Esquerra proposa rebaixar les penes si no hi ha enriquiment personal
- Els republicans volen revertir la reforma del Codi Penal de l'any 2015 que va facilitar les condemnes per malversació
- El PSOE estudiarà l'esmena d'ERC però no acceptarà cap canvi que despenalitzi l'ús indegut de recursos públics
Esquerra Republicana ha registrat aquest divendres les seves esmenes a la reforma del Codi Penal per modificar el delicte de malversació. Els republicans proposen rebaixar les penes de presó fins als tres anys en aquells casos en què no hi hagi ni enriquiment personal ni de tercers.
Els republicans asseguren que, amb aquestes esmenes, es podria retornar al model previ a la reforma del PP del 2015, amb Mariano Rajoy a la Moncloa, i que set anys després afecta els condemnats per organitzar l'1-O. D'aquesta manera es recuperaria l'exigència que hi hagi afany de lucre per condemnar per malversació, i segons el seu parer, s'evitaria que el delicte de malversació s'utilitzi amb "finalitats polítiques i arbitràries contra l'independentisme".
El PSOE, obert a una reforma acotada
El portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Patxi López, ha dit aquest divendres que la seva formació "analitzarà" l'esmena d'ERC però assegura que en cap cas s'acabarà aprovant una reforma que beneficiï condemnats per corrupció ni que suposi despenalitzar l'ús indegut de recursos públics: "qualsevol ús indegut dels recursos públics ha d'estar penalitzat, i per tant mai permetrem la despenalització del que permeti enriquiments a través de tercers i partits polítics".
En roda de premsa al Congrés, López també ha afirmat que la reforma no afectarà els casos dels expresidents andalusos Chaves i Griñán, condemnats pel cas del EROs d'Anadalusia.
De la seva banda, el grup d'Unides-Podem (UP) coincideix amb Esquerra Republicana en la necessitat de diferenciar el que són activitats il·lícites amb afany de lucre personal dels diners que es van destinar a finançar el 'procés'. En aquest sentit, el president del grup parlamentari D'UP, Jaume Asens, assegura que és important diferenciar entre els que "fiquen els diners a la caixa" per lucrar-se, i altres conductes que podrien acostar-se més a una "administració deslleial de fons públics".
Unides Podem i el PSOE plantegen introduir un nou tipus penal per castigar amb fins a 3 anys de presó els càrrecs públics el patrimoni dels quals augmenti en més de 250.000 euros sense que puguin justificar-ho. L'esmena proposa que les autoritats públiques estiguin obligades a justificar aquest enriquiment durant cinc anys després de deixar el càrrec, i preveu penes de presó de sis mesos a tres anys, d'inhabilitació d'entre 2 a 7 anys, i multes de fins a tres vegades la quantitat acumulada il·lícitament.
Rebaixes de les penes
En la proposta que ha presentat al Congrés dels Diputats juntament amb altres esmenes encaminades a derogar la sedició, Esquerra proposa crear un nou article al Codi Penal -el 432 bis-, segons el qual "l'autoritat o funcionari públic que, sense ànim d'apropiar-se'l, destinar a usos particulars i aliens a la funció pública, el patrimoni públic posat a càrrec seu per raó de les seves funcions o amb ocasió d'aquestes, incorrerà en la pena de presó de sis mesos a tres anys, i suspensió de feina o càrrec públic d'un a quatre anys".
Actualment, l'article 432 del Codi Penal imposa penes d'entre dos i sis anys de presó per a "l'autoritat o funcionari públic que cometi el delicte de l'article 252 sobre el patrimoni públic", en què s'especifica que "seran punibles" els que tenint facultats per administrar un patrimoni aliè, emanades de la llei, encomanades per l'autoritat o assumides mitjançant un negoci jurídic, les infringeixin excedint-se en l'exercici de les mateixes i, d'aquesta manera, causin un perjudici al patrimoni administrat".
En cas que hi hagi ànim de lucre o se'n beneficiï un tercer perquè s'apropiï del patrimoni públic, l'esmena manté les penes de presó d'entre dos i sis anys i entre sis i deu d'inhabilitació. Aquestes penes augmentarien entre quatre i vuit anys de presó i de deu a vint anys d'inhabilitació en diversos supòsits: si hi hagués un dany o entorpiment greus al servei públic; si el valor del perjudici o el patrimoni públic apropiat excedeix els 50.000 euros; o si la malversació afectés béns de valor artístic, històric, cultural, científic o destinats a alleujar una calamitat pública.
A més a més, si el valor del perjudici causat o del patrimoni públic apropiat excedeix de 250.000 euros, "s'imposarà la pena de presó a la seva meitat superior, podent arribar fins a la superior en grau". La proposta incorpora també la definició del que s'entén per patrimoni públic, que és el conjunt de béns i drets de contingut econòmic i patrimonial que pertany a les administracions públiques.
Canvis a la reforma de la sedició
El grup republicà al Congrés també ha afegit esmenes per modificar el delicte de desordres públics agreujats. Després que Junts, CUP, ANC i Òmnium, i diverses entitats i moviments socials, alertessin de la reforma d'aquest delicte pot "atacar el dret a protesta", els republicans volen que el nou Codi Penal sigui més "garantista i democràtic".
La nova esmena retoca la proposta inicial sobre el delicte d'ordres agreujats que preveu una pena d'entre sis mesos i tres anys de presó quan s'actuï amb el fi "d'atemptar contra la pau pública, s'executin actes de violència o intimidació" quan s'obstaculitzin vies públiques "causant un perill per a la vida o salut de les persones" o "envaint instal·lacions o edificis". Per al tipus de desordres agreujats, els fets podrien comportar una pena màxima de cinc anys de presó si són perpetrats "per una multitud que, per nombre, organització i propòsit, siguin idònies per afectar greument l'ordre públic."
Esquerra vol que quedi clar que, per ser considera delicte, la intimidació sigui de caràcter "greu" i que l'ocupació d'edificis comporti "perill per a la vida o per a la integritat física per a les persones". També volen que es baixi la pena mínima pel tipus agreujat de 3 anys a 1, tot i que la màxima continuaria sent de 5 anys. L'objectiu global d'ERC amb aquestes reformes és "avançar en la desjudicialització de la vida social i política i limitar les potencials arbitrarietats de l’Estat per perseguir i reprimir el moviment independentista".
PSOE i Podem han assolit un acord perquè la reformulació dels desordres públics a la reforma del Codi Penal no serveixi, tal com ha explicat Jaume Asens, "com a excusa per perseguir les protestes dels moviments socials".
Els dos grups han registrat aquest divendres esmenes al seu propi text que a la pràctica mantenen l'articulat del Codi Penal del 2015 per als desordres públics, però no en els agreujats. Així doncs, eliminen del text que es pot atribuir el delicte de desordres públics als qui de manera pacífica ocupin despatxos, oficines o locals i causin una pertorbació rellevant de la pau pública. Però en canvi, mantenen la porta oberta perquè es puguin castigar com a desordres públics agreujats, amb fins a tres anys de presó, casos en què s'ocupin locals o vies amb "intimidació".
