El Govern impulsa un paquet de 100 mesures per fomentar l'ús del català
- Es reforçarà la llengua en l'àmbit: educatiu, sanitari, als centres assistencials, al món audiovisual i a la xarxa d'autoescoles
- Pere Aragonès ha convocat un Consell Executiu extraordinari a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans
- Segueix l'actualitat minut a minut d'aquest 29 de novembre de 2022
Pere Aragonès anuncia la creació d'un paquet de 100 mesures per fomentar la llengua catalana aquest 2023. Després del Consell executiu extraordinari d'aquesta tarda a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, el govern ha decidit reforçar l'ús de la llengua en àmbits com l'educatiu, el sanitari o l'audiovisual.
El president de la Generalitat ha destacat cinc punts de l'extens paquet de 100 mesures. En primer lloc, s'activa un pla d'impuls del català en l'àmbit sanitari, perquè com ha dit "tothom té dret a ser atès en català". Paral·lelament, es posarà en marxa un pla de foment del català en l'atenció a la gent gran com residències, centres de dia o centres per a persones vulnerables.
Pel que fa a l'àmbit educatiu, es farà formació en immersió lingüística i gestió del multilingüisme dins del màster de formació del professorat de secundària, perquè tots els docents tinguin eines per mantenir el català davant d'una nova realitat.
En l'àmbit audiovisual, es garantirà la presència del català en nous formats de consum. "Assegurem trobar contingut en català a la televisió, els cinemes i les plataformes, una mesura imprescindible", ha remarcat Aragonès.
Així mateix, hi haurà una xarxa d'autoescoles en català, perquè tothom pugui fer servir aquesta llengua per examinar-se del carnet de conduir.
Altres de les mesures s'implementaran en àmbits com l'esportiu, els mitjans de comunicació, les comunitats religioses o en els àmbits de consum. Les empreses, per exemple, hauran de garantir "que estan a disposició d'atendre els seus clients sigui quina sigui la llengua que emprin".
El govern assegura que la llengua és una "prioritat absoluta" i que l'inici de la legislatura va marcar una "nova etapa de la política lingüística del país" per assegurar "el present i el futur del català, l'aranès i la llengua de signes catalana".
Segons l'executiu, tots els departaments han analitzat la situació i han proposat accions de millora, paral·lelament a la feina del Pacte Nacional per la Llengua, en marxa des de fa un any i que es preveu que es firmi durant el primer semestre de l'any 2023.
El Govern ha acordat que cada tres mesos es tractarà el català i es farà un repàs de com estan totes les accions que estan fent els departaments.
25 % de castellà a les aules
Precisament, l'any escolar ha estat convuls amb motiu de la llengua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre fa uns mesos una sentència que obligava tots els centres escolars a implementar un mínim d’un 25% de castellà. Com a reacció a aquesta sentència, per intentar esquivar-ne l’execució i protegir la immersió lingüística, el Govern va aconseguir aprovar una nova llei amb un ampli consens del PSC, ERC, Junts i els Comuns, que la van aprovar mentre la CUP se’n desmarcava.
Més enllà de la llei aprovada pel Parlament, l’executiu va decidir també emetre un decret llei per respondre a la sentència. De totes maneres, el degoteig d’escoles que es veuen obligades pel TSJC a aplicar el 25% continua. El conseller d’Educació, Josep González Cambray, qui havia assegurat que amb la nova llei no s’aplicaria la sentència en cap escola, va explicar que com a mínim 26 centres escolars l’apliquen.
El castellà predomina entre els joves
Les dades d'una enquesta feta el 2020 a molts joves de Barcelona mostren com el català no arriba a ser la llengua predominant de la població a cap districte de la ciutat. De fet, només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos. Per contra, el castellà és la llengua preferent de cada vegada més joves. Si fa set anys ho era en el 56% dels casos, ara ja ho és per a gairebé dos de cada tres enquestats (62,1%).
A Nou Barris, només el 5% dels joves tenen la llengua catalana com a recurs preferent, mentre que els que escullen el castellà són el 86%. A Sarrià-Sant Gervasi, per contra, és el lloc on més s'iguala aquest balanç. Un 45% del jovent prefereix el català, i el castellà s'imposa en el 50,4% dels casos.
Aquest retrat reforça una altra de les tendències advertides pel govern municipal, que assenyala que els barris amb les rendes més baixes tenen un ús del català molt més baix que les llars més riques. Això passa a punts com l'eix Besòs, alguns punts d'Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris.
