Pere Aragonès mostra la seva preocupació pel futur del català davant l'ONU
- El president català intervé per primera vegada en el 15è Fòrum de les Minories de les Nacions Unides
- Aragonès reclama l’adopció d’instruments per protegir les “llengües minoritzades”
- Segueix l’actualitat d’aquest dijous 1 de desembre
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, alerta davant les Nacions Unides d'un retrocés del català. Ho ha fet en la seva intervenció durant el 15è Fòrum de les Minories de l’ONU a Ginebra on ha estat convidat per primera vegada. Aragonès ha destacat la necessitat d’adoptar instruments per protegir les “llengües minoritzades” com passa amb el català.
Una llengua minoritzada
Aragonès ha defensat que s'ha de "contribuir des de tots els àmbits a preservar la llengua i que tothom pugui viure amb normalitat", i ha assegurat que el català el parlen 10 milions de persones, per la qual cosa no es pot considerar "una llengua minoritària sinó minoritzada".
En aquest sentit, el president de la Generalitat ha denunciat durant la seva intervenció a Ginebra que l’Estat no protegeix ni reconeix el català com una llengua oficial. Segons Aragonès “la minorització legal d’una llengua pot suposar una violació dels drets dels parlants”.
El català en perill
Aragonès ha assegurat que des de la recuperació de la democràcia a Espanya, a Catalunya s'han desenvolupat polítiques lingüístiques dins el marc de la Constitució espanyola que han contribuït al progrés en la utilització del català, tot i que ha lamentat que hi ha "un procés de recentralització política i d'assimilació cultural i lingüística" que pretén substituir el català pel castellà.
Aragonès, que ha començat el discurs amb unes paraules en català i després ha intervingut en anglès, ha explicat que la seva participació en aquest fòrum és en representació d'"una nació sense estat" i amb la voluntat de compartir la preocupació pel futur del català.
Així s'ha pronunciat aquest dijous a Ginebra (Suïssa), en una intervenció en aquest fòrum de l'ONU, al qual ha assistit juntament amb la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, i en què ha parlat dins el debat sobre la revisió dels marcs normatius i la seva incorporació en la declaració de l'ONU.
