150 anys del naixement d'Adrià Gual, pioner cultural de l'escena Catalunya
- Celebrem el 150 aniversari d'Adrià Gual, pintor, dramaturg, teòric i pedagog de l'escena Catalunya
- Al teatre fou l'introductor de la figura del director d'escena, crea l'escola de teatre i fou pioner del cinema
- Recordem aquesta figura essencial per a la creació de la indústria cultural catalana amb l'Arxiu històric de TVE Catalunya
Adrià Gual i Queralt va néixer el 1872, ara fa 150 anys, a Barcelona, i hi va morir el 1943. Va ser un gran artista, un home polifacètic. Pintor i escriptor, dramaturg amb una gran visió per a l'escena, teòric i professor, va crear entitats que han estat la base de la indústria cultural del país. Va europeïtzar la nostra cultura amb representacions en català dels clàssics antics i moderns. En veure com mancava formació per a actors i directors, va crear una escola de teatre. També va introduir a l'estat la figura del director d'escena. El dia que es va topar amb una nova tecnologia, el cinema, hi aplicà tot el seu saber i la seva gran sensibilitat artística.
Gual va ser a tot arreu a primera hora: com a pioner del cinema, la sèrie de TVE Catalunya 'Història del Cinema a Catalunya' li dedica un capítol sencer. És l'avi del director de teatre Joan Maria Gual (Granollers, 1946) i de l'actor Adrià Gual (1943-1986). El seu besnet, Roger Gual, va guanyar el Goya al millor director novell l'any 2003 amb la pel·lícula 'Smooking Room'.
La colla del safrà, Wagner i la natura
La família d'Adrià Gual era del Camp de Tarragona, però ell nasqué a Barcelona. De jove ajudava el pare al taller de litografia i se li despertà la passió per l'art. Decidí estudiar dibuix i pintura, en ple Modernisme. Pels colors ocres i groguencs que es van posar de moda a l'època, la versatilitat per a representar la llum, el cel i la terra, el pintor Isidre Nonell funda el 1893 el 'grup del safrà'. Gual hi va compartir aprenentatge amb ell i alguns dels grans, com Joaquim Mir o Ramon Pichot.
Gual era seguidor de 'l'estètica wagneriana', creia que l'art pot ser 'total', integrant totes les disciplines. El compositor alemany ens fa gaudir de tres melodies alhora, mentre admirem la seva pròpia escenografia, dramatúrgia, el llibret i la música. Per a Gual també era possible ser el creador d'un món artístic tan complet, perquè posseïa excel·lents coneixements pictòrics, una gran imaginació, inventiva i domini del llenguatge i l'espai. Adrià Gual és l'introductor a l'estat de la figura del director d'escena, un element de cohesió que ara ens sembla imprescindible.
Com a bon modernista, Adrià Gual tenia en compte la natura com un actor més. Així, i aprofitant l'arquitectura, muntà obres de teatre a indrets com el Parc del Laberint d'Horta, el que ell anomenava el 'Teatre de la Naturalesa'. Una de les representacions va ser 'Ifigenia a Tàurida', de J. W. Goethe, en una versió traduïda per Joan Maragall. Al cap dels anys es va desdir, del teatre a exteriors. Tot geni pot canviar d'idea, oi?
Teatre i cine: tot és escena
El seu gran coneixement de la dramatúrgia i l'escenografia el van animar a crear el 'Teatre Íntim', però no pas per a entretenir el públic, sinó pel valor estètic de la posada en escena. Anava aprenent, teoritzant, dissenyant i formant-se com a autor dramàtic. El 1904 Gual és un ferm defensor del cinematògraf. Entusiasmat, accepta dirigir la part artística dels 'Espectacles Graner', instal·lats a les Rambles de Barcelona. El pintor Lluís Graner havia vist als Estats Units el gran èxit de les grans sales de cinemes i va obrir la Sala Mercè i en va fer decorar l'interior per Antoni Gaudí. Les projeccions es feien amb música i diàlegs en directe. Al costat de Gual, un altre pioner del cinema a Catalunya, Segundo de Chomón, s'encarregava de la part tècnica.
Aquells anys, Gual tenia un gran èxit com a cartellista. Va ser l'autor del primer cartell de l'Orfeó Català, una obra que es guarda com un tresor a la seu del Palau de la Música.
Entre 1908 i 1910, Adrià Gual torna a dirigir. L'entitat es diu 'Nova Empresa del Teatre Català'. Fa mans i mànigues i representa des d'obres del grec Èsquil fins als europeus més anomenats com Molière, Shakespeare o Goethe, sense oblidar Pérez Galdós, Maragall, Enric Guimerà o Rusiñol.
El 1913, Adrià Gual fa un viatge per Europa i tracta amb professionals del cine: en tornar a Barcelona crea la productora 'Barcinografo'. Tenia socis inversors, i ell escrivia guions, dirigia, vigilava la producció i la distribució. Fins i tot va crear un grup oficial d'actor, amb els mítics Enric Giménez, Emília Baró, Carles Capdevila, Lluís Munt i Joaquim Carrasco. Però les coses no van rutllar, no hi havia prou guanys i Gual va abandonar el projecte al cap d'un any.
L'escola de teatre d'Adrià Gual i les dues dictadures
Una vida intensa d'amor a l'art i l'escena porten Adrià Gual a crear el 1913 l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. Hi fa de director i professor, conscient que cal formació per a ser no dalt l'escenari i arribar a professional. També propiciava així la recerca, la creació i divulgació. L'Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya li van donar suport.
El 1916 va ser un any de gran creativitat de l'autor com a dramaturg. Va escriure, entre d'altres, 'Els avars', 'Els pastors en revolta', 'Joan Ezequiel' i 'Hores d'amor i de tristesa', que és una de les obres de l'ampli fons de teatre de l'arxiu de TVE Catalunya.
L'any 1920, el mateix que obre a Barcelona el Cine Kursaal, estrena 'Misteri de Dolor' a la pantalla gran. L'havia escrit el 1901 i compta amb dos actors en qui creu fermament, Emília Baró i Carles Capdevila. Gual busca renovar l'escena catalana: n'està tip del realisme tan arrelat a Catalunya, creu en el cinema com a art i en l'art com a possible renovador de la tradició.
Fins al cop d'estat de Miguel Primo de Rivera. La prohibició del català feu pensar Adrià Gual a plegar veles, però s'adonà que més valia continuar les classes en castellà i mantenir el centre obert.
L'actual Tetre Nacional de Catalunya no es va materialitzar fins el 1996, però la idea d'una ciutat del teatre la va plantejar Adrià Gual el 1925! Poc, però el van creure mecenes i administracions que no li van donar suport.
El 1927 l'escola passa a anomenar-se Institut del Teatre i el 1931, amb la República, Gual queda fora per motius polítics i la Generalitat en pren la direcció. Gual mor a Barcelona el 1943, i serà el 1960, en una altra dictadura, quan el director de teatre nascut a Tortosa, Ricard Salvat (1934-2009) funda l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
Podem dir que tots som hereus de qui volia ser, i va aconseguir ser, un artista total. La vida sencera d'Adrià Gual, la seva convicció, feina i dedicació han permès crear una indústria de la cultura a Catalunya de la que continuem gaudint cada dia.