La censura va dur Els Joglars a presó fa 45 anys per 'La Torna'
- El 2 de desembre del 1977 la policia va detenir Els Joglars al Teatre Bartrina de Reus per l'obra 'La Torna'
- L'obra denunciava la pena de mort i l'exèrcit va dur els actors a un consell de guerra que els va condemnar
- Recordem aquells fets amb l'arxiu històric de TVE Catalunya i com els van viure els principals implicats
FRANCESCA PUIG
El 2 de desembre del 1977, ara fa 45 anys, Albert Boadella i diversos actors d'Els Joglars entraven a presó després de representar diverses vegades l'obra 'La Torna'. Els acusaven d'injúries a l'exèrcit, no només perquè l'obra presentava els guàrdies civils asseguts als pals d'un galliner, sinó perquè ironitzava sobre la pena de mort com una desgràcia per a la mateixa societat.
Segons la companyia de teatre, es tractava d'un espectacle fet 'amb la finalitat essencial de salvar de l’oblit una entre tantes injustícies comeses en nom d’això que s’anomena justícia i que confia que la pols dels anys enterri els episodis obscurs'.
Contra la pena de mort
Però, per què aquest títol? I quin era aquell episodi fosc? A les botigues, la torna és un tros que s'afegeix per arribar al pes o perquè així el venedor es desfà d'una part més difícil de vendre. El nom 'La Torna' es va escollir per a parlar de l'execució d'un home, Georg Michael Welzel, del que es desconeixia la identitat i que es feia passar per Heinz Chez. Condemnat per delinqüent, va morir a la presó de Tarragona al mateix moment que a Barcelona Salvador Puig Antich, militant anarquista que suposadament hauria mort un policia, fet que no es va poder provar. La imatge de tots dos, de costat, va sortir a les portades dels diaris. El franquisme s'assegurava que el poble assimilés delinqüència i lluita política. La torna era Chez/Welzel.
El popular diari de successos El Caso va presentar a portada, de costat, els dos executats cropper
Els informatius de TVE Catalunya van explicar la versió d'Els Joglars i van mostrar fragments de La Torna representada aquell 1977.
El 1977 la gent començava a estar esperançada amb la Llei d'Amnistia i alguns avenços socials i polítics. Veure com els militars portaven a un consell de guerra sis membres d'Els Joglars va estendre una gran preocupació entre els sectors progressistes. Els quatre actors que no van fugir a l'exili van ser condemnats a dos anys de presó.
L'octubre del 1978, Gabriel Renom, Arnau Vilardebó i Andreu Solsona, actors d'Els Joglars que es van presentar a judici, feia 7 mesos que eren a la Model. Asseguts a la llitera de la cel·la, expliquen la seva vida entre reixes a la periodista Mercè Remolí, el que desconeixien i el que han descobert de la presó i les vagues de fam que han fet.
Aquells anys, a conseqüència del judici i de les condemnes als Joglars, es va fer una forta campanya a diferents indrets de Catalunya, encapálada per la Coordinadora pro-Llibertat d’Expressió, i es va crear un símbol mític: la careta amb una ratlla a la boca.
Aquest dibuix es va crear per denunciar el consell de guerra contra els Els Joglars i s'ha continuat fent servir per a reclamar la llibertat d'expressió rtve
Anys després, el 1993, a l'espai Molt personal, presentat per Ramon Miravitllas, el director Albert Boadella va explicar que la censura el va perseguir perquè es vol que el teatre sigui ficció i ell no hi està d'acord: considera que el teatre ha de representar la realitat i fer reflexionar el públic.
En aquesta entrevista biogràfica dels primers 30 anys de Boadella, ell mateix detalla com va actuar la censura contra 'La Torna', la seva estada a la presó Model de Barcelona i com va aconseguir escapar-se de l'Hospital Clínic on l'havien dut perquè va fer veure que estava malalt. Va fugir a l'exili el dia abans que els militars li fessin un consell de guerra.
Aquell desconegut, utilitzat
Georg Michael Welzel va néixer a Alemanya de l'Est el 1944. Es va passar la joventut a presó perquè va intentar fugir de l'Est diverses vegades. Quan ho va aconseguir, va arribar fins a l'Hospitalet de l'Infant, on va matar un guàrdia civil d'un tret. En ser detingut, va dir que es deia Heinz Chez i que era polonès. Devia tenir pànic que el tornessin a la presó de la República Democràtica Alemanya.
No coneixia l'idioma ni la justícia espanyola. I tot li va anar malament, perquè va acabar mort. I la mort no va ser pas ràpida. El botxí era novell i no sabia ni instal·lar ni fer anar l'horrible garrot vil, que aixafa la gola. L'execució es va ordenar al mateix moment que la de Puig Antich.
El 1994, el periodista Manel Fran presenta un reportatge d'investigació sobre Heinz Chez a l'informatiu Giravolt. Faltaven anys perquè un altre periodista, Raúl Riebenbauer, descobrís, després d'una dècada d'investigació, qui era en realitat Chez, tal com va publicar al seu llibre 'El silencio de Georg'.
Però el reportatge de Fran no deixa de ser colpidor: segueix el recorregut de Chez/Welzel des que va entrar per la frontera de Portbou, parla amb la mestressa del bar del càmping de l'Hospitalet de l'Infant on va matar el policia, passa per l'estació de l'Ametlla de Mar on va ser detingut, parla amb la família del policia mort al seu poble de Còrdova i entrevista l'advocat defensor, Jordi Salvà, a qui van enganyar assegurant-li que no hi hauria pena de mort sinó anys de condemna. Davant la possibilitat de la presència d'observadors internacionals, els militars es van assegurar, com diu el mateix lletrat, 'una toga a la sala'.
Al reportatge veiem el garrot vil utilitzat per executar Chez/Welzel i l'explicació com la seva mort va ser llarga i horrorosa. També coneixem la cel·la en la que aquell condemnat va passar la darrera nit, acompanyat de dos capellans, un dels quals, Joan Badell, diu que van estar fumant i jugant al parxís. No saber el nom real de qui havia de morir no desvirtua la investigació ni la barbaritat de tot plegat.
La continuació
L'Albert Boadella no es va estar gaire a França. Sorprenent moltes persones que tant l'havien defensat, va tornar a Catalunya i el 1979, en ser jutjat per un tribunal civil, es va declarar culpable. Li van caure sis mesos que no va haver de complir.
El 2003, Boadella i un dels seus actors habituals, Ramon Fontseré, van fer un balanç positiu, tot i les dificultats per les que havia passat la companyia, en la presentació l'exposició dels 40 anys d'Els Joglars, al Museu d'Arts Escèniques. Albert Boadella hi va presentar imatges de les diferents obres de teatre i també la seva la paròdia de com va fugir del Clínic.
Dos anys més, tard, el 2005, Boadella va estrenar al Teatre Romea 'La torna de la torna', una nova versió de l'obra. I va tornar a enfrontar-se als seus antics actors, que reclamaven que n'eren coautors. L'Informatiu va parlar amb ells i amb Boadella, que no va voler ser a l'acte de conciliació.
La primera denúncia contra La Torna el 1977 va sortir de Granollers. 27 anys després, Albert Boadella hi va tornar i va compartir amb els seus seguidors un munt d'anècdotes.
