Sílvia Abril fa un castell amb els Castellers de Vilafranca del Penedès
- Sílvia Abril ha visitat un assaig dels Castellers de Vilafranca
- L'actriu ha conegut els costums, les tradicions i, fins i tot, ha pujat a sobre el president de la colla
- Recupera tot el contingut de 'La recepta perduda' a RTVE Play Catalunya
Sabeu quina és la diferència entre el folre i les manilles? Sílvia Abril s'ha endinsat en un assaig d'una de les colles castelleres més importants de Catalunya. Ho ha fet de la mà de Joana Cuisiné, una seguidora apassionada dels castells i mare del president dels Castellers de Vilafranca del Penedès.
Allà ha conegut en Toni Bach, un casteller de Lloret de Mar que es va instal·lar a Vilafranca per la seva passió castellera. "Els castells són la meva vida", ha reconegut a 'La recepta perduda', programa disponible a RTVE Play Catalunya.
Fer-se casteller és sinònim de compromís i solidaritat. Acostumen a assajar tres dies a la setmana durant vuit mesos a l'any, sumant les actuacions. Toni Bach assegura que "és un col·lectiu en el qual et sents com si fos una família sense ser la teva família. Aquí es creen molts lligams amb molta gent t'ajuda quan té uns problemes".
Sílvia Abril s'ha posat en la pell de tota la colla i ha fet pinya per fer un castell. A més, amb l'ajuda del casteller de Lloret, ha pujat a sobre del president: "És emocionant com m'heu fet pujar sense tenir ni idea entre quatre".
Més de setanta anys d'història
Els castells, segons la cultura popular, són d'origen llevantí. En una època determinada molts valencians van venir a Catalunya i van portar algunes tradicions. Entre elles, es trobaven els castells, que es van acabar adaptant als nostres costums agafant la seva pròpia entitat i recorrent les Festes Majors més rellevants dels municipis catalans.
“Fer-se casteller és prendre un compromís amb la societat. “
L'any 1948, Vilafranca va decidir crear una colla castellera pròpia que ara competeix amb les primeres de tota la zona. L'expert Francesc Murgades ha explicat que els castells s'han convertit en un paradigma de solidaritat: "Quan venien les colles, portaven una sèrie de gent, però moltes vegades els espectadors eren convidats a ajudar, a aguantar i a fer pinya. I això els ha convertit en un exemple de solidaritat".