L'església de Sau al descobert per primer cop, l'any 1973
- Entre el 1944 i el 1950, Catalunya i el conjunt de la península Ibèrica van viure una de les sequeres més severes
- La sequera del 1953 va comportar restriccions a la ciutat de Barcelona i la del 1973 va deixar al descobert el pantà de Sau per primer cop des de la seva construcció
Estem davant d'una de les pitjors sequeres viscudes a Catalunya en els darrers anys. Al llarg de la història recent, però, Catalunya ha patit diversos episodis de sequeres entre moderades i fortes. Una de les més importants és la que va afectar la geografia catalana i el conjunt de la península Ibèrica entre el 1944 i 1950. Llavors hi va haver restriccions d'aigua en molts indrets.
Campanar de l'església romànica del pantà de Sau, l'any 1973
L'any 1953 només va ploure la meitat del que era normal i les restriccions van arribar fins a la mateixa ciutat de Barcelona amb talls d'aigua durant unes hores cada dia. Altres episodis de sequera excepcional que ha viscut Catalunya en el darrer segle són durant el 1973, 1985, 1988 i, la darrera més forta, el 2008.
Evolució de la precipitació acumulada a les conques internes (1940-2020)
L'any 1973, l'església de Sau al descobert per primera vegada
El pantà de Sau es va començar a construir el 1947, però fins a l'any 1962, l'aigua no va cobrir el poble de Sant Romà de Sau i el famós campanar de l'església romànica del segle XI.
Durant la sequera de 1973, el nivell d'aigua embassada va baixar molt i, per primera vegada després de la seva obertura, va deixar al descobert l'antic poble en ruïnes, tal i com el podem veure aquests dies.
Quines són les primeres sequeres registrades a Catalunya?
Entre l'any 1566 i el 1567 hi ha constància d’un greu episodi de sequera a Catalunya. Segons un document de l'ACA sobre les sequeres a Catalunya, aquell episodi va comportar una pèrdua important de les collites de cereals a bona part del territori. També hi va haver problemes en el funcionament dels molins hidràulics per la baixada dels nivells dels rius, com l’Ebre a Tortosa.
Més tard, entre el 1812 i 1818 va tenir lloc la sequera més intensa registrada, gràcies a les primeres mesures instrumentals per a estimar la precipitació a Catalunya. Durant set anys, a Barcelona va ploure menys de l'habitual, i destaca el 1817 amb només 197 mm a la capital catalana. Malgrat tot, no s’han hi ha referències sobre els seus efectes sobre l'àmbit social i econòmic.
