Dolores Redondo ens presenta 'Esperant el diluvi'

L'escriptora Dolores Redondo ens presenta la seva darrera novel·la: Esperant el diluvi. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, celebrem l'un èxit de vendes, tant en castellà com també en català: "És com una abraçada que rebo dels lectors catalans. Els correspondré. Fa molt que no us visito, però abans de Sant Jordi us asseguro que faré la gira pels Països Catalans", ha dit als lectors del territori.

En aquest sentit, assegura que sempre procura que els seus llibres es publiquin en totes les llengües oficials de l'Estat. "Des de la primera novel·la, és una cosa que m'ha preocupat molt. La traducció catalana és la primera que ha arribat, ha sortit conjuntament amb l'edició en castellà", ha dit.

Esperant el diluvi segueix la història d'un investigador i d'un assassí en sèrie que actuava a Escòcia, però que es trasllada a Bilbao just quan cau la tempesta de 1983. L'escriptora explica com va viure precisament ella aquests fets: tornava de Galícia i ja no va poder tornar a la ciutat, un moment que també recorda al pròleg de l'obra. "Recordo mirar per la finestreta i veure coses inversemblants als arbres", ha recordat. "Em vaig posar a plorar. Pensava que tot estava destruït", ha reconegut sobre un moment on els rumors van córrer com la pólvora.

Redondo ha considerat que és la novel·la més negra de les que ha escrit fins al moment, en la qual marxa de l'escenari rural que acostumava a centrar els llibres: té un escenari típicament negre i un escenari industrial, com la gran ciutat de Bilbao de 1983: "Amb les tensions polítiques i socials, la kale borroka, la guerra de les banderes... Eren els primers anys de la democràcia, feia dos anys que havíem viscut un cop d'estat", ha recordat sobre un seguit d'elements històrics.

L'escriptora detalla que l'acció se centra als dies previs al diluvi, i que no tracta exactament d'aquella gran tempesta. "El diluvi del qual parlo en la portada parla de la fi del món personal, parla del protagonista de la novel·la", diu sobre el policia que arriba a Bilbao, i que es troba en els últims dies de la seva vida a caiguda d'una gran malaltia. "Decideix ocupar els darrers dies en fer que la seva vida tingui sentit", afegeix.

El protagonista es diu Noa Scott Sherrington en referència al personatge bíblic de Noè i al metge Charles Scott Sherrington, Premi Nobel de Medicina per estudiar les funcions de l'escorça cerebral. Serà el protagonista de les següents novel·les? "No us ho puc dir", ha dit Redondo.

Això no obstant, l'escriptora sí que ha avançat que aquesta darrera obra "és l'inici d'alguna cosa". "No vull posar-hi nom. No és una trilogia, tampoc és una saga. Però sí que hi ha diferents fils entre les novel·les", ha dit, apuntant que l'investigador apareixia en el seu llibre previ a Esperant el diluvi.

Redondo també ha destacat el paper que té la ràdio, especialment quan tot falla, com en el cas del diluvi. Per exemple, també passa a la guerra d'Ucraïna, segons ha dit. A la novel·la li serveix per teixir "una xarxa social dels vuitanta", com eren les trucades per demanar cançons, ha dit. "Recordes quan trucaves i demanaves: 'Si us plau, posa-me-la sencera, que la vull gravar'", ha dit.

Documentació i molts agraïments

L'escriptora ha reconegut que aquesta és la novel·la que més feina de documentació li ha portat, en molts sentits. En aquest sentit, l'obra té tres fulls d'agraïments! "Com no?", ha dit.

Redondo destaca que l'avantatge dels escriptors és que professionals de diversos àmbits es posin al seu servei quan ho necessiten. En aquest sentit, diu que l'han fascinat diverses coses de l'època dels vuitanta: la cardiologia del moment, l'armament utilitzat o l'actitud dels joves policies que volien combatre ETA.