La Transpirinenca: la millor manera de descobrir els Pirineus
Transpirinenca - El GR 11 travessa els Pirineus catalans des del Mediterrani fins a l’Aran i l’Alta Ribagorça pel vessant sud en un recorregut d’uns 420 km
- Descobreix set dels elements paisatgístics més rellevants i vistosos de la ruta Transpirinenca
- Pots seguir l'aventura de l'expedició liderada pel fotògraf i realitzador Álvaro Sanz a RTVE Play Catalunya
Per valorar un territori cal trepitjar-lo, descobrint-lo pas a pas, i això és el que ens permet fer el GR 11, que travessa els Pirineus catalans des del Mediterrani fins a l’Aran i l’Alta Ribagorça pel vessant sud, en un recorregut d’uns 420 km. La Transpirinenca, un sender majoritàriament d’alta muntanya, travessa grans espais protegits. Des del Parc Natural de Posets Maladeta i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fins al Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el Parc Natural del Cap de Creus, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. Una barreja de natura i cultura, on s’inclouen indrets de singularitat històrica i religiosa, com el santuari de Núria o Sant Pere de Rodes.
El Monestir de Sant Pere de Rodes iStock
La serralada sempre ha cridat l’atenció tant als autòctons com als estrangers. Tant és així, que el primer a fer la travessa del Pirineu va ser un metge, naturalista i viatger alemany, Friedrich Parrot, el 1817. I és que aquesta és una ruta de contrastos. Els paisatges canvien amb l’altitud i el clima, de les valls als cims, del mar als rius i estanys, dels paratges solitaris als petits nuclis urbans. La flora i la fauna s’adapten i canvien, i el caminant es deixa sorprendre a cada pas per la diversitat d’uns Pirineus excepcionals. Quins són els elements paisatgístics més rellevants i vistosos que podeu trobar pel camí? En destaquem set: La serra de Verdera, l’estany de Malniu, el puig de Bassegoda, el Puigmal, el circ de Colomèrs, la pica d’Estats i el tuc de Molières.
1. Serra de Verdera
A la serra de Verdera o serra de Rodes és on hi ha el punt més elevat del Parc Natural del Cap de Creus: Sant Salvador Saverdera (682 m), on es troben les restes del castell de Verdera. A la península del cap de Creus és on els Pirineus s’uneixen amb el mar, formant un paisatge rocós i fortament erosionat per l’acció de la tramuntana i el mar. Un contrast entre l’interior, d’alzines i oliveres que s’alternen amb màquies, llentiscle, bruc o ginesta, amb les zones de penya-segats. Un bon mirador de terra i aigua!
2. Estany de Malniu
L'estany de Malniu és d’origen glacial i està situat a 2.250 m. El seu fàcil accés fa que sigui un dels més visitats dels Pirineus, tant per pujar al Puigpedrós com per arribar a altres estanys o, simplement, contemplar la imatge d’aigües tranquil·les envoltades d’arbres. Val molt la pena, des d’aquest punt, seguir el GR 11 i entrar a Andorra per la vall del Madriu, patrimoni de la humanitat.
L'Estany de Malniu iStock
3. El Puig de Bassegoda
El puig de Bassegoda (1.373 m), situat a l’alta Garrotxa, es desvia del GR 11, però val la pena arribar-hi per observar les panoràmiques que ofereix i comprovar el contrast de vegetació que hi ha en els seus vessants: fagedes a la cara nord i alzines a la cara sud! I és que aquesta zona abrupta es troba al curs mitjà del Fluvià, on es concentra l’índex de pluviositat més alt del país, conseqüència de la condensació de l’aire procedent del Mediterrani en topar amb les primeres muntanyes dels Pirineus.
4. El Puigmal
Amb 2.910 m, el Puigmal és la muntanya per excel·lència de la vall de Núria, al Pirineu oriental. Un ascens fàcil des del santuari de Núria que passa molt a prop del GR 11 i és considerat imperdonable, per alguns, no fer-ne el cim, si la meteorologia canviant de la zona ho permet. Des de la vall glacial on hi ha la capçalera del riu de Núria, al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, s’observa el canvi d’estatge, de pinedes de pi negre a prats alpins, amb algunes zones de pastura que contrasten amb les infraestructures turístiques.
Vistes del Puigmal des del mirador de Bellmunt iStock
5. Circ de Colomèrs
El conjunt del circ de Colomèrs abraça una cinquantena d’estanys, situats a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, just arribant a la Vall d’Aran. Constitueix un dels paisatges més emblemàtics de la comarca, amb una volta marcada amb senyals grocs i blancs que coincideix parcialment amb el GR 11, que passa pel refugi de Colomèrs —tant el nou com el vell— i que permet desviar-nos per arribar al Gran Tuc de Colomèrs (2.933 m) o al Tuc de Ratera (2.857 m).
6. La Pica d’Estats
Amb 3.143 m, la pica d'Estats és el sostre del Principat i un lloc d’alt valor simbòlic per a molts catalans. Juntament amb altres tres mils no tan coneguts com el pic Verdaguer (3.129 m) o el pic de Sotllo (3.072 m), se situa dins dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquest parc creat l’any 2003 s’ha convertit en el més gran de Catalunya, i engloba una gran diversitat de paisatges d’alta muntanya i muntanya mitjana pirinenques i una presència de l’acció humana vinculada a la seva preservació.
El massís de la Pica d'Estats iStock
7. Tuc de Molières
Amb 3.010 m, el tuc de Molières és un cim fronterer entre el Principat i la Franja, entre la Vall d’Aran i la Ribagorça, amb una cresta imponent de blocs de roca i una gelera permanent just per sota del pic. Capçalera de dos rius, pel vessant est la Noguera Ribagorçana i per l’oest la Garona, destaca pel seu imponent relleu, de grans tarteres i forts pendents amb avets i faigs, a banda d’alguns estanys d’origen glacial, des d’on contemplar el massís de la Maladeta i l’Aneto, el sostre dels Països Catalans i pic més alt dels Pirineus.
